Resultats de la cerca
Es mostren 4423 resultats
Primer acord entre la Gran Bretanya i la Unió Europea sobre el Brexit
El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president de la Comissió Europea Jean Claude Juncker, anuncien un acord de sortida de la Gran Bretanya que té en compte la salvaguarda de la frontera d’Irlanda amb Irlanda del Nord El Consell Europeu aprova per unanimitat l’acord i el dia 22 ho fa la Cambra dels Comuns És el primer cop des que van començar les negociacions del Brexit que totes dues parts arriben a un acord Tot i això, Johnson no aconsegueix que la Cambra dels Comuns accepti el calendari que proposa Finalment, el 28 d'octubre la Unió Europea accedeix a posposar la…
programari de domini públic
Programari que una vegada adquirit, pot ésser modificat, copiat i redistribuït lliurement.
El programari de domini públic es pot aconseguir gratuïtament a través d’internet o bé pagant només els costos de distribució Si bé pot ésser estudiat, modificat i redistribuït en la mesura que el codi font és a l’abast, cal tenir en compte que també es pot comercialitzar sense perdre el seu caràcter de programari lliure Així doncs, no s’ha de confondre amb el programari gratuït Richard Stallman fundà, el 1984, la Free Software Fundation i introduí el concepte de copyleft , que, al contrari que el copyright , garanteix els drets de modificació d’un programa i la redistribució de…
sistema monetari europeu
Economia
Conjunt de normes legals i institucions establertes entre estats membres de les Comunitats Europees (des del 1993 Unió Europea) per tal de coordinar les respectives polítiques monetàries.
Fou creat el 12 de març de 1979 amb l’objectiu de prevenir la inflació i mantenir l’estabilitat canviària entre els seus membres, tot establint paritats monetàries de cada moneda respecte a totes les altres que formaven el sistema, amb un màxim de fluctuació del 2,25%, i amb la creació d’una unitat de compte monetària, l’ecu La pesseta hi ingressà el 1989 Els primers anys de la dècada dels noranta hagué d’afrontar dificultats a causa de la política monetària divergent dels seus membres El 1999, amb l’entrada en vigor de la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària l’SME…
Edgar Morin
Sociologia
Sociòleg francès.
Actiu a la resistència 1942-44, des del 1950 treballa per compte del CNRS, del qual ocupà un càrrec directiu 1970-93 Director de les revistes ‘Arguments’ 1957-62 i ‘Communications’, des del 1972, el seu treball s’ha centrat en la formació de les opinions i les mentalitats en el món contemporani Ha publicat, entre altres assaigs, L’An Zero de l’Allemagne 1946, L’homme et la mort 1951, De la nature de l’URSS 1983, Penser l’Europe 1987 i Mes Demons 1994 Condecorat amb la Legió d’Honor, el 1994 li fou atorgat el Premi Internacional Catalunya Des del 2010 és doctor honoris causa per…
Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Militar
General àrab, conqueridor de la península Ibèrica.
Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona
Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Saragossa i de Lleida.
Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar…
moneda eivissenca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia d’Eivissa.
La moneda de compte eivissenca fou la lliura eivissenca , dividida en 20 sous , de 12 diners cadascun el valor d’aquesta lliura, però, era extraordinàriament baix una lliura mallorquina equivalia a 17 lliures eivissenques, 12 sous i 11 1/17 diners Les primeres encunyacions foren els doblers de billó de valor de 3 sous a nom de tots els reis de la casa d’Àustria, des de Carles V fins a Carles II, amb el bust del rei a l’anvers i un castell sobre ones i el nom de la Universitat d’Eivissa al revers A nom de Carles II foren també encunyats sous i, probablement, cinquenes de valor de…
Jordi Vidal i Boris
Economia
Entitats culturals i cíviques
Empresari, mecenes i promotor cultural.
Fill de Francina Boris i Codina , treballà des dels 17 anys en el negoci familiar fins el 1973, que s’establí pel seu compte i fundà un negoci propi dedicat als serveis immobiliaris que, amb el nom de Progrup, esdevingué una de les empreses del ram més importants de l’àrea de Girona Les seves inquietuds culturals el portaren a crear la Fundació Espais Centre d’Art Contemporani de Girona amb la idea que esdevingués en un futur el centre d’art contemporani de la ciutat Donà també suport a la creació d’ El Punt i a la seva continuïtat Des del 2007 una greu malaltia l’obligà a retirar-se de les…
anxova

Anxoves de l’Escala (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Alimentació
Seitó adobat amb sal.
Des d’un punt de vista industrial, a l’hora de preparar les anxoves cal tenir en compte l’acció de la sal fenòmens de difusió i òsmosi, possible contingut d’impureses calcicomagnèsiques, temperatura de la salmorra, etc, els processos enzimàtics que menen a la degradació de les molècules proteiques i a la consegüent aparició de l’aroma i del gust, responsables del tast característic, i el possible progrés d’alteracions microbiològiques, fruit d’una deficient concentració de la sal L’estat inicial del seitó frescor, riquesa en greixos, etc és també important Les anxoves són…
revolta dels Llauradors de l’Horta
Història
Aixecament dels llauradors de l’Horta de València que tingué lloc el 1663, arran de la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn, com als habitants de la ciutat.
Els jurats feren empresonar 40 homes d’Alboraia, i com a represàlia els llauradors assetjaren, armats, la ciutat, defensada per la Companyia del Centenar de la Ploma 500 homes a compte de la ciutat i 300 estudiants Davant l’atac armat i l’empresonament per part dels llauradors del jurat cavaller, el lloctinent general Manuel Sarmiento de los Cobos inicià les negociacions i signà uns capítols, que féu signar també als jurats, i aconseguí, amb el suport de l’arquebisbe de València, que fossin aprovats pel rei, per por que el moviment no s’estengués a Xàtiva ja hi havia hagut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina