Resultats de la cerca
Es mostren 183375 resultats
vall d’Àger

Vall d’Ager (Noguera)
© Fototeca.cat
Depressió tectònica enclavada, al NE de la Noguera, entre el Montsec d’Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la Depressió Central Catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall.
En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a…
península d’Indoxina

Mapa de l’evoloció històrica d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de muntanyes…
castanyer d’Índia

Branca de castanyer d’Índia amb castanyes d’Índia
Botànica
Jardineria
Arbre alt, de la família de les hipocastanàcies, que ateny fàcilment una alçària de 25 m, de capçada densa.
És de fulles caduques palmaticompostes, amb folíols serrats, en nombre de 5 a 7 Les flors, blanques, però lleugerament tenyides de groc i vermell, són dipositades en vistoses panícules piramidals Els fruits, anomenats castanyes d’Índia , globosos, coriacis, espinosos, s’obren per tres valves i contenen 1 o 2 llavors semblants a les castanyes La fusta, blanca i tova, és poc apreciada i únicament serveix per a llenya i per a fer caixes Fulla de castanyer d’Índia © Xevi Varela Natural de la península Balcànica, sol ésser plantat com a arbre ornamental i d’…
vall d’Alinyà

vall d’Alinyà (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell que davalla de la serra de Port del Comte i aflueix al Segre, per l’esquerra, entre Organyà i Coll de Nargó, prop del pont d’Espia.
És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen…
vall d’Àneu

Vista del paisatge muntanyós de la Vall d’Àneu
© Fototeca.cat
Alta conca de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, situada al sud de la línia de crestes que separa el Pallars de Comenge (només comunicats a través dels ports d’Aulà i de Salau), entre la Vall d’Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, i comprèn els termes municipals de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot.
La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la…
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira
), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
ria d’Arousa

Vista de l’illa d’Arousa
© CIC-Moià
Riu
Ria de Galícia, entre les províncies de la Corunya i Pontevedra, a l’embocadura del riu Ulla, que s’obre entre la punta de Falcoeiro i la d’Aguieira (26 km de longitud; 13 a 32 km d’amplada).
L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades
paper d’embalatge

Paper d’embalatge tipus kraft
Tecnologia
Química
Transports
Paper resistent, fet amb pastes de baixa qualitat, destinat a l’embalatge d’objectes pesants i a l’engròs.
castell d’Ariet

Castell de la vall d’Ariet
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell situat a la serra que separa els antics termes de la Vall d’Ariet
i de Santa Maria de Meià, a la Noguera.
Entre aquesta serra i la de Sant Mamet es troba la vall d’Ariet , que baixa del coll d’Orenga i desguassa al riu Boix sota Clua de Meià
Elionor d’Aquitània
Història
Duquessa d’Aquitània, de Gascunya i de Poitiers (1137-69, 1199-1204), reina de França i d’Anglaterra.
Filla de Guillem X d’Aquitània, es casà l’any 1137 amb Lluís VII de França , el qual acompanyà 1147-49 a la segona croada El concili de Beaugency 1152 anullà el matrimoni, i aquell mateix any es casà amb Enric Plantagenet Enric II d'Anglaterra Aliada amb el seu primer marit, ajudà la revolta dels fills del segon contra llur pare, el qual la confinà en presó, on restà quinze anys El 1200 anà a Castella per assistir a les noces de la seva neta Blanca de Castella amb Lluís VIII de França Dona enèrgica i intrigant, tenia també una gran cultura i promogué, a França i a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina