Resultats de la cerca

Es calcula aplicant el tipus impositiu corresponent sobre la diferència entre el preu de venda i el preu de compra valor afegit en la fase productiva, de manera que és un impost neutral que, en la darrera transacció, recau totalment sobre el consumidor final Fou adoptat el 1986 per l’Estat espanyol arran del seu ingrés a les Comunitats Europees des del 1993 Unió Europea i és d’aplicació general en tots els estats d’aquesta organització L’IVA comunitari representa l’eix de la imposició indirecta de l’actual Unió Europea

Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel

Format a l’Escolania de Montserrat, probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674 Havent exercit el càrrec de mestre de capella del monestir, passà a ocupar la funció dal convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle JB Rocaverd era hàbil en diversos instruments entre els quals el violó i, com molts organistes de l’època, també era un virtuós de l’arpa A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserven algunes obres manuscrites d’aquest compositor

Els intervals de què consta són variables poden ser tant conjunts com disjunts, cas en què arriben a assolir la distància d’una 5a J També existeixen exemples en què les dues primeres notes estan a l’uníson, i la tercera, a una distància d’un to o d’un semitò respecte de les anteriors En la pràctica interpretativa, la penúltima nota del salicus , l' oriscus , s’allarga No obstant això, la nota més important és sempre la darrera, segons es dedueix de les grafies neumàtiques més antigues

El gremi unit d’espasers i llancers de Barcelona, sota l’advocació de sant Pau, rebé les primeres ordinacions el 1401 i fou reorganitzat el 1567 Al s XIX la darrera família d’espasers fou la Reniu A València els espasers formaven el primer braç o subdivisió del gremi d’armers A Perpinyà existia un gremi únic d’espasers i coltellers A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres, de la confraria de Sant Eloi A les poblacions més petites formaven part de gremis de diversos oficis

La pell, d’un gruix de 2 cm, era recoberta de pèl llarg Tenien una capa adiposa de 10 cm de gruix, que els proporcionava una gran resistència al fred El mamut ha pogut ésser estudiat molt bé, puix que hom n'ha trobats alguns que s’han conservat sencers a les glaceres de Sibèria Els homes primitius els caçaven per tal d’aprofitar-ne la carn, la pell i els ossos Habitaren a Europa durant el Quartenari, i passaren a l’Amèrica del Nord, per l’estret de Bering, durant la darrera glaciació

El 1984 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent de l’Auxerre francès, on jugà durant sis temporades 1984-90, disputà 164 partits com a davanter centre i marcà 45 gols La darrera campanya la feu a segona divisió i aconseguí l’ascens Posteriorment, marxà al Toulon francès 1990-92 i al Racing de Santander 1992-94 i retornà a Catalunya, per jugar a la Unió Esportiva Lleida 1994-95, novament a la segona divisió, on jugà 23 partits Després marxà al Deportivo Alavés Fou internacional sub-21 per França en vuit ocasions

Actuava de defensa central o mig defensiu i es formà al Centre d’Esports l’Hospitalet La temporada 1984-85 jugà al Sabadell, a segona divisió A, i tot seguit ingressà al RCD Espanyol, amb el qual jugà cinc temporades, entre el 1985 i el 1990 En aquesta darrera temporada l’equip espanyolista actuava a segona A i aconseguí l’ascens a primera Disputà 79 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 4 gols Fou subcampió de la Copa de la UEFA del 1988 Ja retirat, fa tasques de comentarista esportiu

Començà a jugar al CE Torrelavit, passà a les categories inferiors del CE Noia, i jugà al CP Vilafranca durant el darrer any de júnior En categoria absoluta, jugà tres anys a l’HC Piera, tres al CP Flix, tres a l’HC Blanes i, finalment, la temporada 2004-05, fitxà pel CE Noia Fou campió de la Copa del Rei 2001, 2008, el primer cop amb el Blanes Fou internacional absolut amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals guanyà el Torneig Mundial de Montreux, a Suïssa

Competí pel Club Esportiu Hispano Francès i l’Universitari, i practicà el salt de llargada i els llançaments de disc i javelina, però destacà sobretot en les proves de velocitat Fou campiona de Catalunya de 100 m i 200 m l’any 1961, i plusmarquista catalana d’ambdues distàncies També establí el rècord d’Espanya de 200 m 1961 i diverses plusmarques catalanes del relleu 4 × 100 m, la darrera amb una selecció de Barcelona 1962 Més endavant fou entrenadora, entre d’altres, del Centre Gimnàstic Barcelonès i a França