Resultats de la cerca

Fou creada per la Federació Catalana de Gimnàstica, sota la direcció del llavors president Joan de la Llera, per a completar el quadre d’activitat internacional de la federació, que tenia des del 1969 el Memorial Blume dedicat a la gimnàstica artística La primera edició se celebrà a Sabadell i, posteriorment, amb intermitències, la competició s’ha anat disputant en seus diverses i ha aplegat bona part de les grans figures de la gimnàstica rítmica mundial

Estudià violí a Atenes i anà pensionat a Alemanya 1921-33, on estudià, entre altres, amb ASchönberg 1927-31 De retorn al seu país, visqué en un gran aïllament, dedicat a la composició És autor, entre altres obres, de quatre Suites 1936-41, per a piano, de Sonatina 1949, per a piano i violoncel, de vuit Variacions sobre un tema popular grec 1938, de Deu esbossos 1940, de Petita Suite 1942, de Simfonia clàssica 1947 i de Sinfonietta 1948

Els anys trenta ingressà al partit comunista i publicà The Great Tradition 1934, estudi marxista sobre la literatura nord-americana contemporània, de gran repercussió, així com el volum dedicat a John Reed 1939 El 1939 abandonà el partit comunista i continuà publicant assaigs, entre els quals Where We Come Out 1954 i The Living Novel 1959, l’autobiografia Part of the Truth 1965 i la novella The First to Awaken 1940, on palesa una concepció pessimista del món

Residí a l’Índia des del 1922, dedicat a l’ensenyament universitari al Saint Xavier's College de Bombai, on fundà l’Institut de Recerques Històriques La seva obra cabdal són els Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture Bombai 1953-56, on exposa la seva teoria sobre els orígens dravídics de la civilització humana Fou el gran mestre de les joves promocions d’historiadors indis Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Llicenciada en filologia catalana i catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari Ha dedicat els seus estudis a l’obra de Víctor Català, amb nombrosos articles i edicions En aquest sentit, són especialment destacables la seva edició de Drames rurals 1992 i, sobretot, l’edició crítica de Solitud 1990 També ha fet la tria i l’edició de diverses antologies de la narradora empordanesa en volums com Contes diversos 1981 i Contes 1994

Dedicat especialment a l’etapa de formació preescolar, pretén d’evidenciar i de potenciar totes les aptituds biològiques de l’infant Aplicat per primera vegada als Països Catalans a l’escola Montessori de la Casa de la Maternitat de la diputació provincial de Barcelona 1913, fou àmpliament difós pels pedagogs renovadors, en especial per Joan Palau i Vera El 1915 aplicaven aquest mètode 13 escoles a Catalunya El seu material didàctic continua essent utilitzat en nombroses escoles

Cavaller del llinatge Escrivà de Romaní, pertanyé al cercle de les justes poètiques de B ↑ Català de Valeriola València 1602, en les quals presentà tres poemes, i és autor de dècimes, octaves i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva 1619, dues, i una en la justa en honor de sant Lluc 1623

Historiador i religiós dominicà, publicà Centuria, o Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino Barcelona 1600, llibre dedicat a la Diputació de Catalunya Tot i que l’autor el presenta com un relat verídic i amb pretensions històriques, en afirmar que el trobà entre els papers d’un rabí de Montblanc anomenat Capdevila, en realitat és una història fabulada Fou combatuda amb duresa per alguns historiadors, com ara Jeroni ↑ Pujades

De noble família, es feu dominicà Professà al convent de Sant Onofre de Museros 1476, del qual fou tres cops prior També residí un temps al convent de Tarragona Traduí La vida de la seràfica santa Caterina de Sena València 1511 de Ramon de Càpua, amb un pròleg on defensa una prosa d’estil senzill, allunyada de l’ornamentació retòrica Segurament fou l’impulsor del certamen literari dedicat a santa Caterina de Siena a València el 1511

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador del conservatori de Salta És autor de sardanes i d’una Marxa a 6 x 8 , dedicat a en Francesc Macià i al seu secretari en Ventura i Gassol amb motiu de la seva visita a l’Argentina ca 1928, amb lletra de Ventura Gassol