Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
Els ofidiformes
Aquest ordre fou establert per a separar aquests peixos dels gadiformes Els caràcters que els atorgà són, entre d’altres de 5 a 10 radis branquiostegals acinaciformes, l’epihial i el ceratohial suturats el ceratohial sense foramen i amb projeccions sota dels hipohials i els operculars complets, que poden ésser sense espina o tenir-ne fins a 3 Els ofidiformes tenen característiques pròpies dels acantopterigis, com ara el nombre, l’ordenació i la forma dels radis branquiostegals, la presència d’espines operculars en un nombre important dels seus gèneres i la mandíbula superior protràctil El fet…
Sant Sadurní d’Enveig
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, amb l’absis del segle XII, decorat amb columnetes adossades i altres ornamentacions, mutilat en gran part ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea És l’església parroquial del poble d’Enveig Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent RMAE Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 59” N - Long 1° 55’ 1” E Història La parròquia d’ Evegi és mencionada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, escriptura datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle…
Santa Maria d’Orfes (Vilademuls)
Art romànic
Situació Façana principal de l’església amb els antics carreus romànics aprofitats per la part baixa, a banda i banda del portal A Bramon El poble d’Orfes es troba prop de la riba dreta del Fluvià, en un terreny força planer drenat pel torrent Remirol, afluent del Fluvià i envoltat de serres de petita elevació, cobertes de pinedes EI petit nucli s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Maria Mapa L39-ll258 Situació 31TDG890691 S’hi arriba per la carretera local de Banyoles a Bàscara, que enllaça, en aquesta darrera població, amb la N-II Orfes dista 6 km de Bàscara JBH Història El…
Els lofiformes: raps
L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal…
El que cal saber dels trastorns de la dona durant l’embaràs
Patologia humana
Durant l’embaràs, la producció de certes hormones i l’augment de la grandària de l’úter solen provocar trastorns molt diversos, que no comporten perill, però que generen molèsties, i que la gestant ha de distingir de les veritables complicacions de l’embaràs A més, certes mesures poden prevenir o reduir les molèsties Si no s’adopten algunes precaucions, és molt freqüent que durant l’embaràs es produeixin trastorns de les genives i les dents, que poden generar infeccions Per a evitar-los, l’embarassada ha d’incloure en la dieta una bona aportació d’aliments rics en calci, com ara llet i…
lladre
Indústria tèxtil
Cilindre alimentador de la carda proveït de guarniment de dents de serra i que passa les fibres a la bota.
àglif
Anatomia animal
Herpetologia
Dit de les serps les glàndules verinoses de les quals són bastant petites i no tenen relació amb dents especialitzades.
El verí va a parar a la gola de l’ofidi i es barreja amb la saliva per tal d’inocular-lo a la presa, han de mastegar-la
heterodont
Anatomia animal
Dit dels animals que posseeixen diferents tipus de dents, cadascuna de les quals té una forma i una funció diferents.
La majoria de mamífers són heterodonts
cement
Anatomia animal
Substància dura, d’estructura semblant a la del teixit ossi, que recobreix la dentina de l’arrel de les dents.
Els peixos fòssils
Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina