Sant Sadurní d’Enveig

Situació

Vista de la capçalera de l’església, amb l’absis del segle XII, decorat amb columnetes adossades i altres ornamentacions, mutilat en gran part.

ECSA - LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea

És l’església parroquial del poble d’Enveig. Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (RMAE)

Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 27’ 59” N - Long. 1° 55’ 1” E.

Història

La parròquia d’Evegi és mencionada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, escriptura datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X.

Posteriorment, aquest temple apareix esmentat l’any 1121 en l’acta testamentària de Ramon d’Enveig; segons indica aquest testament, entre moltes altres deixes a diversos monestirs i a algunes esglésies cerdanes, llegà ad Sancti Saturnini de Eveg una borda amb totes les seves pertinences que estava situada sota la mateixa vila d’Enveig.

A l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ecclesia Sti Saturnini d’Enveg-Envegeg fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons consta en la relació de parròquies visitades que ha pervingut d’aquells anys. A la darreria de segle, el 1391, l’església d’Enveig va contribuir a la dècima recaptada en aquell any a la diòcesi d’Urgell. (MD)

Església

Planta i alçat de la finestra de l’absis, a escala 1: 40, composta de tres arquivoltes en degradació, un dels pocs elements romànics que resten de l’església.

LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea

Es tracta d’un temple d’origen romànic, molt modificat i engrandit durant els segles XVII, XVIII i XIX. L’edifici consta d’una sola nau de planta rectangular, capçada per un absis semicircular, que conserva, parcialment, interessants elements constructius d’època romànica.

L’eix de la nau està orientat en direcció nord-sud. La façana de llevant del temple, situada just al costat de la carretera, és totalment cega i no presenta cap element d’interès; a l’extrem nord d’aquesta façana hi ha unes escales que permeten baixar a la placeta que hi ha al davant de l’església.

La porta d’entrada s’obre al mur de tramuntana; a la dreta hi ha la torre campanar, de secció quadrada, i amb coberta de quatre aigües. Tant aquesta façana com la de ponent estan totalment arrebossades i tenen contraforts. El mur sud es pot dividir en dues parts. L’esquerra correspon a un cos afegit a l’edifici original i s’entrega tangencialment a l’absis, que és, sense cap mena de dubte, la part més interessant del conjunt, perquè conserva notables elements romànics. Aquest està construït amb grans carreus de granit i pissarra ben tallats i col·locats en filades regulars. L’absis es troba força mutilat, especialment pel sobrealçament del cilindre, que li ha fet perdre el fris d’arcuacions cegues, excepte un arc. La finestra axial, però, s’ha conservat.

Interiorment, la nau és dividida en cinc trams, amb capelles laterals, i és coberta amb volta de llunetes. El temple conserva un conjunt de retaules barrocs de gran interès.

La coberta de l’edifici, de dues aigües, és de pissarra; els elements romànics que han pervingut manifesten les formes de l’arquitectura del segle XII. (LICS-JCR-ERR)

Escultura

De l’església romànica del segle XII es conserva bàsicament una part de l’absis. Aquest era adornat amb uns arcs cecs sostinguts, alternativament, per unes columnes fines adossades i permòdols esculpits. D’aquests arcs només en subsisteix un. La finestra absidal s’ha conservat intacta i consta de tres arquivoltes en degradació i d’un fris de dents de serra traçat damunt de l’arc exterior. Les dues columnetes de la finestra han desaparegut i l’ornamentació consisteix en una mena de boles esculpides als muntants de la segona arquivolta de la finestra i també, en aquesta mateixa arquivolta, una trena a les arestes dels muntants. Hom pot notar que les columnes adossades passen, curiosament, per damunt del fris de dents. L’absis d’Enveig es presenta com un testimoni cabdal, a la Cerdanya, de l’evolució de la decoració del primer art romànic, en el moment que el picapedrer i l’escultor prenen el lloc al paleta tradicional. Les pilastres s’han transformat en mitges columnes adossades i els permòdols fets de pedres trencades a cops de martell han esdevingut elements treballats i esculpits. Aquesta decoració absidal sembla un testimoni antic de l’evolució del primer art romànic.

Les magnífiques restes romàniques de l’església permeten d’imaginar l’aspecte de l’edifici en aquella època. (MD)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Martí, 1926-28, vol. I (I), pàg. 367
  • Bertran, 1979, vol. II, pàg. 288
  • Pladevall, 1983, pàg. 142
  • Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 331, pàgs. 159-161
  • Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8

Bibliografia sobre l’escultura

  • Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 55