El que cal saber dels trastorns de la dona durant l’embaràs

  • Durant l’embaràs, la producció de certes hormones i l’augment de la grandària de l’úter solen provocar trastorns molt diversos, que no comporten perill, però que generen molèsties, i que la gestant ha de distingir de les veritables complicacions de l’embaràs. A més, certes mesures poden prevenir o reduir les molèsties.
  • Si no s’adopten algunes precaucions, és molt freqüent que durant l’embaràs es produeixin trastorns de les genives i les dents, que poden generar infeccions. Per a evitar-los, l’embarassada ha d’incloure en la dieta una bona aportació d’aliments rics en calci, com ara llet i derivats; convé que es netegi les dents amb un raspall suau dintre la mitja hora que segueix cada àpat, i que visiti l’odontòleg com a mínim una vegada.
  • Si pateix de cremor d’estómac, cosa molt freqüent, l’embarassada no ha de procurar alleujar-la prenent bicarbonat ni sals de fruites, perquè l’abús d’aquests productes pot ésser perillós. En canvi, és recomanable que fraccioni els àpats, de manera que cap d’ells no sigui massa abundós, i que eviti de jeure de seguida d’haver menjat.
  • Més de la meitat de les dones embarassades pateixen de nàusees i vòmits, especialment durant el primer trimestre de la gestació, molèsties que es presenten sobretot a primera hora del matí en llevar-se. Solen millorar si l’embarassada ingereix alguna cosa freda llavors i si durant tot el dia pren petites quantitats d’aliments i evita els menjars pesats, els fregits i els àpats molt calents.
  • La millor mesura per a evitar el freqüent restrenyiment de l’embaràs és seguir una alimentació rica en fibra vegetal, continguda principalment en les verdures de fulla verda i els cereals integrals. També pot ésser útil prendre un got d’aigua freda als matins i sucs de fruites durant tot el dia. Si a més a més es presenten flatulències, cal evitar els aliments que solen generar molts gasos, com les mongetes blanques, faves, col-i-flor, cols de Brussel·les, pomes crues, cogombre i xocolata.
  • És comú que des del començament de la gestació l’embarassada senti repugnància per determinats olors i gustos, que abans li podien semblar agradables, com els fregits o el tabac. No hi ha cap mesura per a prevenir-ho, excepte no exposar-s’hi.
  • Els desigs són d’origen psíquic i es consideren com un mecanisme inconscient de cridar l’atenció i un afany de sentir que és ben atesa, i per això mateix cal atendre’ls amb un bon suport afectiu. No obstant això, és absolutament falsa la creença que les taques que tenen alguns nadons en néixer són produïdes per desigs insatisfets.
  • L’edema, o inflor per acumulació de líquid, que se sol presentar als peus, els turmells i les cames, no s’evita restringint l’aportació d’aigua. En canvi, és útil de realitzar un passeig diari, i les molèsties que produeix es poden alleujar si reposa col·locant les cames en posició elevada i s’hi fan massatges suaus, des dels peus cap a les cuixes.
  • Per a limitar la formació de varices, molt freqüents en l’embaràs, és útil de realitzar exercicis amb els peus o usar mitges elàstiques especials, que comprimeixen gradualment dels peus a les cuixes.
  • És normal que durant els primers mesos de gestació l’embarassada hagi d’anar a orinar moltes més vegades al dia del que és habitual, i que en moltes d’aquestes evacuï molt poca orina. Tanmateix, si a més sent coïssor en orinar, o l’orina és tèrbola, cal que consulti el metge, perquè podria tenir una infecció urinària que caldria tractar amb els antibiòtics adequats.
  • La majoria de les dones embarassades presenten modificacions en la coloració de la pell d’algunes parts del seu cos, especialment la cara, l’arèola dels mugrons, la línia de l’abdomen que va des del llombrígol fins al pubis, la vulva, l’anus i les cicatrius. No es poden evitar, però els canvis de pigmentació de la cara poden reduir-se si s’evita l’exposició directa al sol.
  • La mesura més eficaç per a limitar la formació d’estries en la pell és evitar l’excés de pes.
  • Per a evitar de patir dolors d’esquena, l’embarassada ha de procurar de mantenir-la recta, tant quan camina com quan s’està dempeus, aturada, o asseguda. A més, és molt útil efectuar exercicis especials per a enfortir-ne la musculatura.
  • Els pits s’han de protegir durant l’embaràs amb un sostenidor ample, que els afermi bé sense comprimir-los, que tingui unes tires amples perquè no es clavin a les espatlles i que sigui preferentment de fibres naturals, no sintètiques. A més, és convenient d’extremar les mesures higièniques de la zona, i, si s’hi formen crostes, desprendre-les amb aigua tèbia, com també aplicar-hi una solució de taní i glicerina.