Resultats de la cerca

En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…

El castell sembla d’origen romà i és esmentat, juntament amb el de la Clusa, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei El 1100 és esmentada la capella del castell Santa Maria d’Oltrera al s XIII n'era capellà major l’ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses El 1681 fou construït, a l’oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu…

Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844 Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi installaren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard 1243 A la fi del s XV, sota l’abat Pere de la Roca 1486-90, la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del s XVI, sota el règim d’abats…

A mitjan segle XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor…

El terme és drenat per la riera de Rigardà dita també de Glorianes , que neix al vessant septentrional de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes, dins el municipi de Glorianes, i aflueix, per la dreta, a la Tet, prop de Rodés La part muntanyosa del terme és, en part, boscada La superfície agrícola és de 111 ha, amb 64 dedicades a arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers i albercoquers, 42 a la vinya i 15 a les hortalisses enciams El poble 144 h agl 1981 298 m alt és situat a l’esquerra de la riera de Rigardà, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant…

Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué 1671 a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702 Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver interposat…

Comprèn un circuit de terra o herba, generalment ellíptic i d’un perímere de 800 m a 3 000 m, grades, quadres i oficines d’apostes A l’antiga Grècia, l’hipòdrom no fou una construcció pròpiament dita, sinó només un camp, que solia tenir al principi i al final de la pista, d’una llargària de dos estadis 384,54 m, unes pilastres que marcaven la meta, i a l’entorn de les quals giraven els carros Hi hagué hipòdroms a Olímpia, a Delfos, a Nemea, a Atenes, etc Al món romà, foren substituïts pel circ o per l’estadi Entre els actuals, es destaquen com a més importants els hipòdroms de…

Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant Ponç de Puigsec…