Resultats de la cerca
Es mostren 1682 resultats
didal

Didal de plàstic per a guitarra
© Fototeca.cat / Idear
Música
Peça de material elàstic que es fixa als extrems dels dits per a polsar les cordes d’alguns instruments.
De la part de subjecció sobresurt una prolongació, a mode d’ungla, que fa la funció del plectre Els didals apareixen força desenvolupats en els saltiris europeus a partir del Renaixement En molts instruments actuals de la mateixa família, com el koto i el qanun , són d’ús habitual
signe d’Osler
Patologia humana
Nodositat vermella, com una llentilla, que es desenvolupa en la polpa dels dits dels malalts afectats d’endocarditis lenta.
Hom l’anomena també nòdul d’Osler
regles de Fleming

Regles de Fleming per a la mà dreta i la mà esquerra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Regles mnemotècniques, més conegudes com a regles dels tres dits o com a regla de la mà dreta i regla de la mà esquerra, que hom aplica orientant els tres primers dits de cada mà segons els eixos d’un tríedre trirectangle.
La regla de la mà dreta relaciona els sentits del camp magnètic, del moviment d’un conductor en el si d’aquest camp i del corrent induït en el conductor pel camp principi dels generadors La regla de la mà esquerra relaciona els sentits del camp magnètic, del desplaçament d’un corrent en el si d’aquest camp i de la força que, com a conseqüència, actua sobre el corrent principi dels motors
relació d’ordre
Matemàtiques
Relació binària R entre els elements d’un conjunt C que és reflexiva, antisimètrica i transitiva.
La parella C, R constitueix un conjunt ordenat És usual la notació ≤per a designar la relació d’ordre desigualtat 5, i a ≤ b és llegit '' a menor o igual a b' , o bé '' a inferior a b' aquesta notació generalitza la coneguda i usual relació “ésser menor que o igual a” que ordena els nombres Unes altres relacions d’ordre importants són la relació d’igualtat, la relació d’inclusió entre conjunts, la relació “ésser divisor de” en els nombres naturals, etc En un conjunt ordenat, són elements notables el màxim , el mínim , el maximal , el minimal , el majorant i el minorant Dos elements…
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l’hivern es…
falconiformes

falconiformes Àguila de cap blanc
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Ordre d’ocells de presa de talla mitjana o gran que inclou espècies amb el bec fort, de vores tallants, amb la base proveïda d’una excrescència o cera i amb la branca superior corbada a l’extrem i acabada en una forta punxa.
Descripció Els falconiformes tenen els ulls situats en posició lateral i els dits acabats en una ungla forta, corbada i esmolada Són carnívors, solitaris i de costums nocturns Milà negre © Xevi Varela Nien en roques, en arbres o en el sòl, i tenen una posta reduïda, de la qual neixen cries nidícoles Inclou espècies repartides per tot el món, llevat de la zona antàrtica, agrupades en quatre famílies catàrtids , sagitàrids , falcònids i vultúrids Famílies i representants més importants de l’ordre dels falconiformes Família dels catàrtids Cathartes aura aura Cathartes burrovianus…
Andre Geim

Andre Geim
© Universiteit Antwerpen
Física
Físic rus nacionalitzat neerlandès.
Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels superconductors ,…
cabussó
cabussó emplomallat
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics, de l’ordre dels colimbiformes, molt bons nedadors i cabussadors, amb el cos arrodonit i cobert d’un plomatge curt i dens.
Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó emplomallat o…
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d’encalç , els…
Societat dels Amics
Confessió cristiana fundada a Anglaterra per George Fox l’any 1668.
Els seus membres, dits amics o amics de la Veritat , aviat foren anomenats quàquers quàquer Un dels seus membres, William Penn, colonitzà, amb quàquers fugitius de la revolució anglesa, la regió d’Amèrica del Nord que després en el seu honor fou anomenada Pennsilvània Robert Barclay, el 1676, establí els fonaments teològics de la societat en la seva obra Theologiae verae christianae apologia La Societat dels Amics ha sofert diverses escissions, que tenen en comú el refús dels sagraments i de la jerarquia, i l’afirmació de la superioritat de la “llum interior” the inward light…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina