Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
cilindratge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament dels teixits que consisteix a fer-los passar pel cilindre per tal d’aixafar-ne el gra, trencar l’aprest o ensetinar-los.
frare
Joguina que es fa tallant l’extrem d’una fava i traient-ne el gra de manera que la pellofa imiti la caputxa d’un frare.
lepidòpters

Papallona rei (Papilio machaon)
Duarte Frade iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots que es caracteritzen pel fet d’atènyer de 0,2 a 30 cm.
Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…
El treball agrícola i la vida a pagès
Treball de vinicultura segle XIII MDU / RM Per a l’home medieval, el pa era la base de l’alimentació i el conreu de cereals requeria la major dedicació del treball social No és estrany, doncs, que des de molt aviat la mesura del temps, per tant el control del temps, fos percebuda com una cosa intrínsecament lligada a l’exercici de les diverses activitats agràries i pastorívoles Com si fossin una transposició fotogràfica, realística, del temps viscut, els calendaris illustrats medievals reflectien quasi exclusivament labors agrícoles i ramaderes amb els seus corresponents productes i tècniques…
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…
monestrell
Viticultura
Varietat de vinya negra procedent de l’Empordà i cultivada sobretot al País Valencià, que produeix un raïm de gra mitjà o menut i de gust fort.
Ben adaptat als climes secs, té tendència a corbar els sarments
porfíric | porfírica
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura de la roca ígnia formada per fenocristalls que es destaquen sobre una matriu, la qual pot ésser de gra fi, criptocristal·lina o vítria.
pinso
Agronomia
Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dóna al bestiar, especialment en el d’estabulació total, generalment a hores i en quantitats determinades.
Des de fa molts anys, hom ha procurat de donar al bestiar l’alimentació òptima i, per tant, la utilització del que avui hom anomena pinsos composts és antiga, puix que foren, durant molts anys, simples barreges d’aliments diferents El pinso compost , obtingut actualment en processos industrials, pot ésser complet o complementari El pinso compost complet , anomenat també pinso equilibrat , és el que cobreix totes les necessitats quantitatives i qualitatives de nutrició del bestiar al qual va destinat, segons l’espècie a la qual pertany, l’edat i allò que hom en vol obtenir, de manera que només…
espelta

Espiga d’espelta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat de la família de les gramínies, d’espigues planes, dístiques i laxes i de gra dur i blanc, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània.
soia

Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina