Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
Crònica

Edició del 1558 de la Crònica de Ramon Muntaner
© Biblioteca de Catalunya
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…
Caracciolo
Família noble del regne de Nàpols i una de les més importants d’Itàlia, l’estirp documentada de la qual fou Landulfo Caracciolo
(1110).
Dels seus néts, Landulfo Caracciolo , comte de Montemarano, continuà la família, i el seu germà petit, Giovanni Caracciolo , fou estirp de la família Carafa Els Caracciolo es dividiren en dues grans línies, els Caracciolo Rosso i els Caracciolo Pisquizi , de la primera de les quals deriva la branca dels Caracciolo d’Avellino 1589, ducs d’Atripalda 1572, grans d’Espanya, prínceps del Sacre Imperi i grans cancellers hereditaris del regne de Nàpols, i la branca dels Caracciolo di Torchiarolo 1726, tresorers generals hereditaris del regne de Nàpols,…
factors del rendiment
Agronomia
Parts d’una planta que contribueixen directament al seu rendiment, es caracteritzen per compondre’s seqüencialment al llarg del temps.
La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
gra
Tecnologia
Cadascun dels cristalls polièdrics, normalment visibles al microscopi, que formen l’estructura policristal·lina d’un metall o d’un aliatge.
Cada gra es forma a partir d’un nucli de cristallització que generalment és un punt aïllat de refredament més ràpid i creix en totes direccions i amb una única orientació dels àtoms, fins que es troba amb els límits dels grans adjacents els límits de gra són zones de parcial desorientació dels àtoms, per tal com són les zones de transició de l’un cristall a l’altre Segons el procés de formació, els grans poden prolongar-se en una direcció preferent grans allargats , poden presentar una forma més o menys regular grans equiaxials o poden…
pierolapitec
Paleontologia
Gènere d’homínids descobert al Miocè mitjà (12,5-13 milions d’anys) del Barranc de Can Vila (els Hostalets de Pierola, Anoia).
Pierolapithecus catalaunicus està representat per un esquelet relativament complet, que revela que els grans simis primitius combinaven una postura erecta amb trets basals propis dels micos Així es demostra que no tots els caràcters distintius dels grans simis es trobaven en l’avantpassat comú dels homínids P catalaunicus es troba filogenèticament prop de l’avantpassat comú dels grans simis i els humans
Erie
Canal dels EUA, que comunica els Grans Llacs amb Nova York, a través del riu Hudson (590 km).
Obert el 1825, ha estat el suport comercial i financer de Nova York, en facilitar l’intercanvi de productes amb el Midwest Actualment és utilitzat, sobretot, per al transport de productes petroliers
Kujbyšev
Embassament
Pantà en el riu Volga, format per la presa hidroelèctrica del Volga, un dels més grans del món.
La superfície és de 6 450 km 2 , el volum de 58 km 3 , la profunditat mitjana de 9 m i la màxima de 39 m La longitud pel llit del Volga és de 580 km, i l’amplada màxima, de 30 km La potència installada és de 2,3 milions de kW, i la producció mitjana anual d’energia, d’11 000 milions de kWh A les vores del pantà hi ha les ciutats de Kazan’, Uljanovsk i Čeboksary
autopista de la informació
Xarxa informàtica, de grans dimensions i capacitat, sobre la qual circula tot tipus d’informació, especialment informació multimèdia.
Sovint aquest terme és usat erròniament com a sinònim d’internet
interval
Matemàtiques
Conjunt de nombres més grans o més petits que un nombre real donat: [a,+∞), (a,+∞), (-∞,a] i (-∞,a).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina