Resultats de la cerca

Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut, i després Ot de Montcada En arribar a la majoritat, mantingué un plet amb el seu padrastre a causa de l’administració dels seus béns Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353 També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor Tingué també dissensions amb els Cardona el 1316 el vescomte Ramon Folc VI…

Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest fet,…

El 1964 hagué d’exiliar-se per motius polítics, i no tornà a l’Estat espanyol fins el 1976 Durant aquests anys visqué a França, als Estats Units, a Mèxic i al Senegal, i fou professor de literatura en diverses universitats nord-americanes Moltes de les seves obres foren censurades o bé directament prohibides pel règim franquista Abans d’exiliar-se, el 1956 guanyà el premi Sésamo pel conte Cine de barrio i el 1959 publicà la seva primera novella La piqueta , història d’una família d’immigrants a Madrid considerada una de les obres cabdals del realisme social en castellà i una denúncia, per bé…

D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…

El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…

Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374

S’inicià al CN Reus Ploms i a catorze anys passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria Fou subcampió de la Copa del Rei 1989 i de la Copa de la CERS 1991 i a vint-i-sis anys s’hagué de retirar per problemes cardíacs A partir de llavors es dedicà a entrenar equips de base, del Reus Deportiu i del Cambrils

Tots tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i l’arbre de mitjana portava una aurica Hi havia fragates de guerra i fragates mercants Les de guerra tenien una sola bateria a banda i banda i un armament no superior a seixanta canons, condicions que les distingien dels navilis Hi ha hagut algunes fragates mercants de quatre pals, i fins n'hi hagué una de cinc, la “Preussen”

D’aquesta església es té notícia gràcies a la butlla d’Alexandre III de l’any 1162 que confirmà les propietats de Sant Pere d’Àger, entre les quals l’església de Sant Jaume de Finestres La llegenda diu que hi consta la casa forta o castell de Finestres, que fou seu d’un antic convent titulat de Sant Jaume En aquest lloc potser hi hagué l’església del mateix nom

El seu mandat era d’un any, bé que la reelecció era admesa fins a un màxim de cinc anys N'hi hagué de diverses classes duumviri aediles, encarregats de la policia de la ciutat, duumviri aedi dedicandae , que consagraven els edificis a la divinitat, duumviri iure dicundo , que administraven i governaven un municipi o colònia, duumviri perduellonis , dedicats a perseguir i jutjar els delictes de traïció, etc