Resultats de la cerca
Es mostren 1212 resultats
Lletra del monjo Garsies
Historiografia catalana
Carta escrita entre el 1043 i el 1046 per Garsies, un monjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà, adreçada al seu mestre, l’abat i bisbe Oliba.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…
Mercè Managuerra
Teatre
Actriu i directora teatral.
Llicenciada en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, es graduà en mim i pantomima a l’Institut del Teatre de Barcelona, d’on posteriorment ha estat professora d’interpretació S’inicià professionalment el 1975 i els anys 1985-87 amplià, becada, estudis a Nova York En 2010-17 fou directora artística del Teatre Akadèmia, molts muntatges del qual també protagonitzà o bé hi interpretà papers destacats El 2018 creà la companyia Dau al Sec, de la qual és directora Entre els títols del seu repertori teatral, part del qual també ha produït, es destaquen Revolta de bruixes , de…
Joan Tomàs de Rocabertí i de Safortesa
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, escriptor i editor.
Vida i obra Fill del primer comte de Peralada Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, fou educat al palau de Rocabertí Amb motiu de la guerra amb França, davant la invasió de les tropes franceses, es refugià amb el seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de Castella, al castell de Llers, on foren fets presoners durant tres anys 1642-45 Armat cavaller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc després el 1647 prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona Començà els estudis eclesiàstics a Tortosa, però, saquejada aquesta ciutat, fou…
,
Domènec Miquel Terradelles
Música
Compositor.
És conegut internacionalment amb el nom de Domenico Terradeglias o Terradellas Infant de cor a la seu de Barcelona, fou probablement deixeble de Francesc Valls Anà més tard a Nàpols, on es perfeccionà, al conservatorio di Sant'Onofrio, amb Francesco Durante Compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo, martire 1739, tots dos per a solites, cor i acompanyament instrumental Del 1739 al 1745 residí principalment a Roma, on debutà com a compositor d’òperes amb Astarto 1739 Durant dos anys 1743-45 actuà de mestre de capella a l’església hispànica de Santiago de Roma San Giacomo…
Alterum Chronicon Rotense
Historiografia catalana
Cronicó conegut també com a Chronicon Rotense-II, per diferenciar-lo d’un Chronicon Rotense-I, tots dos publicats per Jaume Villanueva (Alt. Chr. Rotense a Viage literario, XV).
Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc temps després…
La filla del mar
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat al Teatro Odeón de Buenos Aires, en traducció castellana, el 12 de setembre de 1899, i al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.
Planteja la dissortada recerca afectiva d’una noia marginada pel seu origen forà L’obra s’ambienta en un poble mariner La protagonista, recollida de petita del naufragi d’un vaixell musulmà, fou batejada amb el nom d’ Àgata Com que en ser rescatada es dirigí cap a una noia uns quatre anys més gran que ella, la Mariona, passà a viure amb la seva família, i, morts els pares, totes dues foren acollides per l’oncle Cinquenes Aquest, preocupat pel bon nom, no consent la relació de Mariona amb Pere Màrtir, un indià d’escassa fortuna que havia seduït bona part de les dones del poble Ella decideix…
Llibre de feits d’armes de Catalunya
Literatura catalana
Crònica apòcrifa redactada per Joan Gaspar Roig i Gelpí (segle XVII) i atribuïda a Bernat Boades (segle XV).
Desenvolupament enciclopèdic A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades d’existència documentada, pretesament enllestit el 1420 Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques seves Escrita…
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
aragonès | aragonesa
Història
Per simplificació, nom donat sovint pels estrangers, especialment a partir del s. XVI, als súbdits de la monarquia hispànica naturals o procedents dels estats hispànics de la corona catalanoaragonesa.
concili de Jonquièras
Reunió de vuit bisbes de la Narbonesa i la Marca Hispànica amb el metropolità Arnust de Narbona, el 3 de maig de 909, a la vila de Jonquièras (Provença).
Per tal d’arranjar afers disciplinaris, com l’aixecament de l’excomunió a Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló, sota condició d’acatar l’autoritat religiosa de l’arquebisbe, amb el qual s’havia enemistat arran del conflicte provocat anys enrere per l’afer dels bisbes intrusos Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina