Resultats de la cerca

Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934

Autodidacte, el 1846 es casà amb Elizabeth Barrett Browning Influït per Percy Bysshe Shelley en les primeres obres, amb Dramatic Lyrics 1842 inicià els seus monòlegs dramàtics característics, en els quals el poeta parla a través d’un personatge històric o fictici Foren continuats amb Men and Women 1855, Dramatis Personae 1864 i, sobretot, amb The Ring and the Book 1868, on presenta des de diversos punts de vista un assassinat a la Florència del s XVII, tècnica imitada per Ezra Pound i Robert Lowell, i que s’anticipa a la psicologia moderna

Fou advocat Amb Franz Kafka, fou el màxim exponent de la crisi intellectual i social de l’època adoptà una actitud experimental iniciada amb la trilogia novellística Die Schlafwandler ‘Els somnàmbuls’, 1929-32, on analitzà la descomposició d’Àustria entre el 1880 i el 1918 Influït per James Joyce, escriví la novella Der Tod des Vergil ‘La mort de Virgili’, 1941, que acabà a l’exili en ella, el poeta llatí, vell i desillusionat, recorda en un llarg monòleg líric la seva vida anterior A més d’altres novelles, escriví també assaigs

Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme Publicà llibres de poesia Erlösungen ‘Redempcions’, 1891, Aber die Liebe ‘Però l’amor’, 1893, Lebensblätter ‘Fulls de vida’, 1895, Weib und Welt ‘Dona i món’, 1896 També fou autor de novelles Zwei Menschen ‘Dos éssers humans’, 1903, Zwischen Volk und Menschheit ‘Entre poble i humanitat’, 1919 Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al…

En principi es dedicà a la pintura, activitat que posteriorment combinà amb la de redactor de diverses revistes i la d’escriptor Destacà com a introductor i difusor de les avantguardes europees a Polònia La seva obra mateixa és molt influïda per Apollinaire i els futuristes, especialment Marinetti, amb qui compartí la fascinació per la civilització tècnica i l’apropament cinematogràfic a la poesia Posteriorment fou molt influït per la poesia popular Entre altres obres cal esmentar Zielone oko ‘L’ull verd’, 1920, Pastorałki ‘Càntics pastorals’, 1925 i Robespierre 1927

Influït per Maine de Biran i l’escola escocesa, el seu sistema parteix de la constatació que la història del pensament pot ésser reduïda a l’alternança de quatre orientacions fonamentals sensualisme, idealisme, escepticisme i misticisme, cadascuna d’elles amb un contingut de veritat específic, motiu pel qual hom el qualificà d’eclèctic La importància de Cousin està en el seu mètode, que comportà una renovació de l’interès per la història de la filosofia De la seva obra destaca Du vrai, du beau et du bien 1841 i Études sur Pascal 1842

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular

Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes