Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
Lluís Comenge i Ferrer
Lluís Comenge i Ferrer
© Fototeca.cat
Historiografia
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari…
Joan Clarós i Preses
Història
Militar
Militar.
Participà 1793 en la guerra Gran com a ajudant de camp en el batalló lleuger de Girona Al començament de la guerra del Francès 1808 li fou confiada 15 de maig per la Junta Superior del Principat una unitat de miquelets organitzada a Figueres i que actuà, sobretot, en la captura de combois francesos al nord del Principat Esdevingué popular per la seva participació en les accions de Molins de Rei 23 de juliol, de Girona 20 d’agost, que obligà el general Duhesme a retirar-se, i per l’intent d’ocupar Barcelona 1809, en el qual Clarós arribà a penetrar a la ciutat 9 de març, i que la…
Joan Escot Eriúgena
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i…
Shohei Imamura
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Estudià a la Universitat de Waseda i s’inicià com actor i autor teatral En acabar els seus estudis entrà a treballar amb la productora Nikkatsu i començà a dirigir D’entre els seus films, en els quals, distanciant-se de la subtilesa dels cineastes de la generació anterior, adopta un to directe i sovint visceral, es destaquen Nusurameta Yokubo ‘Desig robat’, 1958, Akai Sastui ‘Intent d’homicidi’, 1964, Ningen Johatsu ‘L’evaporació de l’home’, 1967, Fukusku suru wa ware ni ari ‘La venjança és meva’, 1979, Eijanaika ‘Per què no', 1980, Narayama Bushiko ‘La balada de Narayama’, premi…
Viktor Martin Otto Denk
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Doctor en filosofia, es dedicà al periodisme i escriví moltes narracions per a joves i novelles costumistes per al poble Usà el pseudònim Otto von Schaching Les seves obres més importants, però, són una Geschichte des gallo-fränkischen Unterrichts- und Bildungswesen von den ältesten Zeiten bis auf Karl den Grossen ‘Història de l’ensenyament i formació gallofranca des dels temps més antics fins a Carlemany’, 1892, recentment reeditada, un opuscle sobre Die Grafen von Barcelona von Wifred I bis Ramon Berenguer IV ‘Els comtes de Barcelona des de Guifré I fins a Ramon Berenguer IV’, 1889 i una…
Jordi Tosas Robert

Jordi Tosas Robert
ARXIU J. TOSAS
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
És director tècnic de la companyia de guies i cap d’estudis de l’Escola de Muntanya de Benasc Ha practicat, a alt nivell, el descens en surf de neu, el telemarc, el mixt esportiu, el bloc, l’escalada en gel i roca, les grans vies alpines o els ascensos a les muntanyes més altes de la Terra Destaca el descens en surf de neu del Cho Oyu, la consecució de noves rutes a la cara nord de l’Everest, l’Asgard Tower, a l’illa de Baffin, i la cara oest del Siula Chico, a Perú Protagonitzà la primera travessa en solitari del camp de gel Patagònic Sud i el primer intent mundial de la cara…
Ponència d’Educació Física
Esport general
Organisme rector de l’educació física a Catalunya entre el 1921 i el 1924.
Creat a l’empara del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, fou el primer intent del catalanisme polític per regular la política esportiva de Catalunya Tenia per objectiu orientar i dirigir la cultura física i els esports de Catalunya a través de la creació d’una base infraestructural esportiva i de plataformes per a atletes i preparadors físics N’assumí la presidència Romà Sol i en foren vocals Alfred Pereña, Enric Ràfols, Josep Martínez Vallespí i Josep Anton Trabal A causa de l’inici de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les seves polítiques no…
Lluís Gómez Mestre
Alpinisme
Esquí
Alpinista i esquiador de muntanya.
Membre del Centre Excursionista del Penedès i del Centre Excursionista de Catalunya, en el qual exercí com a vicepresident primer, formà part del grup de pioners catalans de l’himalaisme participà en l’expedició penedesenca al Tukuche 1987, un parell de vegades a l’Everest 1983, 1985, una expedició amb Conrad Blanch al Gasherbrum II 1980, un intent fallit al K2 1988 i l’ascensió al Broad Peak amb Carles Vallès, pel costat del Pakistan 1988 En l’àmbit de l’esquí de muntanya, ha realitzat travesses, ascensions i curses pels Pirineus, els Alps i l’Himàlaia És jutge àrbitre d’esquí de muntanya de…
Emili Gil Botí

Emili Gil Botí
Gerardo Blázquez
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre destacat del Centre Acadèmic d’Escalada CADE durant la dècada dels seixanta Realitzà primeres escalades, amb obertura de vies i ascensions hivernals En destaquen les vies CADE que obrí a la paret de Terradets a l’octubre del 1963 amb Emili Civís, Ferran Abella i Claude Colins o als Diables de Montserrat, el 24 de maig de 1970, amb Xavier Pérez Gil i Ramon Galí, a més d’ascensions al Pedraforca, els Pirineus i el massís de les Calanques Feu diverses ascensions als Alps al massís del Mont Blanc 1962, i les cares nord de les Grans Jorasses 1969…
Comitè de Salvació Pública
Història
Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l’abril del 1793 al juliol del 1794.
L’elecció, per la Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple formalitat, i el Comitè, per sobre l’Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat revolucionària de París a la resta del territori Hom distingeix el primer Comitè de Salvació Pública, dominat per Danton, del segon o Gran Comitè de Salvació Pública a partir de juliol-agost de 1793, que acomplí, amb l’ajut de dotze comissions executives, una labor ingent Comprenia un grup polític Robespierre, assistit per Couthon i Saint-Just el “triumvirat”, a més de Barère, Billaud-Varenne i Collot d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina