Resultats de la cerca

El seu valor pot augmentar fins a un límit tensió màxima o saturant a partir del qual el vapor d’aigua es condensa fins que el volum de la porció que resta en forma gasosa no excedeix del que és compatible amb la tensió saturant La tensió màxima del vapor d’aigua depèn de la temperatura

L’estudi dels fenòmens atmosfèrics de microescala necessita d’una metodologia especial que implica sovint la realització de mesures molt precises a prop de la superfície terrestre, per a determinar la magnitud dels processos d’intercanvi de propietats entre aquesta superfície i la capa d’aire més propera a ella, anomenada capa límit de l’atmosfera

En realitat, aquest càrrec corresponia al desig del senat de permetre que el cònsol cessant continués al poder durant un altre any prorogatio imperii Pompeu, el 67 aC, obtingué un imperium proconsulare sense límit de temps i, amb això, fixà un precedent que fou seguit repetidament Més endavant, el títol de procònsol també passà a designar altres missions administratives

Consisteix en una autorització que, prèvia autorització estatutària, fa la junta als administradors per tal que incrementin aquella xifra les vegades que calgui i en la quantitat que ells determinin sense haver de consultar cada vegada a la junta general, per un termini de cinc anys i un límit màxim de cinquanta per cent del capital escripturat

La capella de Sant Grau apareix esmentada per primer cop l’any 1366 Si bé és probable que existís de molt abans, ja que entre els pergamins del mas Molinou d’Armàncies surt esmentat des del 1280 el topònim coll de Sant Grau com a límit de possessions Aquesta capella havia estat filial de Sant Martí d’Armàncies

S'estén des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, vora Illa Entre altres afluents de la Tet, el terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa Hi ha boscs d’alzines La superfície agrícola es limita a 313 ha, dedicades bàsicament a la vinya 302 ha produeixen vi de denominació d’origen controlat també hi ha petites extensions d’arbres fruiters, sobretot albercoquers, i hortalisses Hi ha bestiar cabrum uns 45 caps i una cooperativa El poble 480 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és centrat per l’…

Situació i presentació El terme municipal és situat al sector est de la comarca, en contacte amb el Pla de l’Estany municipi de Sant Miquel de Campmajor, a l’E, i amb el Gironès municipi de Sant Martí de Llémena, al S Termeneja a més amb els municipis de Sant Ferriol N, Santa Pau W i Sant Aniol de Finestres SW El territori comprèn una de les cubetes que formen la fossa tectònica de la Baixa Garrotxa, separada de la vall de Llémena pel horst format per la serra de Finestres a l’W del terme i la de Rocacorba al SE, enllaçades pel collet de Bastarra S i les serres de Trentinyà i de Portelles…

El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de cereals, 3 d’…

El terme s’estén a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí El sector septentrional, a l’esquerra del riu, és el més accidentat i aconsegueix els 417 m alt La superfície agrícola és de 645 ha, amb predomini total de la vinya 630 ha, de les quals 575 són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 2 ha albercoquers i les hortalisses i el farratge 1 ha cada conreu hi ha una important cooperativa vinícola 40000 hl Hom explota pedreres de marbre 16 obrers La vila 1078 h agl 1982 100 m alt és construïda en amfiteatre als costers…

Situació i presentació El terme municipal de Granyanella 24,35 km 2 , situat a l’extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera E i Tàrrega W, de la comarca de l’Urgell, municipis amb els quals confronta a banda i banda al N limita amb els Plans de Sió i al S amb Granyena de Segarra El terme es troba al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries oligocèniques originen un relleu planer 450-550 m alt, i el seu territori és travessat pel riu d’Ondara, que ha erosionat els sediments margosos que formen el seu sòl i ha creat un engorjat d’alguns quilòmetres…