Resultats de la cerca
Es mostren 1822 resultats
agul
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica del grup de les llengües samurianes, parlada pels aguls.
sioux
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües parlades pels sioux, integrades dins la família hoka
.
Comprèn tres grans grups el meridional, constituït pel biloxi i l' ofo l’oriental, format pel catawba i el tutelo , i el central, que comprèn moltes varietats, entre les quals cal destacar el hidatsa , el mandan , el crow i el dakota
etnolingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües des del punt de vista etnogràfic.
Nicolas Bourbon
Literatura francesa
Poeta francès en llengües francesa i llatina, autor de Nugae (1533).
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant…
Instituto Cervantes
Institució pública espanyola creada el 1991 per a la promoció i l’ensenyament del castellà i la difusió internacional de la cultura que hi és associada, que inclou tant la desenvolupada a l’Estat espanyol com la hispanoamericana.
La seu és a Madrid i a Alcalá de Henares Té com a activitats principals l’organització de cursos de llengua castellana i també de les llengües cooficials de l’Estat espanyol l’expedició de diplomes de llengua castellana per a estrangers del Ministeri d’Educació i Cultura Diplomas de Español como Lengua Extranjera, DELE i la convocatòria i l’elaboració dels exàmens per a la seva obtenció la creació i l’actualització de mètodes d’ensenyament del castellà i la formació del professorat l’impuls de programes i d’activitats de difusió del castellà, en collaboració amb altres…
aparellat | aparellada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que pertany a una sèrie correlativa d’oposició fonològica bilateral, com ara de llarg/curt, sord/sonor, oclusiu/fricatiu, etc.
S'oposa al concepte de fonema correlatiu o correlat perquè aquest pot ésser membre d’una oposició multilateral, i al de no-aparellat quan es tracta d’un fonema no oposable bilateralment En català, com en totes les llengües, hi ha nombrosos fonemes aparellats p/b, p/f, p/m són aparellaments del fonema p en virtut d’altres tantes oposicions bilaterals
aglutinació
Lingüística i sociolingüística
Procediment pel qual dues o més paraules s’ajunten per constituir-ne una de sola; es combinen mots primitius i formen mots composts, en els quals hi ha hagut, generalment, una variació, més o menys acusada, en els components dels nous mots.
Els mots que s’uneixen originàriament són distints, però contitueixen sovint una unitat significativa una vegada s’ha format la paraula nova pels elements que s’han fos, aquests es tornen ja difícilment analitzables individualment Pel procés de l’aglutinació, les llengües obtenen nous mots Aquest procés, d’altra banda, es desenrotlla mecànicament, sense la intervenció de la voluntat dels parlants
ge
Etnografia
Individu d’un poble aborigen de l’Amèrica del Sud, de cultura molt primitiva, que s’estén per la zona oriental de l’altiplà brasiler, des de les fonts del Paranà a les valls altes del Xingú (al NW) i del Paranaiba (al NE).
Els pobles ges són molt primitius, fins al punt que hom els considera com a restes de la raça prehistòrica de Lagoa Santa, avantpassats dels amerindis actuals Actualment els ges són en procés de desaparició Les llengües parlades pels ges constitueixen la família lingüística del mateix nom, que procedeix de l’abundant ús de la síllaba - ge , que significa ''capitost’
literatura qarakànida
Literatura
Primera literatura islàmica en llengua turca, sorgida sota la dominació qarakànida.
El Qudatgu bilig ‘La ciència que porta la felicitat’, escrit per Yūsuf Khāṣṣ Ḥājib el 1070, en constitueix la primera obra coneguda Altres escriptors notables foren Maḥmūd Kāshgharī, autor d’una apologia de la llengua, Dīwān luPgat al-Turk ‘Divan de les llengües turques’, 1074 i Ahmad ibn Maḥmūd segle XII, autor de la 'Atabat alkhaqā'iq ‘Llindar de la veritat’