Resultats de la cerca

Tocà professionalment des dels setze anys, i a partir del 1930 ho feu a Nova York, on formà part de les orquestres de Teddy Hill i Fletcher Henderson, entre d’altres El 1936, a Chicago, fundà la seva pròpia banda destaca el solo que enregistrà de la interpretació d' After You’ve Gone L’any 1941 entrà a l’orquestra de Gene Krupa, fet que el convertí en un dels primers negres que entraren en un grup musical de blancs Eldridge fou el trompetista més innovador de l’anomenat "període swing " Considerat el pas estilístic següent a L Armstrong, s’inspirà també en els saxofonistes Benny Carter i…

La seva carrera s’inicià a Califòrnia, on actuà en diverses bandes El 1936 s’uní a l’orquestra de Count Basie a Kansas City Fou un dels solistes més característics de la formació i signava alguns dels arranjaments Esdevingué una de les figures centrals del mainstream jazz Feu gires per Europa amb el seu sextet o acompanyant altres artistes, com ara Jimmy Rushing Aparegué en diverses pellícules, entre les quals The Benny Goodman Story Valentine Davis 1955 A partir del 1967 problemes de salut l’obligaren a deixar la trompeta, però continuà treballant com a arranjador i al final dels anys…

Començà a tocar el clarinet a sis anys Estudià a Los Angeles City College i entrà com a primer saxòfon a la banda de Roy Porter 1948-50 Després treballà amb Chico Hamilton, i el 1959, installat a Nova York, amb Charles Mingus Els anys seixanta feu els seus primers enregistraments com a líder, entre els quals Outward Bound 1960, al mateix temps que collaborà amb Ornette Coleman a Free Jazz 1960 i amb John Coltrane a Live at the Village Vanguard 1961 i Impressions 1961 Tocà i gravà a Europa amb músics holandesos i enregistrà Last Date 1964 Músic de difícil classificació, fou una…

De família humil, començà a estudiar música amb F Larios El 1857 compongué la seva primera òpera, Romeo y Julieta , amb llibret de F Romani La segona, Ildegonda , sobre llibret de T Solera, s’estrenà a Ciutat de Mèxic el 1866 Els guanys obtinguts li permeteren fundar el Conservatori Nacional de Música Seguidament es traslladà a París per ampliar la seva formació Ildegonda es representà també a Itàlia, al Teatro Pagliano de Florència El 1869 tornà a Mèxic, on fou rebut amb honors d’heroi nacional i passà a dirigir el conservatori Desenvolupà una important tasca com a crític…

S’inicià amb el clarinet i el saxòfon alt, que canvià pel saxòfon tenor el 1947 A partir del 1949 treballà a Detroit amb Snooky Young, entre d’altres El 1953 entrà a la big band de Count Basie, i n’esdevingué un dels principals solistes A més de les seves incisives improvisacions, Foster aportà composicions i arranjaments sobretot Shiny Stockings que foren factors importants de l’èxit de Basie en aquell període El 1964 deixà l’orquestra i treballà de manera independent, però posteriorment s’uní al grup d’Elvin Jones Organitzà una gran formació, de fins a vint-i-cinc músics,…

Començà a actuar a dotze anys i quan en tenia divuit inicià la seva carrera en espectacles itinerants pel sud dels Estats Units interpretant sobretot música pop Molt aviat incorporà el blues al seu repertori Quan el 1923 enregistrà per primera vegada ja era molt coneguda, i en cinc anys gravà més de cent cançons, entre les quals destaquen Bo-weavil Blues 1923, See See Rider 1923 i Ma Rainey’s Black Bottom 1927 Realitzà molts dels enregistraments acompanyada d’instrumentistes de jazz , com ara Tommy Ladnier, Louis Armstrong i Coleman Hawkins També feu diverses gravacions amb jug bands , duos…

Vida Estudià amb E Guiraud al Conservatori de Música de París El 1905 esdevingué professor de contrapunt d’aquesta institució educativa entre els seus deixebles hi figuren músics de la categoria de Ch Koechlin, F Schmitt, M Ravel, G Enescu, A Honegger o D Milhaud El fet que entre la gran quantitat de tractats francesos que ensenyen l’escriptura fugada, segons el concepte obsolet de la fuga d’escola, el seu Traité de la fugue 1901 sigui encara apreciat actualment i utilitzat confirma l’excellent capacitat pedagògica d’aquest educador musical La seva obra com a compositor resta…

Membre d’una nissaga de músics, es formà musicalment amb el seu pare i estudià lleis per tal de dedicar-se a l’advocacia, però el 1836 es decantà per la música i esdevingué organista de la parròquia de Blackburn En aquesta època començà a compondre les primeres obres per als serveis religiosos Fou molt reconegut com a organista, sobretot en la seva pràctica d’acompanyant dels serveis anglicans en diferents parròquies, com les londinenques de Saint Philip i de Saint Pancras Destacà també com a dissenyador d’orgues, entre els quals els de Leeds i el de la parròquia de Saint Andrew…

Integrant d’una família de músics, de la qual també sobresortiren el seu germà Stephen 1735-1787 -que tocà el violoncel i amb qui sovint s’ha confós- i un nebot, George 1749-1779, que fou organista Estudià a Durham, on d’infant formà part del cor de la capella Contràriament al que feu el seu germà, només anà a Londres temporalment i romangué la major part de la seva vida a la seva ciutat natal Compongué un gran nombre de glees , alguns dels quals foren guardonats amb premis En canvi, Stephen es traslladà a Londres i allí guanyà un cert prestigi com a violoncellista També fou…

Vida Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i també a l’Escola Municipal de Música Tingué A Abreu, F de P Sánchez i Gavagnach, J Lamote de Grignon i A Nicolau entre els seus mestres L’any 1910 emigrà a Buenos Aires A la capital argentina, dirigí algunes entitats corals i seguí el camí de molts altres músics emigrants europeus A més exercí la docència a l’Institut Fontova, centre del qual arribà a ser el director Compongué dues sarsueles i redactà alguns mètodes pedagògics, com ara Prontuario moderno de la música 1902 i Teoría de la música 1912 Bibliografia Complement…