Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
tallant
Oficis manuals
Nom de diversos instruments i eines emprats per a tallar en donar cops, que consisteixen en una fulla, generalment d’acer, de vora tallant, proveïda d’un mànec o dos, com la mitjalluna o l’eina emprada pels carnissers per a tallar carn i ossos.
cúter
Cúter
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Tecnologia
Oficis manuals
Estri per a tallar cartó, paper, etc., consistent en un mànec on va inserida una fulla metàl·lica de vora molt afuada de la qual, un cop esmussada per l’ús, hom trenca la punta —seguint un sec pretallat— i fa sortir un tros nou.
fanga
Fangues de quatre i tres pues
Juan Masalle Fernández
Agronomia
Eina per a girar la terra composta d’una pala o forca de ferro posada al cap d’un mànec i en el mateix sentit d’aquest, el qual té, a la part superior, un mantí o una creuera perquè hom hi pugui fer força.
Hi ha tres menes de fangues de tres pues, de quatre pues i de pala Algunes tenen una trava o peça de ferro que uneix sòlidament les puntes de l’eina
Sant Bartomeu de Pugis (Cubells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent MLlR Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Història Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis Tampoc no podem…
Les fargues
La siderúrgia mitològica Gravat 1759 de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois Fototeca/Biblioteca de Catalunya Obtenir ferro a partir de minerals és una pràctica física i química que ha estat objecte de multitud d’interpretacions L’historiador de les religions Mircea Eliade l’associa als alquimistes en el títol d’una obra seva ben coneguda, Forgerons et alchimistes , del 1956 Les narracions mitològiques que expliquen la naturalesa del metall i l’art d’…
surbàhara
Surbahara
© Toth Szabi
Música
Instrument cordòfon pinçat, d’origen indi, constituït per una caixa de ressonància de forma d’esfera aplanada, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec llarg a l’extrem del qual també hi pot haver una altra caixa de ressonància més petita, amb trasts i claviller.
Té quatre cordes principals, quatre bordons i entre quinze i disset cordes harmòniques i es toca amb un plectre metàllic fixat al dit índex de la mà dreta
sitar
Música
Instrument de corda puntejada, propi de l’Índia, anàleg a la guitarra, bé que amb la caixa de ressonància semiesfèrica i el mànec força més llarg i travessat per nombrosos trasts, a l’extrem del qual sol portar encara un altre ressonador, constituït per una carbassa.
Té tres jocs de cordes les quatre melòdiques, que passen per sobre els trasts, dues de laterals, per a les variacions rítmiques, i una vintena de ressonància, que passen per sota els trasts És derivat de l’antic śitrā-vīnā , i, com ell, acompanya tradicionalment els cants religiosos Modernament Ravi Shankar l’ha popularitzat arreu del món gràcies als seus concerts
cadell
Tecnologia
Ribot amb mànec emprat per a fer ranures paral·leles al cantell d’una post; a diferència del boet mascle, l’eina porta un topall lateral, regulable, que permet de variar dins uns certs límits la distància a què hom pot fer la ranura respecte al cantell.
maça
Oficis manuals
Eina de percussió, composta d’un cilindre, o de vegades d’un paral·lelepípede, generalment de fusta dura o de ferro, travessat per un mànec i afectant una forma semblant a la d’un martell; és emprada en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna cosa.
rampí
Jardineria
Agronomia
Eina que consisteix en un mànec llarg amb un travesser en un dels extrems proveït de puntes de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar la palla o les espigues de la batuda, l’herba segada, etc, i també per a gratar la terra, etc.