Situació
Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada.
ECSA - E. Pablo
Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis. L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent. (MLlR)
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG287316.
Història
Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis. Tampoc no podem assegurar si mai tingué la categoria de parròquia o fou una simple església sufragània. (MLIR)
Església
Planta dels vestigis que resten drets d’aquesta església.
C. Alòs, C. Carreño i J. Giralt
De l’església de Sant Bartomeu, originàriament un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, solament en resta l’absis i una part de la nau fins al primer arc toral. L’absis, de planta semicircular a l’exterior i de lleugera ferradura a l’interior, s’uneix a la nau per mitjà d’un doble reclau que formen l’arc presbiteral i un arc de descàrrega de la volta de la nau, que és de canó apuntada. La volta conserva un únic arc toral que arrenca del punt d’intersecció entre el mur i la volta i recolza en una mènsula sortida de secció trapezoidal idèntica a la que hi ha a l’arc presbiteral.
Tant a l’interior com a l’exterior dels murs de la nau i l’absis corre un sòcol sortit i bisellat d’uns 60 cm d’alçària. A més, a l’exterior i al mur meridional i a l’absis, hi ha un segon sòcol, molt més baix, que compleix funcions d’anivellació del terreny i de fonamentació del mur exterior.
Es conserven tres finestres de característiques similars, obertes una a cada mur de la nau i una al centre de l’absis. Totes tres de doble esqueixada, són rectes i amb llinda horitzontal tant a l’interior com a l’exterior, excepte la finestra de l’absis, que, a l’interior, disposa de dues arcades seguides d’arc de mig punt, la de més al fons amb llinda monolítica, mentre que la llinda exterior, que dona a la nau, és formada per dos carreus retallats dibuixant un arc de mig punt motllurat en mitja canya. Tots els angles d’aquesta finestra tenen la mateixa motllura.
L’aparell constructiu és molt bo, a base de carreus rectangulars de gres dur ben escairats, col·locats a sang, mentre que a la volta els carreus són lligats amb argamassa, tot palesant les formes constructives del segle XII o ja del XIII. (CAT-JGB)
Escultura
Lateral esquerre, frontal I lateral dret d’un bloc de pedra amb figures de difícil identificació.
Servei d’Àudio-visuals IEI
L’any 1960 Pita Mercé, Diez-Coronel i Sarrate (vegeu La Mañana) trobaren un bloc de pedra amb relleus entre les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu de Pugis. Actualment, forma part del fons arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Aquest bloc de pedra és rectangular i fa 98 × 66 × 47 cm (Lara Peinado, 1966-70, pàg. 89). El tipus de pedra és sorrenc, de color groguenc i de gra molt deslligat. L’estat de conservació de la peça és bo, si tenim en compte que el tipus de pedra és fàcilment erosionable. Reutilitzacions posteriors, però, l’han malmesa: la peça presenta una perforació en forma cònica que travessa tot el gruix de la pedra i la buida interiorment, i que ha deixat un forat circular d’uns 15 cm de diàmetre, aproximadament, al mig d’una de les cares amb relleus. Presenta altres perforacions menys importants: una en forma rectangular en un dels límits de la cara superior, no decorada, i un clot còncau a la part frontal. La reutilització de la peça tampoc no és ben clara, ja que, tot i que sembla que va ésser convertida en pedra de molí, no presenta el desgast que comportaria aquesta utilització; tampoc no queda clar si va fer de contrapès, pel buidat interior i la manca de senyals dels suports.
Fins ara els pocs estudis que se li han dedicat identifiquen la peça com una ara o un altar, conclusió dubtosa si hom l’examina atentament. Si s’accepta aquesta interpretació, la peça correspondria, per les mides i la tipologia, a un suport d’altar i no a l’ara o la taula. En aquest cas és corrent que a la part inferior del suport hi hagi un tram sense treballar, que s’enfonsaria a terra, i que la cara superior presenti un determinat tipus de perforacions per a encaixar-hi la taula o l’ara; però aquests elements no es donen en la peça de Pugis, ja que les cares esculpides són treballades en tot el perímetre, i l’única perforació que existeix a la part superior no respon, per la tipologia, a la finalitat esmentada. Tot això fa pensar que o bé la taula d’altar era encaixada directament a la paret, o bé aquesta peça conservada correspon a algun muntant de l’església adossat a un mur, ja que la peça solament presenta decoració en tres de les cares allargades.
La tècnica del relleu és pobra i tosca, el volum de les figures és aplanat i actualment no s’hi observa cap mena de dibuix o incisió, potser perduts per l’erosió o el desgast que hagi sofert la peça.
Cadascuna de les cares esculpides és emmarcada, per una banda, o motllura plana i llisa que sobresurt, d’amplada diferent segons les parts i els costats. La cara frontal representa una figura dempeus (masculina?), de trets esquemàtics, primitius, mal solucionats i mig esborrats. La figura sembla nua, ja que es perfila perfectament tota la llargada de les cames fins que s’uneixen al tronc. No es pot observar cap detall de vestimenta. Té el braç dret aixecat gairebé formant angle, amb el palmell de la mà obert i mirant cap enfora i la mà esquerra posada damunt el costat; actualment no es pot observar si subjectava algun atribut, perquè just al costat s’obre un forat.
Al lateral dret hi ha representada una altra figura dempeus vestida amb túnica llarga; els braços li cauen pels costats i també tenen els palmells de les mans oberts. Les mans són desmesuradament grosses, gairebé de mida natural. El coll llarg i el rostre segueixen el mateix patró de la figura anterior. Al damunt i a la dreta de la figura hi ha representada una creu grega amb mànec.
A l’altre lateral hi ha una figura vestida també amb túnica llarga, però de forma un xic diferent, que agafa amb les mans un infant rígid i en posició horitzontal vestit també amb túnica llarga.
La iconografia representada és ambigua i de lectura difícil. La figura frontal, dreta i aparentment nua, podria correspondre a la representació d’una ànima o un difunt qualssevol, o potser d’algun sant o màrtir. L’actitud del braç dret aixecat amb el palmell de la mà obert és difícil d’interpretar, però pensem que és dubtosa l’acció de beneir que suposa Lara Peinado (1966-70, pàg. 89); d’altra banda, la seva proposta d’identificar-la amb un pantocràtor és impossible de mantenir, a causa de l’aparença nua de la figura. La figura del lateral esquerre, malgrat l’esquematisme i la solució formal poc aconseguida, pot respondre a la representació convencional de la Mare de Déu amb l’Infant. La darrera figura, amb la representació de la creu grega, podria correspondre a la figura de sant Miquel, encara que li manquin les ales, o bé sant Bartomeu, titular de l’església.
La datació d’aquesta peça, considerada visigòtica per F. Lara Peinado i no discutida fins ara, s’ha de replantejar. La tipologia de les figures, més que no pas ésser primitiva, respon a un artista inhàbil i rústec, i els temes i les formes que volen representar semblen més adients i propis de l’àmbit romànic. Per aquests motius, encara que no es pugui delimitar la datació, pensem que s’ha de situar dins el període romànic. (CPG)
Bibliografia
- La Mañana, 7. XI. 1965, pàg. 3
- Lara Peinado, 1966-70, pàgs. 82 i 89, i 1974, pàg. 130, fot. 107