Resultats de la cerca
Es mostren 2410 resultats
Navel

La masia de Navel, a Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Masia
Masia i antiga quadra i antiga parròquia (Sant Vicenç), d’origen romànic, del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
És a la vora de la riera de Navel , afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina
Moratones

Vista de la masia Moratones (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C. - Moià
Masia
Masia del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), propera al Mas Rovira.
la Figuerola

La Figuerola, important masia del terme de Montferri (Alt Camp)
© Fototeca.cat
Masia
Masia i antic terme del municipi de Montferri (Alt Camp), al sud-est del poble.
Vilajussana
Masia
Masia del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
Documentada des del segle XVI, l’edifici actual és una construcció del segle XVII, d’estructura clàssica i que té la façana a migdia, amb arcs escarsers Al segle XVII la masia era coneguda amb el nom de Mas Rodón La capella familiar, dedicada al Sagrat Cor de Jesús, és del segle XVIII Prop de la masia hi ha el molí fariner de Vilajussana, bastit al segle XVIII, que conserva part del rec, la bassa i la maquinària L’assentament a la zona és molt anterior, ja que prop hi ha restes d’una sepultura excavada a la roca
Can Marquès

Façana de la masia de Can Marquès, al terme de Canovelles, documentada ja al segle XIV
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en…
Can Trullàs

Aspecte de Can Trullàs, en primer terme, amb la masia de Cal Lluc al darrera
© CIC-Moià
la Rovira de Baix
Masia
Masia del municipi de Borredà (Berguedà).
Abans del 2002 formà, juntament amb la masia de la Riera un enclavament 3,31 km 2 del municipi de Palmerola, posteriorment annexat al de les Llosses S'estenia a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella
Puig-oriol

Masia de Puig-Oriol a Lluçà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada al segle XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol del municipi de Lluçà (Lluçanès), a ponent d’aquell nucli.
Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en feu centre d’una de les seves batllies n'eren batlles naturals els hereus del mas
Cal Pallot
Masia
Masia del municipi de Puig-reig (Berguedà).
Vora de la masia hi ha l'església romànica de Sant Andreu de cal Pallot i les restes d'una necròpoli
Lluís Muncunill i Parellada

La masia Freixa de Terrassa, obra de Lluís Muncunill i Parellada (1907-10)
JoMV (CC0)
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina