Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
Club Deportiu Catalunya de les Corts
Esport general
Club poliesportiu del barri de les Corts de Barcelona.
Fundat el 1918 amb el nom de Catalunya Sporting Club, es dedicà preferentment al futbol Com a antecedent, entre el 1911 i el 1915, existí un club amb el mateix nom que practicà futbol, boxa i atletisme El 1922 creà un equip de rugbi que participà en la primera competició catalana d’aquest esport Fou, juntament amb la Unió Esportiva Santboiana, el Club Natació Athlètic i el Club Natació Barcelona, un dels quatre primers clubs inscrits a la Federació Catalana de Rugbi L’equip de rugbi es dissolgué els anys trenta D’altra banda, durant la dècada de 1920 i 1930 l’equip de futbol jugà en…
barreter | barretera
Oficis manuals
Persona que fa barrets o que en ven.
Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació…
argue

Argue per a barques, a Sant Pol de Mar
© Fototeca.cat
Tecnologia
Torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllades dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la càrrega.
En la marina l’argue és emprat a bord per a exercir grans esforços llevar l’àncora, muntar-hi la càrrega, i a terra per a treure les embarcacions de l’aigua estirant-les des de la platja La seva figura és aproximadament la de dos cons truncats units per llurs bases menors, que formen el guardainfant Aquest guardainfant, que gira al voltant d’un eix de ferro recolzat en una carlinga sobre les cobertes, té, a la part superior, un disc al contorn del qual hi ha unes obertures on encaixen les barres sobre les quals és aplicada la potència, i duu, a la part inferior, uns cadells…
Juliana Morell
Filosofia
Humanista.
Filla única de l’acabalat banquer barceloní Joan Antoni Morell S'educà a Barcelona, i a dotze anys dominava el llatí, el grec i l’hebreu Un revés de fortuna obligà la família a expatriar-se, a Lió, on completà els estudis de física, de metafísica i de dret civil i canònic El 1608 mantingué una palestra pública sobre dialèctica i ètica El mateix any, a Avinyó, dissertà davant el vicelegat del papa Pau V i altres doctors i se li concedí el títol de doctor en ciències i lletres Allí mateix ingressà al convent dominicà de Santa Pràxedes, on prengué l’hàbit el 1609 i féu els vots el 1610 El 1613…
Ryutaro Hashimoto
Política
Polític japonès.
Fill d’un polític, estudià a la Universitat de Keio i el 1963 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD Posteriorment, sempre reelegit en el càrrec, fou ministre de transports 1986–87, de finances 1989-91, i de comerç i indústria 1994-95 Secretari general 1989 i president del PLD 1995, el 1996 fou nomenat primer ministre d’un govern de coalició amb el Partit Socialista El mateix convocà eleccions que, guanyades pel PLD per majoria relativa, el confirmaren en el càrrec Amb el suport de partits menors intentà dur a terme reformes per a fer front al preocupant estancament…
Josep Roig i Bergadà

Josep Roig i Bergadà
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el…
Estònia 2011
Estat
El 6 de març de 2011 hi va haver eleccions parlamentàries a Estònia El guanyador va ser el Partit Reformista del primer ministre Andrus Ansip, amb el 29,8% dels vots i 31 escons dels 101 que té el Parlament o Riigikogu dos més que en els anteriors comicis El va seguir el Partit del Centre, amb el 23% dels sufragis, 29 parlamentaris tres menys, el partit Pro Patria i Res Publica, amb el 21% dels vots i 19 representants quatre més, i els socialdemòcrates, amb el 17% dels vots i 19 escons nou més Partits menors, com ara els Verds o els representants de la minoria russa, van quedar…
Armènia 2012
Estat
El 6 de maig es van celebrar eleccions a Armènia El Partit Republicà del president Serzh Sargsyan va obtenir el 44% dels vots i va augmentar la seva majoria de 64 a 69 escons sobre 131 El principal partit de l'oposició, Armènia Pròspera, va passar de 25 escons a 37, mentre que la resta de formacions van quedar amb representacions molt menors Els principals observadors internacionals van considerar les eleccions legítimes i essencialment democràtiques, però l'oposició va denunciar diverses irregularitats El 19 de juliol també hi va haver eleccions a la regió de Nagorno-Karabakh,…
música japonesa
Música
Art musical conreat al Japó.
Tant la teoria musical japonesa com molts dels seus instruments procedeixen de la música xinesa Altres influències menors procedeixen de Corea, de l’Índia i de Manxúria Els instruments principals són el biwa , instrument de quatre cordes, del segle XIII, que acompanya moltes danses, el shamisen , instrument nacional, semblant a una guitarra, de mànec llarg, importat al segle XVI de les illes Loochoo, el koto , cítara de tretze cordes, tocat amb pues de vori, i el shakuhachi , flauta que data del segle XIV, d’una sonoritat molt dolça La música té tres escales de cinc notes…
masteler
Transports
Cadascun dels pals menors que, en els vaixells de creu, hom afegeix al pal mascle per a sostenir les gàbies i les veles altes.
Prenen el nom de la vela que sostenen masteler de gàbia , de sobremitjana , etc o bé del pal mascle en el qual van muntats mastelers del pal major, del trinquet i del pal de mitjana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina