Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
tamborer
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 11 cm de llargada, de color de fons bru groguenc, cendrós o verdós, amb una taca de color blau negrós a la base de l’aleta caudal i una altra al primer radi espinós de la dorsal.
Els mascles en lliurea nupcial presenten ratlles blaves als opercles, una taca negra a les pectorals, i la dorsal i l’anal vorejades de blau Les femelles presenten color de fons gris arenós o verdós sense dibuixos a l’opercle Habiten a les praderies de posidònies i zosteres, on els mascles construeixen nius per a la posta Comú a les costes dels Països Catalans, és anomenat també porquet
rata talpera
Rata talpera
(CC0)
Mastologia
Mamífer teri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, que pot arribar a fer 25 cm de longitud total.
És de costums preferentment diürns, construeix galeries als prats de dalla semblants a les del talp i, si són pròximes a rius i torrents, fa els passadissos parallels als cursos d’aigua Sovint se submergeixen, puix que són bons nedadors De règim herbívor, s’alimenten d’arrels i de plantes aquàtiques i d’alguns cargols A la primavera les femelles pareixen 4 o 5 cries, que poden ésser actives sexualment al final de l’estiu Habita a Europa i al nord d’Àsia Als Països Catalans, n'hi ha als Pirineus el port de la Bonaigua n'és el límit més oriental, bé que és una espècie en expansió
tabac de jardí
Tabac de jardí
Krzysztof Ziamek, Kenraiz
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de 2 a 5 m d’alt, amb fulles alternes, el·líptiques i glauques, amb flors de corol·la tubular groga, agrupades en panícules terminals, i amb fruits capsulars el·lipsoidals.
Prové de l’Amèrica del Sud i és conreat com a ornamental també és naturalitzat a les contrades més càlides de la regió mediterrània
sureny castany
Sureny castany
© Michael Kesl
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, de 4 a 10 cm d’alt, de barret gruixut, estès o bonyegut, finament vellutat, de color bru ataronjat, amb l’himeni blanquinós, i de cama buida.
Creix en boscs, sobre substrat silici És comestible
sumac metzinós
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, caducifoli, de branques enfiladisses o reptants, de fulles trifoliolades, de flors verdoses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits drupacis, arrodonits, glabres i groguencs.
És originari de l’Amèrica del Nord i és plantat en parcs i jardins
xoriguer petit
xoriguer petit
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 30 cm, semblant al xoriguer, però amb les parts superiors més vermelles i les inferiors rosàcies.
El mascle no té taques a les parts superiors, les de les parts inferiors són més escasses, no presenta llistes fosques sota els ulls i el blau del cap és més intens La femella té les parts superiors més densament tacades i les llistes suboculars poc marcades S'alimenta principalment d’insectes i és força gregari, sobretot a l’època de cria Habita al N d’Àfrica, el S i el centre de la península Ibèrica, el SE de França, la Itàlia meridional, Sardenya, Sicília, el S dels Balcans i Grècia, i des de Palestina, l’Àsia Menor i la Sibèria sud-occidental fins al Turquestan i el Ienissei superior, i…
xatrac menut
Xatracs menuts
Mick Sway (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 24 cm, semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern.
Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes
xatrac becllarg
Xatrac becllarg
Pedro N. Ramalho (CC BY 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 41 cm, semblant al xatrac, però amb les plomes de la part posterior del pili lleugerament allargades i el bec més llarg i tot l’any negre, amb la punta groga.
Habita a les costes de la mar del Nord, la mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l’illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals de l’Àfrica A la resta dels Països Catalans és migratori
xatrac àrtic
Xatrac àrtic
Atli Hardarson (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 38 cm, semblant al xatrac, però amb el bec totalment vermell a l’estiu i negrenc a l’hivern.
Habita a les altes latituds de l’hemisferi nord i hiverna a l’Antàrtida El 1969 en fou observat un exemplar a l’illa de Buda
xarxet alablau
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 38 cm, que habita a l’Amèrica del Nord i ocasionalment arriba divagant a Irlanda, la Gran Bretanya, Holanda i Itàlia.
El 1971 en fou caçat un mascle a l’illa de Buda