Resultats de la cerca

Fou sobretot un eclèctic i es mogué en les coordenades de la tradició quatrecentista tardana Encetà la seva activitat a Florència i Fiesole, i el darrer decenni del segle treballà a Portugal catedral de Coïmbra i església de la Concepció de Tomar Novament a Itàlia, intervingué en els baptisteris de Volterra i Florència i, a Roma, esculpí les tombes de Sforza 1505 i del cardenal Basso della Rovere 1507 a Santa Maria del Popolo També executà diverses escultures al seu poble natal claustre de Sant'Agostino i a Loreto baixos relleus amb episodis de la vida de la Mare de Déu, 1523-26…

El 1379 lluità en la defensa d’Atenes contra els navarresos Fou premiat amb les propietats de Joan Conomines, que havia traït els catalans El 1380 fou enviat a Catalunya, amb el bisbe Joan Boïl, per posar el ducat d’Atenes sota la sobirania directa de Pere III de Catalunya-Aragó, si aquest aprovava els articles d’Atenes que hom ha qualificat de Carta Magna d’Atenes, cosa que aquest féu a Lleida Tornà a Grècia i el 1386 fou novament enviat a Catalunya per demanar socors per a Atenes, assetjada pels florentins arribà a Barcelona quan Joan I ja ocupava el tron, i reté homenatge al…

Debutà com a violoncellista, i al cap de poc temps inicià una carrera ascendent com a director d’orquestra de la Scala de Milà càrrec que ocupà del 1896 al 1902 i del 1906 al 1908, on estrenà I Pagliacci , de Leoncavallo, i La Bohème , de Puccini Director del Metropolitan de Nova York 1908-15, hi estrenà La Fanciulla del West Novament com a director de la Scala, estrenà Turandot Més tard dirigí a Bayreuth 1930-31 i a Salzburg 1935-37 Després d’una estada als EUA, tornà a inaugurar el 1946 la Scala de Milà, reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial Fou el…

Actuà com a xantre i capellà del rei Ferran I de Nàpols 1476-91 Després d’una estada de dos anys a Lieja, s’installà novament a Nàpols, fins l’any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII per contractar cantors per a la cort napolitana És autor de Terminorum musicae deffinitorium , la primera enciclopèdia musical impresa, així com de nombrosos tractats musicals, on exposà les regles de la solmització i del contrapunt i estudià la notació musical És autor de misses a tres veus i a quatre veus, de motets a tres veus i de set cançons Tant els…

Residí a París, on fou deixeble de Carle Vernet 1808 i de PN Guérin 1810, que professava el neoclassicisme davidià Influït pel baró Gros, al Salon del 1812 exposà amb èxit el seu Oficial de caçadors Louvre, fogós exponent del que Guérin qualificà de “pintura d’insensat” Anà a Itàlia 1816, on l’Académie de France de Roma el decebé, i, novament a París, pintà el Rai de la “Medusa ", que exposà al Salon del 1819 Louvre i que E Delacroix considerà una revelació Un viatge a Anglaterra 1820 li revelà l’escola anglesa, i pintà el Derby d’Epson Louvre En tornar pintà diversos retrats de…

Doctor en lletres 1904 D’ideologia radical, fou ministre de treballs públics i responsable dels transports i de l’avituallament 1916-17 Presidí el partit radical en diverses etapes i promogué la coalició d’esquerres que vencé en les eleccions del 1924 i que el dugué a ésser cap de govern 1924-26 Com a ministre d’afers estrangers, aconseguí el reconeixement de l’URSS i l’evacuació de les tropes del Ruhr Ministre diverses vegades del 1926 al 1936, aquest any facilità l’adhesió temporal dels radicals al Front Popular Fou president de la cambra novament 1936-40 i de l’assemblea…

Membre, segurament, d’una família d’argenters documentada a València, treballà per a Calixt III a Roma féu, en collaboració amb Antoni Peres de les Celles, l’espasa i la rosa d’or amb què el papa obsequià Carles VII de França, una tiara, una espasa i una cadena d’or per a Calixt III, i el muntant que el papa envià a Enric IV de Castella el 1458 conservat a la Real Armería de Madrid A la mort del papa 1458 s’establí a Toledo, on entrà als obradors de la seu Hom li ha atribuït un paper important en la introducció del nou art renaixentista a Castella a través de l’arquitecte Enrique Egas Sembla…

Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia,…

Residí a França 1945-52 i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica Des del 1960 treballà novament a Catalunya Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc 1962 i a la Galeria Belarte 1963 de Barcelona El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt personals de…

Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà successivament a…