Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
ral de Castella
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al s. XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la moneda d’argent més estable d’aquell regne.
Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i abolida la…
Toruń

Panoràmica de Toruń
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònimi, a la Pomerèlia, Polònia.
Port fluvial del Vístula, és un centre comercial i industrial indústries químiques, tèxtils, de maquinària i alimentàries conserves vegetals Té universitat 1945 Fou fundada, el 1231, per l’orde Teutònic, pertangué a la lliga hanseàtica 1280 i fou un mercat important especialment de robes durant l’edat mitjana L’any 1454 passà sota poder polonès L’any 1557 hi penetrà la Reforma i en fou un centre d’irradiació Pel segon repartiment de Polònia 1793 passà a Prússia, i pel tractat de Tilsit 1807, al gran ducat de Varsòvia Prussiana novament el 1815, passà definitivament a Polònia pel…
Arnau de Preixens
Cristianisme
Abat de Poblet (1254-67).
Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan Conca de Barberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres novament conquerides, i el 1255 formà part de la comissió que devia dirimir amb França el futur de Montpeller Tingué bona amistat amb Jaume I, que afavorí la política d’adquisicions de l…
William O’Brien
Història
Polític i patriota irlandès.
Periodista, edità 1881 el setmanari United Ireland , que fou suspès per les autoritats britàniques, i fou empresonat, juntament amb Parnell i altres Alliberats el 1882, tornà a dirigir la revista, i el 1883 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns El seu pla que els masovers irlandesos es neguessin a pagar els propietaris anglesos fou desaprovat per Parnell, però no pogué evitar l’esclat de grans moviments de masses i agitacions El govern britànic féu aprovar la Coercion Act del 1887 i O'Brien fou empresonat novament El 1898 fundà la Lliga Unida Irlandesa i el 1910 la Lliga per…
Théodore Géricault
Oficial de carabiners , esbós de Théodore Géricault
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Residí a París, on fou deixeble de Carle Vernet 1808 i de PN Guérin 1810, que professava el neoclassicisme davidià Influït pel baró Gros, al Salon del 1812 exposà amb èxit el seu Oficial de caçadors Louvre, fogós exponent del que Guérin qualificà de “pintura d’insensat” Anà a Itàlia 1816, on l’Académie de France de Roma el decebé, i, novament a París, pintà el Rai de la “Medusa ", que exposà al Salon del 1819 Louvre i que E Delacroix considerà una revelació Un viatge a Anglaterra 1820 li revelà l’escola anglesa, i pintà el Derby d’Epson Louvre En tornar pintà diversos retrats de…
Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Primer príncep de Maratea, comanador major de Montalbà a l’orde de Sant Jaume, mestre de camp general de l’exèrcit del Palatinat.
Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà…
Joan de Borja i Enríquez
Història
Duc de Gandia.
Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de…
Rómulo Betancourt y Bello
Història
Política
Polític veneçolà.
Exiliat diverses vegades per les seves activitats contra la dictadura 1928-36 i 1938-41, fou un dels fundadors del partit Acción Democrática 1941 i presidí la junta revolucionària que enderrocà el president de la república, general Isaías Medina Angarita 1945 Dimití com a president el 1948, però un cop militar deposà el seu successor i Betancourt hagué d’exiliar-se novament 1948-58 El 1958 fou elegit per sufragi universal president de la república veneçolana Durant el seu govern menà una política de reformes moderades i perseguí l’extrema esquerra El succeí a la presidència Raúl…
Jaume Cubells i Sanahuja
Escultura
Escultor.
Residí a França 1945-52 i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica Des del 1960 treballà novament a Catalunya Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc 1962 i a la Galeria Belarte 1963 de Barcelona El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt personals de…
Pere Dies
Arts decoratives
Argenter.
Membre, segurament, d’una família d’argenters documentada a València, treballà per a Calixt III a Roma féu, en collaboració amb Antoni Peres de les Celles, l’espasa i la rosa d’or amb què el papa obsequià Carles VII de França, una tiara, una espasa i una cadena d’or per a Calixt III, i el muntant que el papa envià a Enric IV de Castella el 1458 conservat a la Real Armería de Madrid A la mort del papa 1458 s’establí a Toledo, on entrà als obradors de la seu Hom li ha atribuït un paper important en la introducció del nou art renaixentista a Castella a través de l’arquitecte Enrique Egas Sembla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina