Resultats de la cerca
Es mostren 6128 resultats
Aureli Vila i Gómez
Música
Violista, saxofonista, tenorista i compositor català.
Inicià els estudis de piano, violí, tenora i saxòfon a vuit anys al Conservatori de Música de Barcelona, amb mestres com J Coll, J Pich i Santasusana, J Zamacois i E Toldrà En finalitzar els estudis de saxòfon, obtingué el premi d’honor Després de perfeccionar-se a Finlàndia i Suècia, tornà a Barcelona l’any 1963 i collaborà amb diferents artistes de música lleugera i jazz , com Tete Montoliu, Pedro Iturralde i, posteriorment, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat Per oposició obtingué les places de viola de l’OBC, de saxòfon a la Banda Municipal de Barcelona, de tenora solista de la Cobla…
Albert Salvà i Contel
Cinematografia
Director.
Vida El 1952 s’installà al Brasil amb la seva família i dirigí el seu primer film, el curt A paixao do Aleijadinho 1963, que obtingué el primer premi al Festival de Salvador de Bahia A continuació es formà tècnicament a través de la UNESCO a Rio de Janeiro 1962-63, com a collaborador del suec Arne Sucksdorff, tot practicant la fotografia i la realització cinematogràfica Rodà un parell de curts amb Fernando Campos 1966 i organitzà una cooperativa a Rio de Janeiro, que produí la sèrie de tres episodis Com vai, vai bem 1968, dels quals en dirigí un Després feu films d’autor com ara Vida e morte…
Partit Social Demòcrata de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1976 producte d’una escissió d’Esquerra Democràtica de Catalunya dirigida per Jaume Casanovas.
Es definia com d’esquerra liberal i s’adherí a la Federación Social Demòcrata Española de Francisco Fernández Ordóñez i José Ramón Lasuén Defensava els drets bàsics de la persona llibertat, propietat i seguretat i reclamava la unió dels pobles de llengua i cultura catalanes i la creació d’una confederació que aplegués tots els pobles ibèrics Al maig de 1977 intentà un pacte amb el Partit Popular de Catalunya dirigit per Antoni de Senillosa, en una coalició de Centre Democràtic, que féu avortar l’aparició de la Unión de Centro Democrático El 1978 la quasi totalitat del partit excepte Casanovas…
Unitat del Poble Valencià
Política
Partit polític valencià creat al desembre del 1984.
Prové de la coalició electoral de les forces nacionalistes d’esquerra Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià, formada per concórrer a les eleccions valencianes del 1983, que la situaren com a quarta força política uns 60 000 vots i arran de les quals s’inicià un procés que desembocà en la seva unificació El 1986 obtingué només 40 000 vots En les eleccions a les Corts Valencianes del 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assoliren sis escons La coalició es trencà, però, el 1988 En les eleccions del 1991 i el…
Ramón José Sender
Ramón José Sender
© Fototeca.cat
literatura castellana
Escriptor.
Estudià a Reus, i després a les Facultats de Lletres de Saragossa i Madrid, i es dedicà primerament al periodisme El servei militar el portà a la campanya del Marroc, d’on recollí experiències per a la seva primera novella, Imán 1930 En tornar, treballà a El Sol i en altres diaris i es feu conèixer ja com a escriptor rebel i de protesta social Visità durant dos mesos Moscou 1933, fet que es traduí en el seu llibre Madrid-Moscú 1934 i Cartas de Moscú sobre el amor 1934 La novella Mister Witt en el cantón obtingué el Premio Nacional de Literatura 1935 Exiliat des de la fi del 1938 tornà pel…
Jorge Amado
Literatura
Política
Escriptor brasiler.
De molt jove començà a collaborar en diaris i revistes Membre de l’Alianza Liberadora, fou diputat del Partit Comunista 1945-47 Fou empresonat i visqué a l’exili entre el 1947 i el 1955, que retornà al Brasil i abandonà la militància política Les seves primeres novelles, de denúncia social, s’inscriuen dins el “realisme socialista” Entre el 1935 i el 1937 publicà la trilogia Os subterrâneos da Liberdade i O cavaleiro da Esperança , biografia del dirigent comunista LCPrestes Amb Jubiadá 1935 inicià un procés de preocupació estilística i de desplegament de la fantasia que l’acostà a posicions…
Alfons I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1112-48) i marquès de Provença, fill de Ramon IV de Sant Geli i d’Elvira de Castella.
El 1112 succeí el seu germà Bertran de Sant Geli en el comtat de Tolosa, però no obtingué definitivament aquesta possessió fins el 1121, després d’haver rebutjat Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània Amb l’ajuda de Bernat Ató, vescomte de Besiers, lluità contra Ramon Berenguer III, comte de Barcelona Aquest l’assetjà el 1123 al castell d’Aurenja fins que fou alliberat pels tolosans i conduït a Tolosa Dos anys més tard, el 1125, pactà amb Ramon Berenguer II per repartir-se Provença Alfons rebé el marquesat de Provença —tret de la meitat d’Avinyó i els castells de Pont de Sorgia, Caumon i Tor…
Frotard
Cristianisme
Abat benedictí de Sant Ponç de Tomeres (prop de Besiers) del 1061 al 1099.
Amic dels papes Alexandre II, Gregori VII i Urbà II, fou legat pontifici al Llenguadoc, Catalunya i Aragó Els comtes catalans li cediren els monestirs de Sant Martí de Les, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Rodes i Sant Llorenç del Munt Juntament amb els abats de Ripoll i de Sant Cugat havia intervingut el 1079 en les paus entre els dos germans comtes de Barcelona Però, un cop assassinat Ramon Berenguer II, l’amistat del fratricida li valgué greus retrets, especialment de l’arquebisbe de Narbona i del bisbe de Barcelona A Aragó pretenia drets sobre la seu de Jaca hi renuncià, però, i obtingué…
Joan I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà (1412-36), comte de Bigorra i vescomte de Lautrec (1425-36), vescomte de Castellbò (1406-23) i primer sobirà de la dinastia de Grailly, fill d’Arquimbald I i d’Elisabet I de Foix.
Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’Antequera li cedís…
Domènec Arquimbau
Música
Compositor i mestre de capella.
De molt jove obtingué el càrrec de mestre de la capella de Torroella de Montgrí, una de les més importants de les comarques gironines Des del 1785 fou mestre de capella de la catedral de Girona, càrrec que obtingué per concurs i que preferí al mestratge a la catedral de Tortosa Pel setembre del 1790 fou nomenat substitut d’Antonio Ripa, mestre de capella de la catedral de Sevilla Un cop mort Ripa, l’any 1796, el capítol catedralici li atorgà el mestratge en propietat, i en aquesta seu desenvolupà un paper cabdal Fou membre del Conservatori de Bolonya, i doctor de la famosa Acadèmia de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina