Resultats de la cerca

Sacerdot Fundador, amb d’altres, i primer president de l' Euskaltzaindia Oñate 1918 De les seves obres cal destacar Morfología vasca, Euskalerriaren Yakintza ‘Literatura popular del País Basc’ i Diccionario vasco-francés-español Edità un Cancionero popular vasco i un estudi sobre La música popular vascongada Escriví també òperes Ortzuri, Urlo i sarsueles Aitareu bildur, Bizcai'tik Bizkaira, Sasieskola És un dels capdavanters del renaixement cultural basc del s XX

Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…

Alumne del seu pare en un primer moment, continuà la seva formació musical a Praga, on també estudià dret El 1781 anà a Viena, on conegué WA Mozart, J Haydn, JG Albrechtsberger i K Ditters von Dittersdorf Estant al servei del príncep Ruspoli, pogué estudiar a Nàpols amb G Paisiello i N Sala Després d’anar a París i Londres, retornà a Viena per a treballar a la cort 1793-1803 El fet de ser secretari del comte Franz von Fünfkirchen li permeté executar algunes de les seves simfonies A partir del 1804, i fins el 1831, fou mestre de capella als teatres de la cort Bon imitador de l’estil de Haydn,…

Estudià música a Nova Zelanda i Austràlia abans de traslladar-se a Londres, on amplià la seva formació amb Vera Rózsa El 1969 debutà al Camden Festival amb La donna del lago i inicià una brillant carrera que l’ha dut a cantar als millors teatres d’òpera i festivals del món, amb actuacions estellars al Covent Garden de Londres, el Metropolitan de Nova York i les òperes de París i de Viena, a més dels festivals de Salzburg i de Glyndebourne, entre d’altres Amb un repertori inicialment centrat en les òperes de WA Mozart i R Strauss, posteriorment ha abordat importants personatges d’obres de G…

Estudià música a Nova Zelanda i Austràlia abans de traslladar-se a Londres, on amplià la seva formació amb Vera Rózsa El 1969 debutà al Camden Festival amb La donna del lago i inicià una brillant carrera que l’ha dut a cantar als millors teatres d’òpera i festivals del món, amb actuacions estellars al Covent Garden de Londres, el Metropolitan de Nova York i les òperes de París i de Viena, a més dels festivals de Salzburg i de Glyndebourne, entre d’altres Amb un repertori inicialment centrat en les òperes de WA Mozart i R Strauss, posteriorment ha abordat importants personatges d’obres de G…

Deixeble de JProhaska, GBaum i HCottschalt a Berlín, el 1951 féu el primer recital de lieder , i un any més tard debutà a l’Òpera de Wiesbaden després d’haver guanyat el Concurs de Ràdio Hesse Entre el 1952 i el 1960 fou membre de l’Òpera d’Hamburg i el 1959 debutà als festivals de Salzburg i Bayreuth Reconegut intèrpret de les òperes de Mozart, triomfà igualment en papers rossinians i wagnerians

Nomenat professor de musicologia de la Universitat de Dartmouth New Hampshire, fundà el 1970 el Collegium Musicum per a interpretar música antiga amb criteris d’època El 1972 s’installà a Londres i el 1975 formà part del Concerto Vocale amb René Jacobs Gran especialista en la música barroca francesa i anglesa, fundà el 1979 Les Arts Florissants, grup amb qui realitzà nombroses gravacions d’òperes i oratoris de Rameau, Mozart i Händel

Estudià al Conservatori de Sofia i debutà el 1967 a l’Òpera de Leipzig El 1972 cantà a Berlín i s’imposà amb personatges operístics mozartians Herbert von Karajan la inclogué en les òperes i els concerts del Festival de Salzburg És considerada una extraordinària intèrpret de Mozart i Strauss, però també ha cantat amb èxit papers de Verdi i Puccini De les seves actuacions cal destacar-ne la interpretació a Simon Boccanegra , de Verdi

Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner

Creà una escola de cant que esdevingué cèlebre en sortiren castrats famosos com Farinelli i Caffarelli Dirigí òperes i compongué per a diverses corts europees, sobretot a Dresden, a Londres on competí amb Händel entre el 1729 i el 1736 i a Viena, on fou mestre de FJHaydn Conreà principalment l’òpera seriosa Berenice , 1710 Eumene , 1721 Arianna in Nasso , 1733 de qualitat però influí també els músics de l’escola napolitana