Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
Manuel de Solà-Morales i Rubió

Manuel de Solà-Morales i Rubió
© Rosa Feliu
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979 i primer…
planificació lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.
Seguint la formulació de HKloss 1969, hom sol distingir-ne dos vessants complementaris la planificació del corpus intervencions sobre el mateix codi lingüístic tals com l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la pronúncia o l’elaboració de registres específics i la planificació de l’estatus , referent a l’ús de les diverses varietats lingüístiques i que comporta activitats de promoció o regulació legislativa per a difondre el coneixement o l’ús d’alguna varietat lingüística, amb tècniques com ara la immersió lingüística La planificació lingüística és, doncs, un canvi lingüístic o…
Johann Samuel Schröter
Música
Pianista i compositor alemany.
Fill de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germà de Corona Schröter Anà a Leipzig, on estudià amb JA Hiller i probablement rebé classes de CPE Bach Al principi dels anys setanta, es traslladà a Londres, on feu amistat amb JC Bach, que l’impulsà en la seva carrera de pianista virtuós Pels volts del 1774 tornà a Leipzig L’escàndol causat pel seu matrimoni amb una alumna perjudicà la seva carrera i l’obligà a restar apartat de l’òrbita dels concerts públics i limitar les seves activitats a cercles reduïts La seva vídua, Rebecca, fou alumna i admiradora de J Haydn, que li dedicà…
autoritat
Dret
Persona investida de propietats imperatives.
Cal no confondre el concepte d’autoritat pública amb el de funcionari públic Aquest exerceix funció pública, però pot no ésser investit d’autoritat També hi ha autoritats públiques que no són funcionaris Les autoritats, com a conseqüència de llur investidura, tenen possibilitat de manar i de fer obeir immediatament llurs manaments dins l’esfera de llurs potestats, ultra el poder general que els permet de mantenir l’ordre i de dirigir les actuacions en tots els actes públics que presideixen Algunes autoritats tenen reconeguts honors especials canonades, tocs de tambor, palli, etc…
El president Puigdemont anuncia la data del referèndum sobre la independència de Catalunya
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del vicepresident, Oriol Junqueras, de membres del Govern i de diputats de JxSí i de la CUP, fa públics oficialment la data i la pregunta del referèndum sobre la independència de Catalunya La data elegida és l’1 d’octubre i la pregunta és "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República" Tot i l’anunci, Puigdemont no signa cap document de convocatòria per evitar impugnacions al Tribunal Constitucional El 25 de maig, el president del Govern espanyol va rebutjar per carta l’última oferta del…
La Fiscalia ordena declarar els alcaldes que donen suport al referèndum
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, cita a declarar els 712 alcaldes signants del decret de suport al referèndum de l’1 d’octubre i els adverteix que els Mossos d’Esquadra els detindran si no obeeixen Les dues setmanes següents, alguns alcaldes no compareixen, però la majoria ho fan, tot i que es neguen a declarar El mateix dia, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona arriben a un acord pel qual el consistori, que no ha signat el decret de suport, es compromet a facilitar la votació de l’1 d’octubre, "sense posar en perill institució ni servidors públics", segons…
escriptura capital
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina clàssica usada normalment del segle I aC al segle V dC, de la qual deriven totes les altres escriptures llatines a través de successives transformacions.
La capital quadrada fou reservada per a les inscripcions, i la capital librària , per a la còpia més o menys solemne de còdex i d’actes públics Dins la librària , les denominacions de capital rústica i capital elegant són ambigües, car la rústica és sovint més elegant i més espontània que l' elegant o quadrada , la qual revisqué més artificiosa en alguns còdexs luxosos a partir del segle VI, malgrat el que ha estat dit sovint de la seva major antiguitat La capital quadrada de les inscripcions romanes ha perdurat, amb poques modificacions, en l’escriptura majúscula moderna…
harmonie
Música
Especialment a Alemanya i França, terme utilitzat per a referir-se tant als instruments de vent en general com a una banda formada per aquests.
Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de metall ni de…
Étienne de Ponte d’Albaret
Història
Intendent (1698-1709) i primer president del Consell Sobirà del Rosselló (1698-1718).
Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per…
Andreu Crespí i Salom
Educació
Història
Política
Pedagog, polític i científic.
Es llicencià en ciències a Barcelona presidí 1920-21 l’Associació Catalana d’Estudiants i collaborà en el periòdic humorístic “L’Estevet” En tornar a Palma 1923 fundà, amb un grup de llicenciats, el Collegi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intellectuals Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal Fou regidor en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina