Resultats de la cerca
Es mostren 2277 resultats
La costa meridional de Ciutadella
Els penya-segats marins, combinats amb les pinedes de pi blanc, donen lloc a trams litorals molt bells en la costa del sud-oest de Menorca Ernest Costa La costa meridional de Ciutadella 24, entre els principals espais naturals de Menorca El ponent menorquí és baix, ja que la gran plataforma miocena s’enfonsa sense pendent dins de la mar La costa és un simple esglaó d’erosió, de pocs metres d’alçada, o s’obre en platges, més o menys grans, arenoses i clares La zona més occidental es caracteritza per la manca de relleu a l’est les alçades són menys modestes i arriben, suaument,…
Les serres del Reclot i la Safra
El vessant sud-oest de penya de la Safra, amb pinedes de pi blanc de repoblació Vicent Sansano Les serres del Reclot i la Safra 220, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres del Reclot i la Safra són dos massissos calcaris que tenen els seus punts culminants en l’Alt de l’Algarejo 1043 m i la Penya de la Safra 849 m, i que estan situats en la comarca de les Valls del Vinalopó Des del punt de vista geològic s’emmarquen en la zona externa de les serralades bètiques La serra del Reclot està formada per calcàries, margues i gresos cretacis, mentre que la de…
la Comalada
Vall del Vallespir, al vessant S del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec
Josep Anglada i Maranges
Música
Mestre de capella i organista català.
Fou deixeble de J Rosés, mestre de capella a Santa Maria del Pi, Barcelona Escolà de cant, entrà en l’estament eclesiàstic Fins l’any 1836 fou organista a Torroella de Montgrí Aquest mateix any, en substitució d’Honorat Alberich, feu oposicions per al càrrec de mestre de capella d’Olot, on romangué fins a la seva mort Es conserven obres seves a l’església de Sant Esteve d’Olot i a la Biblioteca de Catalunya, entre les quals hi ha dues misses, lamentacions, salms, rosaris i un Paso y fuga a 8
Joan Quintana
Música
Organista i compositor català.
Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses
Rafael Marsans Rocamora

Rafael Marsans Rocamora
ARXIU PERMANYER
Motociclisme
Pilot de motociclisme especialitzat en resistència.
Conegut com Rafa , fou un dels pioners de les competicions de regularitat i resistència a l’Estat espanyol al llarg de les dècades de 1950 i 1960, en què assolí diversos podis L’any 1962 formà part del grup de pilots catalans que participaren en l’Operació Impala, en la qual recorregué 20000 km en 100 dies per territori africà pilotant una Montesa de 175 cc L’any 1959 era responsable del departament esportiu de Montesa i fou el responsable del fitxatge de Pere Pi com a pilot oficial per a l’equip de motocròs
Homenatge a Josep Tarradellas al palau de la Generalitat
Se celebra al palau de la Generalitat un homenatge institucional a l’expresident Josep Tarradellas, de qui es compleix el centenari del naixement A l’acte, presidit per Jordi Pujol i Joan Reventós, hi assisteixen representants de tots els partits catalans excepte IC-Verds i PI, alguns dels polítics que van ser a prop de Tarradellas durant la transició, com Josep Maria Bricall, Rodolfo Martín Villa o Manuel Sánchez Terán, i la seva vídua, Antònia Macià, que descobreix un bust a la memòria de l’expresident, fet per l’escultor Josep Maria Subirachs
Joan Pié
Escultura
Escultor.
Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d’Automne Participà en exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l’efígie de Pi i Margall 1932 Exposà a La Quinzaine d’art espagnol de París 1942 a la Galerie Charpentier Hi ha obres seves a París i a Nova York Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l’art català de l’època
Ramon Nonat Comas i Pitxot
Història
Erudit.
Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883 Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i collaborà en publicacions culturals com la “Illustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya” Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX 1901, Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona 1913
Anat
Mitologia
Deessa síria.
Germana i esposa de Baal, apareix en una sèrie de textos mítics com el Cicle de Baal i Anat escrits en ugarític i trobats a Ras Shamra Ugarit A partir del Regne Nou entrà també a formar part, com altres divinitats asiàtiques, del panteó egipci, on fou considerada una deessa guerrera, protectora del faraó Ramsès II li aixecà un temple a Pi-Ramsès, la residència reial, i una de les seves filles i esposa es deia Bint-Anat El seu culte perdurà a Egipte fins a l’època romana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina