Resultats de la cerca

Definició La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta Freqüència i edat La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida En general, el defecte es presenta cap a quaranta anys, bé que també pot aparèixer en altres edats És estrany, però, que ho faci abans de trenta-cinc anys o després de…

Estudià piano a partir de sis anys, i posteriorment aprengué teoria amb un músic local, W Lewellyn Wilson A quinze anys, començà a treballar com a pianista a clubs de Baltimore i escriví la seva primera peça, un ragtime titulat Sounds of Africa més tard rebatejat amb el nom de Charleston Rag El 1915 s’associà amb Noble Sissle i junts compongueren cançons populars i musicals per a Broadway Tingueren gran èxit amb el musical Shuffle Along 1921, que tenia per estrella Josephine Baker Parallelament actuaven com a duo piano-veu Blake treballà també amb lletristes, com Andy Razaf, i escriví molts…

A nou anys estudià solfeig i quan en tenia onze s’inicià en el violí amplià estudis amb Berini, violí solista de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu A setze anys es traslladà a Marsella, on feu de violinista mentre prosseguia la seva formació Més tard, installat a París, estudià amb H Colet i obtingué la plaça de violinista de l’Òpera Còmica Després d’ocupar aquest càrrec durant quinze anys tornà a Barcelona, on, juntament amb el seu germà Pere, fundà la societat dramaticomusical Euterpe y Talía i la societat musical Concierto Barcelonés 1848 A partir d’aquestes experiències, el 1853…

Provinent d’una família amb fortes inquietuds culturals, destacà com a pianista i violinista, i a set anys començà a compondre Estudià a la Universitat i a l’Escola Superior de Música de Berlín i el 1930 es doctorà en musicologia a Heidelberg Entre els seus mestres cal destacar H Eisler, C Sachs, H Besseler i P Hindemith Els seus estudis abraçaren un ampli ventall de temes, des de la música instrumental antiga fins a les tècniques compositives més modernes El 1933, arran de la pujada al poder d’A Hitler, es veié obligat a emigrar a Anglaterra, on romangué durant quinze anys El 1948 fou…

Mantingué estrets contactes amb el Puèi d’Arràs, que concedí a la seva composició Je n’eüsse ja chanté la categoria de chanson couronée Set de les seves obres serviren de model per a altres composicions, tot i no ser un autor que es distingís per la seva originalitat Se li coneixen quatre jocs partits, dues pastorelles i trenta-tres cançons de temàtica amorosa, que han estat transmeses amb música per quinze manuscrits diferents El text dels poemes acostuma a utilitzar més versos per estrofa del que és normal Aquests solen ser curts, amb predomini de l’heterometria, i la utilització del…

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i Leopold el…

S’inicià a quinze anys a la Unió Universitària de Barcelona i a disset anys anà al Club Patín, també de Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1950 El 1951 debutà amb la selecció espanyola, que aquell any es proclamà a Barcelona campiona del món i d’Europa per primera vegada Acabat el Mundial s’incorporà al Turó 1951-53, després a l’Universitari 1953-57 i, finalment, fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-63, on es retirà després d’assolir tres Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963, un d’Espanya 1960 i una Copa de les Nacions de Montreux 1961 Amb la selecció espanyola guanyà tres…

Organitzada per la Federació Internacional d’Atletisme, es disputa per equips masculins i femenins des del 1981 que representen les federacions estatals respectives La 14a edició en la categoria masculina i la 5a en la femenina tingueren lloc a l’Hospitalet de Llobregat entre el 27 i el 28 de maig de 1989 Un total de 35 països participaren en la competició, que se celebrà en un circuit habilitat al carrer Alps Els equips de l’antiga Unió Soviètica s’emportaren tant el Trofeu Lugano, que s’atorga al vencedor masculí, com la Copa Eschborn, que s’atorga al vencedor femení La selecció espanyola…

Especialitzada en papallona, el 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, procedent del Gimnasio Madrid, després de proclamar-se campiona absoluta d’Espanya en els 100 m A partir d’aleshores, i sempre en estil papallona, fou quatre vegades campiona de Catalunya dues en 100 m 1989, 1992 i dues en 200 m 1987, 1989 En l’àmbit estatal assolí quinze títols a l’estiu, cinc en 100 m 1987-91 i dos en 200 m 1987, 1989, i a l’hivern, uns altres cinc en 100 m 1987-91 i tres en 200 m 1989, 1990, 1991 Fou recordista d’Espanya en disset ocasions en el període 1986-91 dotze en piscina de 50 m set vegades en…

Amb tretze anys s’adjudicà la Jean Bouin de la seva categoria 1966 El seu primer entrenador, al Club Esportiu Universitari, fou Francisco Ramos, i ja dedicada als llançaments s’entrenà amb Julio Álvarez i Antoni Fibla A l’inici de la dècada dels vuitanta fitxà pel CN Barcelona i també competí un parell de temporades en el FC Barcelona Amb quinze títols, és una de les atletes més llorejades en tota la història dels Campionats de Catalunya N’assolí dos en javelina 1970, 1971, tres en pes 1973, 1977, 1984 i deu en disc 1975, 1976, 1977, 1980-86 També guanyà un títol de pes en pista coberta 1972…