Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’història del dret a la Universitat de Santiago i director de l’Escola de Dret de la Universitat de Navarra estudi general Collaborà en periòdics i revistes de difusió general i publicà obres de temàtica històrica relacionades amb el dret, com ara El pensamiento político de Eximenic en su tratado de “Regiment de Princeps” 1946, Estado medieval y Antiguo Régimen 1952, Burguesía y estilo burgués 1956 i Sobre el estudio profundo de las revoluciones 1956 També traduí i feu una introducció al llibre de l’alemany Fritz Kern Derechos del rey y derechos del pueblo 1955

Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero 1843 i durant el moviment progressista contra González Bravo 1854 fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València Formà part de la junta revolucionària 1868, que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents 1869, senador 1871 i, després de la Restauració, cap del partit radical a València Advocat 1845, fou fiscal del Tribunal Suprem 1870, i degà del Collegi d’Advocats 1869, 1879 i 1881 Collaborà en diverses revistes literàries 1845-54, amb poemes en castellà…

Treballà a l’escola d’art de Kazan’, on conegué ARodčenko , amb qui es casà El 1921 participà en l’exposició “5x225”, que declarà morta la pintura de cavallet L’any següent treballà a la fàbrica tèxtil Tsindel dissenyant teixits, i alhora es dedicà a l’escenografia El 1925 treballà amb VMajakovskij fent cartells publicitaris Des del 1929 s’ocupà del grafisme i publicitat, juntament amb el seu marit, i ambdós editaren dues publicacions illustrades i collaboraren en les revistes soviètiques més importants El 1960 els dissenyadors tipogràfics de la Unió d’Artistes de Moscou li…

Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita

El 1908 inicià una collecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc que formaren l’Arxiu Rull, des del 1997 a conservat a la Biblioteca de Catalunya, que conté més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El café de Barcelona , de Ramón de la Cruz 1788 També s’hi conserven fotografies, programes, …

Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm

Autodidacte, estudià després amb Goldmark Treballà de pianista El 1919 la seva cançó Swanee el féu popular, i estrenà revistes musicals a Broadway, com Primrose 1924, Treasure Girl 1928, etc, sovint amb texts del seu germà Ira En un altre camp, fusionà elements populars, temes i ritmes de jazz i elements clàssics en obres com la Rhapsody in blue 1924, el seu concert per a piano i orquestra 1925 i el poema simfònic An American in Paris 1928, compost després d’un viatge a Europa durant el qual conegué Ravel Féu també música per a pellícules i l’òpera Porgy and Bess 1935

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier , de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep Maria Bayarri, Pensat i Fet , de Josep Maria Esteve, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes,…

Filla de pares catalans mare rossellonesa, va fer els estudis superiors a Tolosa, abans d’establir-se a Vinçà Conflent, lloc d’origen dels seus avis Consellera pedagògica de català, s’interessà per la poesia i guanyà premis regularment als Jocs Florals Mestre en gai saber, va publicar els reculls poètics Muralles pintades de blau 1995 i Carrer i dona hort 2006 També és l’autora de llibres de narrativa breu infantil Llum fill del sol i de la lluna 1994 i Arquet de mar 1995 Ha fet un treball d’investigació sobre Albert Saisset, Un Tal , i ha collaborat a diverses revistes