Resultats de la cerca
Es mostren 1542 resultats
mecanisme
Música
Part mecànica que intervé en la producció o en la modulació dels sons dels instruments.
En els cordòfons, els mecanismes generadors més habituals són els martells i els saltadors, comandats des dels teclats per exemple, piano i clavicèmbal, respectivament o sistemes amb rodes viola de roda Es consideren mecanismes de producció del so dels aeròfons les llengüetes, els bisells i els broquets En aquesta mena d’instruments, els mecanismes responsables de la modulació dels sons són les claus, que tapen els forats, les vares i diversos tipus de vàlvules giratòries, de pistó, etc En els instruments mecànics, els sistemes motors i transmissors del moviment, responsables de…
vehicle amfibi
Transports
Militar
Vehicle apte per a traslladar-se per terra i per l’aigua.
La major part dels vehicles amfibis són concebuts amb finalitat bèllica i s’utilitzen per a dur a terme desembarcaments a partir de vaixells de transport, i també per a travessar rius i zones d’aiguamolls Poden ésser del tipus aerolliscador o de disseny més semblant als vehicles terrestres, però amb algunes peculiaritats com les de poder canviar la transmissió de les rodes a una hèlice, ésser estancs, tenir el tub d’escapament enlairat per evitar l’entrada d’aigua i tenir la part davantera i en general tot el xassís més aviat elevat amb la finalitat de permetre de sortir…
Elizalde
Automobilisme
Marca d’automòbils creada per Arturo Elizalde el 1913 a Barcelona.
Des de ben aviat es dedicà a la competició Afrontà el repte Barcelona-Madrid el 1914 i guanyà la seva categoria en la I Volta a Catalunya A més d’èxits esportius, n’aconseguí de tècnics, ja que fou la primera marca de l’Estat que equipà els cotxes amb frens a les quatre rodes Fabricà models que participaren en totes les curses de l’època, ja fos oficialment o de la mà de pilots privats Els més destacats foren Arturo i Salvador Elizalde, fills del fundador, i els germans De Vizcaya La mort del fundador el 1925 posà fi a les activitats esportives i el 1928 a les activitats…
tracció
Transports
Acció de fer avançar un o més vehicles per qualsevol procediment mecànic.
La tracció d’un vehicle exigeix, ensems, que l’adherència de les rodes motrius sigui suficientment elevada i que siguin vençudes les resistències a l’avanç i al rodolament El primer procediment de tracció que existí fou la tracció animal , anomenada també tracció de sang , en la qual un o més animals arrossegaven un vehicle Hom anomena tracció mecànica l’obtinguda mitjançant qualsevol tipus de motor, i la classifica, segons aquest, en tracció elèctrica, tracció pneumàtica i tracció per motor tèrmic de la qual és un cas particular la tracció per vapor Hom anomena tracció…
Josep Maria Cervera i Pinart
Política
Polític.
Llicenciat en història i geografia, del 1996 al 2007 treballà a l’Administració, al monestir de Sant Pere de Rodes i després al parc natural del Cap de Creus Militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya, el 1999 passà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya des del 2016 PDeCAT Regidor per CiU a l’Ajuntament del Port de la Selva des del 1995, ha ocupat les regidories de Medi Ambient 1995-99 i de Governació i Serveis 1999-2011 Alcalde des del 2011, participà en la creació de l’ Associació de Municipis per la Independència El març del 2018 en fou elegit president en…
Scud
Míssil balístic de curt abast de fabricació soviètica utilitzat a la guerra del Golf Pèrsic per l’exèrcit iraquià contra objectius situats a Israel i a l’Aràbia Saudita.
Hom en fabricà dues versions, la A i la B Els Scud A eren transportats en vehicles amb rodes i tenien un abast de 165 km, mentre que els Scud B eren transportats en vehicles amb erugues i el seu abast era de 200 km La seva installació sobre plataformes mòbils fou molt efectiva, ja que una gran part dels míssils no pogué ésser localitzada pels aliats i, per tant, no foren destruïts abans de disparar-se Tanmateix, molts ho foren en vol pels míssils Patriot nord-americans i gairebé cap no arribà al blanc que tenia assignat, de manera que la seva eficàcia destructora fou molt baixa
Centre Nacionalista Republicà
Política
Entitat política catalanista fundada a Barcelona el 1906 per elements polítics dissidents de la Lliga Regionalista.
Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per Pere Coromines…
Wilhelm Neuss
Art
Cristianisme
Historiador de l’art i de l’Església alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische…
Hug II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1078-1116), fill de Ponç I i d’Adelaida de Besalú.
Acordà 1085 amb el comte Guislabert II de Rosselló de respectar-se les mútues honors, ajudar-se contra llurs enemics i collaborar en determinats actes de govern interior Féu donacions al clericat, sobretot al monestir de Rodes, però disputà als canonges de Girona i al bisbe Berenguer Guifré la possessió de delmes, alous i altres béns de la parròquia de Santa Maria de Castelló Pelegrinà a Sant Jaume de Galícia i a Jerusalem, i fou un dels consellers de Ramon Berenguer III en l’expedició a Mallorca 1114 Primer dels comtes privatius d’Empúries a encunyar moneda pròpia, es casà amb…
Mehmet II
Història
Setè soldà otomà (1444-46 i 1451-81).
Fill de Murat II, conquerí Constantinoble 1453, malgrat els intents de croada d’Alfons el Magnànim, i hi feu executar Joan de la Via, entre altres, per la seva defensa de la ciutat Ocupà Sèrbia 1459 i la Morea septentrional 1460, però hagué de signar la pau amb l’albanès Iskandar Beg, vassall de la corona catalanoaragonesa La llarga guerra contra Venècia 1463-79 menà a l’annexió turca del Negrepont 1470, Croia i Scutari 1479 Mehmet II posà fi al domini genovès a la mar Negra Sinop i Trebisonda, 1461, però fracassà a Rodes enfront dels cavallers de Sant Joan 1480 Protegí la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina