Resultats de la cerca

Els sulfonats alcalins presenten la propietat general d’ésser solubles en l’aigua, i tenen aplicació en detergència, tensioactivitat i en la indústria dels colorants D’altra banda, alguns sulfonats aromàtics perden, per tractament amb bases fortes, el grup sulfònic, i aquesta propietat s’aprofita en la síntesi de diversos fenols, els més importants dels quals són l’αi el β-naftol Finalment, alguns benzensulfonats d’alquil tenen aplicació com a agents netejants

Es presenta en forma de pólvores cristallines blanques, estables a la humitat, que es fonen a 205°C És poc soluble en aigua, però es troba fortament ionitzat en dissolució Les seves sals són molt solubles en aigua Té aplicació en la neteja de metalls, en anàlisi química com a estàndard per a alcalimetria, en síntesi orgànica, com a agent estabilitzant del clor i els hipoclorits i com a blanquejant del paper i les fibres tèxtils

La forma anhidra, difícil d’obtenir, es fon a 65-66°C, i la hidratada, C 6 H 5 SO 3 H 3 / 2 H 2 O, a 43-44°C És obtingut per sulfonació del benzè amb àcid sulfúric El producte industrial conté un 70-71% d’àcid benzensulfònic, i un 24-25% d’àcid sulfúric És emprat com a intermediari en la síntesi de fenol, de resorcinol i d’altres composts orgànics d’importància industrial

Perseguia una síntesi d’espiritualisme i surrealisme Presentat sota el patrimoni de l’ADLAN, el 1936, a les galeries de la Llibreria Catalònia de Barcelona, per Magí A Cassanyes i el poeta J Viola Gamón —després pintor, conegut com a Manuel Viola—, fou integrat per Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, Esteve Francès, AGamboa-Rothwoss, AGLamolla, Ramon Marinello, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planell, Jaume Sans, Nadia Sokalova, Remedios Varó i Joan Ismael

Contribuí molt polèmicament a la teoria de la història de la civilització de l’escola alemanya, plantejant la importància dels grups econòmics i dels moviments de masses en la història social, i defensant una visió de síntesi filosòfica i psicològica per a cada període històric Escriví Deutsches Wirtschaften im Mittelalter ‘L’economia alemanya durant l’edat mitjana’, 1886 i la seva obra cabdal Deutsche Geschichte ‘Història alemanya’, 1891-1901 en dotze volums

Inicià tècniques de cirurgia vascular i en publicà nombrosos treballs Estudià l’art portuguès del s XV —especialment Nuno Gonçalves—, l’estil manuelí i l’escultura, l’orfebreria i la ceràmica del seu país Entre altres obres, és autor de la important síntesi Arte portugués Fou l’ànima de la revista Colóquio , director de les Acadèmies de Ciències i de Belles Arts de Lisboa i acadèmic d’honor de la de San Fernando de Madrid

Mestre de capella de la catedral de Salò i de Mòdena 1586-87, revisà el Graduale Romanum 1591 La seva polifonia religiosa motets, misses i himnes s’inspira en els principis severs de la Contrareforma, mentre que en les seves obres vocals canzonette, villotte , madrigals, etc hi ha una síntesi dels estils anteriors i són plenes d’alegria La seva comèdia L’Amfiparnaso pertany a la línia de la commedia dell’arte

Professor de grec i membre de l’Acadèmia Sueca, fou bisbe de Växjö 1824 La seva poesia és una síntesi vigorosa de classicisme i Romanticisme, amb influències de la Illustració i l’idealisme Inicià l’obra amb tons patriòtics, com en Svea 1811 i Frithiofs saga 1825, però un estat de salut deficient el prostrà fins a la força adolorida de Mjältsjukan ‘La malenconia’, 1826 Fou també orador excellent i de correspondència brillant

Explicà la constitució de l’Univers a través de quatre substàncies fonamentals terra, foc, aigua i aire, les quals es barregen i se separen per mitjà de moviments d’unificació i de diversificació, impulsades, respectivament, per l’amor i l’odi, que s’alternen cíclicament El seu pensament constitueix una síntesi d’Heràclit i els eleates, tot i que veu l’esdevenir com un fenomen regular i automàtic, prenunci del pensament mecanicista

La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant…