Resultats de la cerca
Es mostren 2848 resultats
Salvador Bonavia i Flores

Salvador Bonavia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Típic autor del teatre popularitzant del tombant del segle XX sainets, quadres de costums, paròdies, etc Dels primers anys es destaquen el seu monòleg A les fosques 1894, així com el recull de poesia humorística Calderilla literària 1897 Escriví un elevat nombre de peces teatrals destinades a ser representades, algunes de les quals amb la collaboració de Lluís Millà Són destacables les comèdies L’emperador del Paralelo 1903, de títol burlesc i signada amb el pseudònim A Nònim , en què l’autor segueix l’estil humorístic de Pitarra per tal de presentar una estracanada de la figura…
,
Castell d’Algar (Valldellou)
Art romànic
A migdia de la Penella, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ribagorçana, hi ha la casa de la Torre de la Llenca, vora la qual es trobava l’antic nucli d’Algar Hi mena un camí que surt de Valldellou i segueix sempre l’esmentat barranc El lloc d’ ipso Algar fou organitzat pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera entre els anys 1090 i 1103 El 1120 Ramon Berenguer d’Àger donava a Sant Pere d’Àger l’almúnia o quadra d’Algar amb tot el que hi posseïa el seu oncle Bernat Berenguer pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera Més tard, Algar és consignat entre els castells que tant…
Conducte deferent
Anatomia humana
Els conductes deferents són dues estructures buides, cadascuna de les quals condueix les cèllules i les secrecions formades al testicle, des de l’epidídim fins al conducte ejaculador Cada conducte deferent es troba a continuació de l’epidídim, i segueix un trajecte ascendent Al costat dels vasos sanguinis i els nervis del testicle, constitueix el cordó espermàtic que travessa el conducte inguinal Després que s’introdueix a la cavitat abdominal, descriu un trajecte en forma d’arc al costat de la bufeta urinària, passa per darrere de l’urèter i davalla fins a la pròstata En la seva…
El que cal saber de l’hèrnia umbilical
Patologia humana
És anomenada hèrnia umbilical la sortida o la protrusió de diversos teixits o segments d’òrgans abdominals cap a l’exterior de l’organisme, a través de l’orifici umbilical, és a dir, el que es troba immediatament per sota del llombrígol Quan l’hèrnia umbilical ja existeix en el moment del naixement, hom recomana de procedir al tractament quirúrgic de seguida, per bé que sempre segons les característiques de cada cas en concret, ja que si s’esdevé l’esquinçament de la paret es poden presentar complicacions importants El tractament sol ésser quirúrgic i els resultats són excellents En el cas d’…
El que cal saber de la púrpura trombocitopènica idiopàtica
Patologia humana
La púrpura trombocitopènica idiopàtica constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició consegüent d’hemorràgies, cosa que suposa el defecte de les cèllules que participen activament en l’hemostàsia Els símptomes de la malaltia, com també l’evolució que segueix, són molt variables Normalment, té una evolució aguda de poques setmanes de durada quan afecta infants, mentre que és crònica en els adults i causa hemorràgies de major o menor gravetat Aquesta malaltia es pot resoldre mitjançant l’…
El que cal saber de l’esclerodèrmia
Patologia humana
L’esclerodèrmia és una malaltia lenta i progressiva, en la qual es produeix una inflamació i una posterior esclerosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme Es manifesta amb enduriment de la pell, debilitat muscular, rigidesa articular i diverses alteracions dels òrgans interns Els afectats han de seguir uns hàbits de vida que no afavoreixin l’empitjorament de la malaltia Cal que facin servir guants, mitjons i roba que els protegeixin del fred, i evitar qualsevol mena de contacte amb aigua freda No es poden sotmetre a tensions emocionals, ni poden fumar, perquè aquests factors…
capcinès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir, molt relacionat amb els altres parlars de transició de la zona de contacte del Rosselló amb la Fenolleda, el Perapertusès i el Narbonès.
Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…
Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física
Esport general
Organisme que regeix la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat física a Catalunya.
Creada l’any 1969, el primer president fou Juan Palau Francàs El seu principal objectiu és normalitzar la situació de les persones amb discapacitat física mitjançant l’esport adaptat, i amb aquest objectiu regula, organitza i promou la seva activitat L’any 2011 tenia més de 1000 esportistes federats i organitza campionats nacionals, estatals i internacionals per a 18 modalitats esportives atletisme, ball esportiu, basquetbol, boccia, ciclisme, esgrima, esquí, halterofília, hípica, hoquei, natació, petanca, tennis, tennis de taula, tir amb arc, tir olímpic, triatló i vela En l’àmbit de la…
Lo somni de Joan Joan
Literatura catalana
Obra de Joan Gassull escrita el 1496, publicada per primera vegada el 1497.
Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que…
,
al·leluia
Música
Exclamació d’origen hebraic que significa lloeu Jahvè i que expressa joia i agraïment.
Apareix tant en l’Antic Testament especialment en els Salms com en el Nou en l’Apocalipsi i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I 590-604 la seva introducció a la missa llatina d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta sobre el mot alleluia i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina