Resultats de la cerca

Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres part anomenada recto, mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars verso Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts L’ús dels papirs faraònics es remunta al segle XXX aC, mentre que els grecs més antics són del segle IV aC El papir escrit més…

Per aconseguir-ho en els pèndols, la tija central acaba en una placa, de la qual surten dues altres tiges que acaben en una placa idèntica travessada per aquella D’aquesta darrera placa surten dues tiges més, que, a través de la primera, arriben al centre de suspensió del pèndol En dilatar-se totes les tiges alhora, separen les plaques i mantenen invariable la llargada del pèndol En els volants, hom n'aconsegueix la compensació fent que l’anell exterior presenti dos talls simètrics, de manera que, en dilatar-se, ho faci seguint la circumferència A més, hom fa l’anell amb dos…

Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al s XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del s XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de façana, que no s’acabà mai Des del 1647 fins a…

Estudià belles arts a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, i l’any 1959 rebé el Premio Nacional de pintura El 1964 fundà, amb la llicenciada en química i en teologia Carmen Hernández, el Camí Neocatecumenal al barri marginal de Palomeras Altas, als afores de Madrid Els seus esforços es centren en oferir una proposta de catequesi adequada als nous temps a partir del kerigma , la bona notícia de Crist ressuscitat que travessa tot l’itinerari neocatecumenal i que es basa en tres conceptes paraula, eucaristia i comunitat com a pilars de la vida cristiana Compagina la seva…

Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf 1911-14 Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània 1848-1900 , que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra 1934 Durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb J M Tallada, professor d’economia…

Graduat en física i matemàtiques al Kings College de Cambridge 1942, després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, retornà a aquesta universitat i estudià filosofia graduat el 1946 i doctorat el 1948 Professor a diverses universitats britàniques i a Chicago Seguint el darrer Wittgenstein, estudià les teories científiques, més enllà dels límits que comportava el positivisme lògic, i àdhuc arribà a presentar una teoria general de la raó Human understanding , 1972 D’altra banda, l’anàlisi lingüística el portà a considerar les sentències prescriptives, que constitueixen el…

La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta…

Les restes d’aquest castell, avui pràcticament desaparegut, es troben en un replà del serrat de les Agudes, a uns deu minuts del torrent de l’Olla, seguint una pista que surt de la proximitat d’Adraén Les notícies històriques sobre aquesta fortificació són abundants des del segle X, tot i que presenten alguns problemes d’identificació El castell es trobava a la frontera entre els termes d’Adraén —del vescomtat de Castellbò— i Ortedó, tal com apareix en el Spill… En principi fou una possessió dels comtes d’Urgell Ermengol VII el va donar al bisbe d’Urgell el 1159 Ben poca cosa…

Aquest castell, fos o no d’origen sarraí, devia pertànyer primerament als religiosos de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf, a qui el rei Alfons I i Albert de Castellvell concediren el terme entre el 1170 i el 1171 En devia ser castlà Pere de Déu A partir del 1263 Porrera va passar a ser domini del monestir cartoixà d’Escaladei, que comprà l’indret als canonges de Garraf per 1 300 morabetins El castell s’alçava a la part més alterosa de la vila, segons consta per la toponímia, tot i que avui no n’hi ha cap rastre visible En aquest lloc, al segle passat hi havia “l’era del castell” i hi ha el…

Amb altres agents del patrimoni reial, com Pere de Besalú, actuava pel Pallars, el 1477, amb els pagesos, en profit del rei i contra els interessos del comte Arnau Roger IV El 1462, amb els notaris Jaume Serrolí i Miquel Ombert, incità els pagesos a la rebellió, seguint les consignes de la reina Joana Enríquez a la cort del 1448 se li incoà un procés i posteriorment fou posat al seu cap com al de Verntallat el preu de 150 florins Joan II li tingué sempre una especial estima, en contra de la generalitat Potser fou fill del seu homònim Jaume Ferrer , cèlebre advocat dels remences…