Resultats de la cerca
Es mostren 2907 resultats
gargarisme
Medicament líquid que serveix per a fer gàrgares.
garbellador | garbelladora
alçacortina
Fermall que serveix per a replegar una cortina.
bolló
Clau de cabota daurada que serveix d’adorn.
enze
Animal que serveix com a reclam de caça.
reflectòmetre
Instrument de mesura en el domini temporal per a comprovar l’estat de línies de transmissió convencionals (TDR o Time Domain Reflectometer) o de fibres òptiques (OTDR o Optical Time Domain Reflectometer).
Consisteix en un generador d’impulsos de durada curta, que poden ésser elèctrics o òptics, segons el medi de transmissió a què va destinat l’aparell, i un detector Els impulsos, injectats per un extrem, es propaguen per la línia de transmissió a comprovar quan arriben a una discontinuïtat, causada per una malformació del cable o per un trencament, són reflectits cap a l’extrem pel qual han entrat, on hi ha, a més del generador, el detector A partir de la mesura del temps d’anada i de tornada dels impulsos i coneixent la velocitat de propagació en el medi, l’aparell determina d’una manera…
duplicació de l’ADN

La duplicació de l’ADN
© Fototeca.cat
Bioquímica
Procés de síntesi de l’ADN que fa possible la transmissió de la informació genètica entre generacions cel·lulars.
James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’…
pallarès
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental parlat al Pallars.
En fonètica se singularitza per l’obertura de la e < llatí ai bovęr, caldęra , el pas freqüent de la e àtona a i vistit, videll, quixal , la pèrdua de la a darrere i tònica valrí, valdria, l’articulació de y en lloc de ž o z puyar , pujar, correya, corretja, la no palatalització de NN festanal En morfosintaxi hi ha romanalles de les desinències - am , - au de present marxam , - au , l’article plural les serveix per al masculí les dits , abunden els imperfets en - eva , - iva feva , feia, fuiva , fugia, i la negació es reforça amb cap No ho faré cap El lèxic comprèn…
estructura profunda
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, nivell o aspecte del llenguatge que determina la interpretació semàntica de l’oració, en oposició a l’estructura superficial, que en determina la forma fonètica.
Segons la gramàtica generativa, l’efecte final d’una gramàtica és relacionar una interpretació semàntica amb una representació fonètica, és a dir, expressar com és interpretada una oració El component sintàctic de la gramàtica, que constitueix la seva única part “Creativa”, serveix de mitjancer en aquesta relació i constitueix la meta final de la gramàtica, en el sentit que només ella permet d’establir una relació entre el contingut semàntic dels signes i llur forma fonètica, és a dir, és la que permet de determinar com s’ha d’interpretar una frase, mitjançant una sèrie de regles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina