Resultats de la cerca

Fou la tercera ocasió que els Jocs Olímpics tenien lloc a la capital de la Gran Bretanya Les anteriors s’esdevingueren el 1908 i el 1948 IV i XIV Olimpíades de l’era moderna, respectivament Durant el procés de selecció i nominació, competiren prèviament amb Moscou, Nova York, Madrid i París, ciutat juntament amb la qual fou finalista El Comitè Olímpic Internacional anuncià la designació el 6 de juliol de 2005 Hom dividí la ciutat en tres grans àrees amb les installacions per als diversos esports la Zona Olímpica, al districte de Stratford, la Zona Fluvial, al llarg…

La milícia proisraeliana de l’Exèrcit del Sud del Líban ELS comença la seva retirada de Jezzin, un enclavament del sud del país ocupat des del 1985 El futur de Jezzin pot condicionar les negociacions de pau entre els dos estats sobre la zona ocupada del Líban, sobretot si el Govern de Beirut permet que la zona es converteixi en un enclavament de la guerrilla proiraniana d’Hezbollà

Això pot provocar grans problemes als responsables de la política econòmica, ja que miren d’aplicar mesures macroeconòmiques que funcionin tant en l’àmbit afectat pel xoc com en el que no Per exemple, la fixació dels tipus d’interès a la zona de l’euro és complexa ateses les grans diferències i el diferent potencial d’exposició als xocs de cadascuna de les economies de la zona

Fou dissenyat per l’equip d’arquitectes compost per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech Suposà la reconversió de la zona industrial coneguda com Icària i la recuperació d’una part de la façana litoral de Barcelona És una zona residencial amb espais de lleure, com el Port Olímpic i la platja de la Nova Icària Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica

Les més antigues ~500-350 aC, conegudes també amb el nom dels jaciments principals Salinar, Gallinazo, etc, es caracteritzen per una ceràmica rústica amb decoració modelada i pintada en negatiu, per la metallúrgia de l’or i l’argent i per la construcció de grans temples piràmide amb totxanes Posteriorment s’hi estengueren les cultures mochica 350-600, tihuanaca ~1000, chimú 1000-1440 i inca 1440-1532

Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i de Susana L’…

D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El…

Situat a la riba dreta del Segura, el terme és dividit en dues parts la més gran, on hi ha el poble, és voltada totalment pel terme d’Oriola, i l’altra, a l’est, és un enclavament voltat per Oriola i Xacarella La vegetació natural ocupa un terç del terreny A l’àrea conreada predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia d’Alquibla i la del Camp, i de pou, i produeix principalment cítrics i productes d’horta El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers La terra és molt repartida El poble 6299 h agl 2006 34 m alt es formà al final del segle XVII a partir d…

Tècnicament és la secció oest de l’altiplà dels Apalatxes, profundament erosionada Fins fa poc el terme Allegheny fou aplicat, erròniament, a tota la cadena apalatxiana

Situat a la dreta del Segura, que el separa del terme d’Almoradí, ocupa un territori gairebé pla del tot, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge El 1950, el regadiu ocupava només 60 ha regades amb aigua de la séquia d’Alquibla, però des d’aleshores s’ha estès considerablement la població ha augmentat parallelament A l’àrea regada es conreen cítrics, hortalisses, cotó i cereals Els conreus de secà són l’olivera, la vinya i els cereals Hom cria cucs de seda L’única activitat industrial és la de materials de construcció guix i rajoles La…