Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya dels 400 m llisos 1936, i establí els rècords catalans de pentatló 1935, 800 m 1936 i 300 m 1937 Jugà a hoquei amb el Futbol Club Barcelona, i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual formà part de la seva junta directiva 1977-84 i presidí la Comissió de Catalogació de Cartells i Exposició de Material de l’Arxiu Impulsà la conservació del patrimoni del CEC També fou membre de la Comissió de Refugis del CEC, a la dècada de 1980 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Descobert durant una excursió al Pirineu pel directiu del FC Barcelona Miquel Giró, es feu molt popular enfrontant-se a qui el volgués desafiar els dies festius al Parc de la Ciutadella de Barcelona, fet que li valgué el sobrenom d’“atleta del poble” Es convertí en un campió pràcticament insuperable des del 1911 fins al 1917, arribà a acumular set rècords d’Espanya a la vegada 1916 A proposta de la publicació España Deportiva es creà un Campionat d’Espanya de cros per enfrontar-lo a l’atleta madrileny més rellevant, al qual guanyà, a Madrid, en les dues primeres edicions 1916, 1917 Els…

Començà a córrer com un exercici de rehabilitació als 30 anys Tot i això, arribà a ser campiona d’Espanya de marató 1989, 1990 i de 20 km en ruta 1988, 1989, així com campiona de Catalunya de marató 1993, 1994, 1996 i de mitja marató 1993 Va rebaixar cinc vegades el rècord català de marató i també tingué el rècord d’Espanya de mitja marató Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en marató en el Campionat d’Europa 1990 Guanyà tres vegades la Cursa d’El Corte Inglés de Barcelona 1988, 1989, 1990

Ha competit amb diversos clubs catalans, guanyant medalles amb tots ells Assolí la categoria d’alta competició en les modalitats d’embarcació fondejada i mar-costa En aquesta darrera, es proclamà campió d’Espanya de clubs 1992, 1996, 1998, 2005 i subcampió mundial de clubs 1999, 2006 Com a individual, fou campió estatal 1990, 1992, 1997 en embarcació fondejada Forma part de les seleccions espanyola i catalana de totes dues modalitats, les quals ha capitanejat diversos cops Amb la primera, guanyà la Copa del Món 2012 i el Campionat del Món d’embarcació fondejada 2002, 2007 També fou subcampió…

Format a la Penya CIT, fou campió de Catalunya júnior A partir del 1994 competí per la Unió Ciclista l’Hospitalet, i guanyà el Trofeu Joan Soler, els grans premis de Gràcia, Inauguració i Ibercaja i la Volta a Osona, i liderà el rànquing català la temporada 1997 El 1998 passà al Grup Esportiu Porcelanatto, amb el qual guanyà la Volta a Castelló, i disputà el Campionat del Món Es retirà el 1999

La temporada 1990-91 s’incorporà al Club Joventut de Badalona com a entrenador de l’equip juvenil Dirigí diversos equips de categories inferiors en el Joventut, amb l’excepció de la temporada 1995-96, que entrenà el Club Bàsquet Tarragona, fins que la temporada 1999-2000 es feu càrrec de l’equip de Lliga EBA del club badaloní Fou entrenador ajudant del primer equip del Joventut 2000-05 i del Real Madrid 2005-06 Com a primer entrenador dirigí el Madrid 2006-09, amb el qual assolí la Copa ULEB 2007 i la Lliga ACB 2007, i el Cajasol 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Zalguiris lituà i guanyà…

Durant la seva carrera com a entrenador aconseguí tres campionats de divisió de plata, però el seu èxit més destacat fou l’ascens del Benicarló FS a la divisió d’honor la temporada 2003-04 Posteriorment entrenà el Canet Futbol Sala 2004-06, el Club Futbol Sala Olesa 2006-07, i ja a la divisió d’honor, la Unión Deportiva Guadalajara FS 2007-10 i el Marfil Santa Coloma 2010-12 Entrenà el segon equip del Futbol Club Barcelona 2012-16 i fou responsable dels equips de base, i la temporada 2016-17 passà a entrenar el primer equip, amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei al maig del 2018…

Fou contractat pel Futbol Club Barcelona, procedent de l’MTK de Budapest, per a suplir la marxa de Ricardo Zamora Jugà al Barça 189 partits al llarg de set temporades 1923-30 Fou sis vegades campió de Catalunya i tres, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 Fou també un dels pioners de la primera Lliga, guanyada la temporada 1928-29 Després marxà al Racing de Madrid 1930-31 Retirat el 1933, entrenà nombrosos equips, entre els quals el Barcelona en dues etapes 1934-35, 1955-56, en la primera de les quals guanyà el Campionat de Catalunya

La temporada 1940-41 fou un dels porters del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol, però no jugà cap partit Uns quants anys després entrà a la junta directiva del club i el 1947 substituí Joan Antoni Samaranch com a delegat de la secció d’hoquei sobre patins Com a seleccionador estatal 1951-60 conquerí dos Mundials 1954, 1955 i tres Europeus 1954, 1955, 1957 Quan deixà la selecció fou nomenat vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, que presidí 1961-66 Aquell mateix any substituí Samaranch com a representant de la Delegación Nacional de Educación Física y…