Resultats de la cerca
Es mostren 90646 resultats
equació
Química
Representació, mitjançant símbols químics, dels canvis dels àtoms i de les molècules dels elements que intervenen en una reacció química.
El primer membre de l’equació representa les substàncies que entren en reacció, anomenades reactants , i el segon, els productes de la reacció, separats tots dos membres per una sageta → i la reacció és irreversible, o per dues sagetes ⇌ si és reversible Cadascun dels components de l’equació va acompanyat d’un coeficient estequiomètric que fixa la proporció en què els components entren en la reacció Així, per exemple N 2 + 3H 2 ⇌2NH 3 Bé que l’equació química no dóna informació sobre la cinètica de la reacció en l’aspecte energètic, hom pot indicar les variacions d’entalpia, d’…
escòlia

Scolia flavifrons
Simon J. Tonge CalPhotos (cc-by-3.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels escòlids.
Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa
Pere d’Espens
Història del dret
Jurista i comentador dels Usatges.
Era catedràtic de la Universitat de Lleida i jutge El 1312 fou un dels dos comissaris que defensaren els drets de Jaume II de Catalunya-Aragó damunt la Vall d’Aran, en el litigi amb els representants de Felip IV de França
fibra òptica

A l’esquerra, esquema del procés d’extrusió d’una fibra òptica de vidre; a la dreta, trajectòria dels impulsos de llum en dues seccions longitudinals de fibres òptiques per a telecomunicació, l’una d’índex esglaonat i l’altra d’índex gradual
© Fototeca.cat
Física
Medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d’aconseguir que la radiació incident en un extrem es transmeti a l’altre per un procés de reflexió total.
Es tracta d’una guia d’ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2 La llum és propagada a l’interior de la fibra per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l’índex de refracció al llarg del diàmetre d’una fibra La transmissió de la llum a través de fibres, es dóna d’una forma natural en la ulexita borat de sodi i calci, denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d’una cara a l’altra del cristall El 1953 el físic holandès Van Heel demostrà que les…
Flevoland

Paisatge de Flevoland
© Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
Inclou uns 700 km 2 d’aigües interiors La capital és Lelystad El territori és format per la unió de dos pòlders al S i al SE del riu IJssel, guanyats al Zuiderzee Flevoland Est 540 km 2 i Flevoland Sud 440 km 2 , dessecats i construïts entre 1950-59 Comprèn també les aigües interiors dels canals Veluwemeer i el Ketelmeer, que separen els dos pòlders del continent, d’una amplada màxima de 4-5 km Foren administrats directament per l’estat fins el 1986, que constituïren una nova província, a la qual hom afegí el Nordoostpolder 520 km 2 , fins aleshores inclòs a la província d’Overijssel A més…
equilibri
Psicologia
Integració dels processos psíquics.
L’equilibri psicològic o mental es caracteritza per l’absència d’excentricitats i per una coherència i estabilització fonamentals de la conducta personal En el seu sentit dinàmic, entès com a procés més que no com a pur resultat, l’equilibri és un sistema de compensacions de les pertorbacions externes per mitjà de les activitats de l’individu en la doctrina freudiana, l’equilibri brolla del fet que els somnis, les sublimacions, etc, compensen de les frustacions externes i repressions internes Per a les teories de l’aprenentatge i del condicionament, l’equilibri, com a estabilització de les…
Michiel Adriaansz de Ruyter
Història
Militar
Almirall dels Països Baixos.
Prengué part en la guerra d’Independència de Portugal 1641, i durant la primera guerra angloholandesa 1652-54 es distingí, com a cap d’esquadra, en les batalles de Portland, Katwijk i Scheveningen El 1659, aliades les Províncies Unides i Dinamarca contra Suècia, vencé la flota d’aquesta dues vegades Durant la segona guerra angloholandesa 1665-67 derrotà l’esquadra de Monk en la batalla “dels quatre dies” 1666 i bombardejà Londres 1667, acció que forçà la pau de Breda En el curs de la guerra d’Holanda 1672-78 vencé l’esquadra anglofrancesa a Schooneveld i Texel L’aliança amb…
moll reial
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels apogònids, d’11 cm de llargada, de color vermell intens, ulls grossos i aspecte semblant al dels serrànids
.
Habita a les coves dels fons litorals rocallosos de la Mediterrània i de l’Atlàntic temperat Presenta fecundació interna i la incubació dels ous té lloc a la cavitat bucal del pare
fosfatasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi (hidrolasa) dels enllaços èster fosfòrics.
Constitueixen un gran grup d’enzims, molts dels quals són implicats en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari Han estat dividides en dos grups principals les fosfomonoesterases i les fosfodiesterases , segons que actuïn, respectivament, sobre monoèsters o sobre dièsters de l’àcid fosfòric Dintre les fosfomonoesterases són importants les fosfatases alcalines , de pH òptim alcalí, trobades en molts teixits animals i a la llet, i les fosfatases àcides pH òptim àcid Entre les fosfodiesterases són importants les desoxiribonucleases , que hidrolitzen l' ADN Les fosfatases…
iguanodont
Paleontologia
Rèptil fòssil de l’ordre dels ornitisquis, de la família dels iguanodòntids.
Tenia un bec corni i les extremitats pentadàctiles Visqué en el Cretaci inferior a Europa, Amèrica del Nord, Mongòlia i nord d’Àfrica Els membres anteriors, menys desenvolupats que els posteriors, portaven en el primer dit una mena d’esperó que probablement tenia una funció defensiva De locomoció quadrúpeda, i ocasionalment bípeda, l’iguanodont feia fins a 9 m de longitud Presentava una bateria de dents encaixades com les teules d’una teulada, que es renovaven contínuament i que li servien per a triturar els vegetals amb què s’alimentava La part anterior dels maxillars no tenia…