Resultats de la cerca

Pare de Manuel Ibern Alcalde, fou conegut com Polichón Fou directiu del Club Natació Barceloneta i entrà a formar part de la comissió esportiva de l’entitat 1953, que arribà a dirigir 1960 Aconseguí disposar de la piscina coberta municipal del passeig Marítim, que l’Ajuntament de Barcelona cedí en usdefruit al seu club 1968 També exercí d’entrenador de natació i waterpolo Com a primer entrenador, assolí un equip de waterpolo que posà fi al domini del Club de Natació Barcelona a partir del 1969, però deixà el càrrec el 1970 Fou premiat amb la medalla al mèrit del Collegi Català d’Entrenadors…

Conegut com Lolo Ibern, com a nedador s’especialitzà en llarga distància Guanyà dues vegades la Travessia del Port de Barcelona, establint el 1964 un rècord que perdurà durant vint anys Posteriorment passà al waterpolo, esport que practicà des del 1965 fins al 1974 El 1969 amb el Club Natació Barceloneta derrotà l’aleshores invicte Club Natació Barcelona Amb aquest equip guanyà els Campionats d’Espanya 1970, 1973, 1974, a més de la Copa 1973 Fou vuitanta-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en dos Campionats d’Europa, entre d’altres, el de Barcelona 1970…

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell i del Futbol Club Barcelona Fou campiona de Catalunya de marxa en pista 1998, títol que havia aconseguit cinc vegades en categoria promesa 1998-2000 Igualment fou campiona d’Espanya en ruta dins la categoria promesa 1999

Pioner d’aquest esport a Catalunya, fou soci del Cercle Eqüestre de Barcelona Estudià a Anglaterra, on conegué aquest esport i, en tornar a Barcelona, participà en la fundació del Reial Polo Jockey Club de Barcelona Presidí la primera junta directiva del Polo Club Barcelona 1897 i el 1900 es retirà de l’organització del polo a la ciutat

Lateral dret, jugà al RCD Espanyol la temporada 2004-05, en què disputà 31 partits de Lliga i marcà 1 gol Abans i després del seu pas pel club blanc-i-blau guanyà la Copa Libertadores amb el Boca Juniors A Europa també jugà amb el Porto i el Mònaco Fou onze vegades jugador internacional argentí

Jugant en la posició de rematadora, des del 1964 jugà al Club Medina, amb el qual guanyà disset títols, entre els quals cinc Lligues 1967-70, 1974 El 1976, seguí al mateix club quan aquest passà a anomenar-se Cornellà Referent en el voleibol femení espanyol, fou internacional per Espanya, el 1970 fou premiada per la federació espanyola, el 1972 fou candidata a la millor esportista de l’any en la categoria de voleibol femení i el 1975 rebé la insígnia d’or com a millor jugadora de la temporada, juntament amb Soledad Varela, també del Medina Ja retirada, el 1984 entrà a formar part de la junta…

Mestre FIDE MF del club barceloní Unió Gracienca d’Escacs En el seu palmarès destaquen quatre Oberts d’Escacs Ciutat de Vic 1997, 2009, 2010, 2011 i l’Obert de l’Ateneu Colón 2006

Entrena l’atleta equatorià nacionalitzat espanyol Jackson Quiñónez, múltiples vegades campió d’Espanya, medalla de bronze en un Campionat d’Europa en pista coberta i finalista olímpic a Pequín 2008 des de la seva arribada a Lleida Rebé la distinció d’entrenadora revelació de l’atletisme espanyol 2006

Membre del Club Natació Reus Ploms, arribà al segon lloc del rànquing català En dobles ha obtingut grans èxits al costat de Marta Cano, com la victòria al Màster Pàdel de Catalunya 2008 Ha jugat amb la selecció catalana, amb la qual aconseguí un tercer lloc al Campionat de Seleccions Autonòmiques 2009