Resultats de la cerca

Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc

Aquesta església parroquial és situada al centre de la vall de Santa Creu, a l’extrem sud-est del municipi d’Osor La vall i l’església de Santa Creu són esmentades des del 902 Consta com a parròquia independent de Santa Cruce entre el 1050 i el 1150 L’any 1332 tenia ja el cotitular de Sant Jaume, que acabà essent el principal de l’església i, a causa del despoblament, passà a ésser sufragània d’Osor, fins al 1878 L’edificació actual es va refer al segle XVIII i no conserva vestigis visibles de l’època romànica

A tocar del castell de Vilassar, fora però dels seus murs, es conserva una capella refeta als segles XVI-XVII dedicada a la Santíssima Trinitat, que surt àmpliament documentada entre els anys 1592 i 1726 amb els titulars de la Santíssima Trinitat, sant Miquel i santa Anna Sembla que deu ser una reconstrucció d’una primitiva capella dedicada inicialment a sant Miquel que el 1532 consta com existent al castell de Vilassar i que deu tenir l’origen als segles XII o XIII, ja que era costum de tenir una capella dedicada a sant Miquel a la majoria dels castells

Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada

Aquest castell és una incògnita, ja que no sabem res del seu senyoriu Segurament que la venda que el 943 feu un tal Ansulf i la seva mare Druda a Cesari, el futur abat de Santa Cecília, de béns en el castell de Marró, a més de la casa de Santa Cecília, deuria comprendre el castell, on sempre se situa el monestir de Santa Cecília, fins i tot actualment hi ha problemes per ubicar-lo en un indret concret Amb tot, sabem que el 1364 els homes de Sant Esteve de Marganell es refugiaven al castell de Marró

De l’antiga capella dedicada a sant Vicenç que hi havia hagut al castell de Benviure o castell Bisbal, avui dia no en roman cap resta Se sap, però, que fou consagrada pel bisbe de Barcelona, Guislabert, entre els anys 1035 i 1060 El 1167 un incendi a l’església destruí totes les escriptures a més de les vestidures sacerdotals i altres béns L’any 1580 els prohoms i jurats de la població acordaren un impost especial per tal de construir una nova església, ja que la primitiva amenaçava ruïna El nou temple parroquial, també dedicat a sant Vicenç, fou enllestit el 1598

Antiga capella del terme d’Àger situada entre la vila i el poble d’Agulló Avui és coneguda amb el nom de santuari de la Vasa de la Vera Creu o Santa Helena Els seus orígens són molt antics Ja es documenta en el testament sacramental del difunt Exabel, senyor de Pedra, de l’any 1059 També s’esmenta en el testament de Pere Exabel del 1145, el qual féu una donació d’un trull ad Sancta Cruce Des del segle XIV es documenten les processons que la parròquia de Sant Vicenç d’Àger hi feia al mes de maig

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena No deixà de ser una capella rural La primera notícia que es té d’aquesta església correspon a una evacuació d’un alou situat al terme d’Òdena, al lloc de Rigat, on hi havia l’església construïda en honor a sant Sebastià L’any 1685, quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia d’Òdena no l’esmentà com a capella del terme, per la qual cosa es pot suposar que ja no devia tenir culte En l’actualitat es troba totalment abandonada i en procés de degradació

Aquesta capella s’aixeca en una caseria del municipi anomenada la Llacuneta Tot i que hi ha poques notícies sobre els seus orígens, és molt possible que fos bastida abans del segle XIV El lloc d’ ipsa lacuna ja és documentat l’any 1023 com un dels límits del terme de Castellví de la Marca Probablement la primera referència a la capella es remunta a l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, que llegà dotze diners a Sancto Antonino L’església de la Llacuneta es troba actualment agregada a la parròquia de l’Arboç

El lloc de la Codonyera és documentat des del segle XII Era inicialment una part del gran terme d’Alcanyís Des del 1624 assolí una certa autonomia, que fou total a partir del 1776, quan rebé el títol de vila i un terme propi El seu temple parroquial, dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, és documentat ja en la dècima papal del 1280 L’edifici actual és barroc, de tres naus, amb una portada lateral bellament treballada, protegida per un pòrtic El campanar, de gust mudèjar, té el pis superior bastit amb rajoles d’obra vista