Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
François Rude
Escultura
Escultor francès.
Visqué un quant temps a Brusselles, on féu el Bust de Jacques-Louis David 1826, Musée du Louvre Establert a París 1827, portà a terme la seva producció bàsicament romàntica i naturalista, bé que sempre inspirada en un cert classicisme Entre les seves obres més importants cal esmentar Petit pescador napolità amb una tortuga marbre, 1834, Musée du Louvre, la seva primera autèntica creació personal i sense influències, els alts relleus Retorn de l’exèrcit d’Egipte 1830-35 i la Marsellesa a l’arc de triomf de l’Étoile de París, Joana d’Arc marbre, 1845-52, Musée du Louvre, El…
Antoni Rossell
Cristianisme
Abat de Poblet durant tres quadriennis (1660-64; 1668-72; 1677-80).
Essent monjo bosser féu refer l’antiga bosseria Durant els seus abadiats arribaren de Nàpols les restes d’Alfons el Magnànim 1671, del seu germà l’infant Pere i de la infanta Beatriu, reina d’Hongria També en aquest temps es refermaren l’amistat amb l’infant Pere Antoni d’Aragó, germà del duc de Sogorb i de Cardona, i la protecció d’aquest sobre Poblet féu refer el sepulcre familiar i llegà a Poblet la seva biblioteca de 4 322 volums i donà també moltes relíquies al monestir, per a les quals l’abat Rossell destinà una capella i féu fer un retaule Féu emprendre obres a la…
Pelai Pagès i Blanch
Historiografia
Historiador.
Professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona Especialitzat en temes de moviment obrer, principalment en els anys de la II República i la Guerra Civil Espanyola, entre els seus treballs destaquen Andreu Nin su evolución política 1911-1937 1975, El movimiento trotskista en España 1930-1935 1977, Historia del Partido Comunista de España 1920-1930 1978, Introducción a la historia 1983, La Guerra Civil Espanyola a Catalunya 1936-1939 1987, La presó model de Barcelona Història d’un centre penitenciari en temps de guerra 1996, Diccionari biogràfic del moviment obrer…
On Kawara
Art
Artista japonès.
Durant els anys cinquanta realitzà els seus primers treballs, caracteritzats per imatges de fragments de cossos desmembrats, dins una figuració pictòrica molt de moda en aquell moment al seu país Després d’un període sense presentar cap treball, a la meitat dels anys seixanta la seva pintura se centrà en la noció de temps i les experiències temporals, a través dels seus desplaçaments per les ciutats per on viatjava Feu la primera exposicií individual a París l'any 1971, i posteriorment centrà la seva activitat a Nova York El 1997 presentà l’exposició retrospectiva més àmplia del…
Yun Po Sun
Política
Polític coreà.
Es graduà a la Universitat d’Edimburg i tornà a Corea, on fou batlle de Seül 1948-49 Cinc anys més tard fou elegit membre del Partit Demòcrata, a l’oposició, en l’Assemblea Nacional Fou president de Corea durant la segona república, entre el 1960 i el 1962, fins que Park Chung Hee, liderant un cop militar, assumí la presidència el 1963 Llavors esdevingué crític del govern repressiu de Park Durant aquest temps fou jutjat per un tribunal militar diverses vegades i condemnat a presó, penes que finalment no complí Després de l’assassinat de Park el 1979, Yun Po Sun organitzà una…
Enric Bruguera i Payà
Periodisme
Periodista.
Inicià la trajectòria professional al diari Avui , on s’incorporà l’any 1979, en el qual treballà fins a mitjan dècada dels anys noranta i posteriorment hi seguí collaborant, al mateix temps que ho feia per a altres mitjans, entre els quals cal citar Televisió de Catalunya , Televisión Española i El Periódico Fou un dels introductors del periodisme digital a Catalunya, i des de l’any 1997, collaborà com a docent a la Universitat Oberta de Catalunya en la formació de professionals en aquest camp i en el disseny de continguts miltimèdia Collaborador de La Vanguardia des del 2007…
Gioacchino Toma
Pintura
Pintor italià.
Autodidacte, de la seva primera època resten només algunes natures mortes En la seva producció posterior hom troba una visió intimista de temes d’inspiració literària, expressats tècnicament mitjançant una recerca de lluminositats tènues En aquesta línia, El tribunal de la inquisició 1864 fou una obra que li reportà un gran èxit de públic i crítica, però també l’apartà de determinats cercles artístics a causa de la temàtica Unes altres obres són El camí de l’Annunziata, El viàtic de l’orfe i Luisa Sanfelice a la presó totes tres a la Galleria d’Arte Moderna de Roma Malgrat que durant un quant…
Banco Español de Crédito
Entitat bancària fundada el 1902 a Madrid, com a continuadora del Crédito Mobiliario Español, de capital francès, i vinculada a la Banque de Paris et des Pays-Bas fins a la guerra europea, que les accions passaren a mans espanyoles.
Al mateix temps que absorbia el Banc Comercial de València 1928 i la sucursal barcelonina del Banco di Roma 1930, anava desenvolupant empreses industrials, ferroviàries, asseguradores, etc En 1942-60, s’expandí als Països Catalans mitjançant l’absorció d’un gran nombre de petites i mitjanes entitats autòctones, política que aplicà també a la resta de l’estat El 1963 creà el seu banc industrial Banco de Desarrollo Económico Español, BANDESCO El 1978 absorbí el Banc Coca, el 1979 agafà el control del Banco de Madrid i del seu filial, el Banc Català de Desenvolupament Posteriorment…
Anna Karènina
Novel la de l’escriptor rus Lev Tolstoj, publicada com a fulletó d’una revista, del 1874 al 1877, i com a llibre, el 1877.
És, ensems amb Guerra i pau , una de les obres més extenses i ambicioses de l’autor i clou el període de les seves grans creacions novellístiques S'hi revelen les preocupacions espiritualistes que, poc temps després d’acabar-la, el conduïren a diverses crisis morals Servint-se de l’anomenat realisme psicològic, descriu la societat aristocràtica de l’època i, d’entre una multitud de personatges, en destaca i oposa els d’Anna Karènina i Levin Anna, enamorada de l’oficial Vronskij, abandona marit i fill i es lliura a una passió que no la satisfà i que la condueix al suïcidi Levin,…
António Sebastião Ribeiro de Spínola
Militar
Política
Militar i polític portuguès.
Lluità com a voluntari en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i en la Segona Guerra Mundial, del bàndol franquista i alemany respectivament General 1966, fou comandant en cap de l’exèrcit a la Guinea portuguesa 1968-73 i cap adjunt d’estat major 1973-74 Destituït d’aquest càrrec pel seu desacord amb la política colonial de M Caetano —expressat en el llibre Portugal e o futuro —, quan aquest fou deposat encapçalà el nou règim President de la república maig-setembre del 1974, el 1975 intentà sense èxit un cop d’estat dretà Exiliat durant un temps 1975-76, des de la seva tornada es…