Resultats de la cerca
Es mostren 396099 resultats
model atòmic de Rutherford
Física
Química
Model atòmic postulat per E. Rutherford l’any 1911 com a conseqüència de les seves observacions respecte al bombardeig de làmines metàl·liques amb partícules (experiment de Rutherford).
Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu
experiment de Rutherford
Física
Química
Experiment portat a terme per E. Rutherford l’any 1911, basant-se en els resultats del qual fou postulada la teoria atòmica del mateix autor (model atòmic de Rutherford).
Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai
teorema de Russell-Vogt
Astronomia
Teorema relatiu al comportament dels estels, segons el qual si un estel és en equilibri hidroestàtic i tèrmic, i obté tota la seva energia de les reaccions nuclears, la seva estructura resta totalment determinada per dos factors: la seva massa i la distribució d’elements químics en el seu interior.
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes combinacions…
taules Rudolfines
Astronomia
Taules astronòmiques elaborades per J. Kepler i publicades amb el nom de Tabulae rudolphinae (1627), en honor de l’emperador Rodolf II, que el nomenà astrònom reial.
Aquestes taules, que assimilaren totalment els plantejaments de Copèrnic, substituïren totes les taules anteriors emprades a partir de l’edat mitjana —entre les quals les alfonsines i les de Pere III de Catalunya— i foren emprades durant aproximadament un segle Ultra la posició dels planetes, les taules rudolfines contenien taules d’índexs de refracció i de logaritmes i un catàleg, elaborat a partir de les observacions de Tycho Brahe, de 1005 estels
factors de Rubner
Alimentació
Factors emprats per a calcular les calories disponibles dels components dels aliments.
Són 4,1 per als glúcids, 9,3 per als lípids i 4,1 per als pròtids
prova de Rubin
Mitjà per a determinar la permeabilitat de les trompes de Fal·lopi per insuflació d’aire a través de l’úter.
experiment de Rowland
Electrònica i informàtica
Física
Experiment dut a terme per H.A. Rowland per a provar la relació existent entre el magnetisme i l’electricitat.
Disposà un disc electritzat que girava a gran velocitat i demostrà mitjançant unes agulles magnètiques que es produïa un camp magnètic per efecte del camp elèctric creat pel disc
teorema de Rouché-Frobenius
Matemàtiques
Teorema que permet la classificació dels sistemes lineals d’equacions.
Donat un sistema no homogeni de m equacions lineals amb n incògnites, escrit en forma matricial A x = b , b ≠ 0 , on A és la matriu de coeficients del sistema, b la columna dels termes independents i x la columna de les incògnites, el sistema és compatible és a dir, que té solucions si el rang de A és igual al rang de la matriu ampliada A , b matriu Si aquest rang és igual al nombre d’incògnites, aleshores es tracta d’un sistema compatible determinat o sia, amb solució única, però si el rang és menor que el nombre d’incògnites, es tracta d’un sistema compatible indeterminat amb infinites…
síndrome de Rotor
Patologia humana
Quadre consistent en icterícia crònica, de caràcter familiar, ocasionat per un trastorn de l’excreció de bilirubina conjugada pels hepatòcits.