Resultats de la cerca

Els primers membres de la família que habitaren aquesta fortalesa són Pere de Vilamajor i el seu fill Guillem, casat amb Elissendis el 1239 va succeir-los Simó de Vilamajor casat amb Sança La família perdurà en el casal i malgrat l’entrada d’algun pubill el cognom es conservà A partir del principi del segle XV els Vilamajor actuaren més com a pagesos rics que com a senyors o cavallers Les ruïnes de l’edifici antic es troben al puig que hi ha sobre el mas actual, refet amb les pedres de l’antic casal

Antiga casa forta situada a la riba esquerra del torrent de les Gateledes Al segle XIII eren propietaris d’aquesta casa forta o mas els Fonollar, castlans majors del terme de Selma, tal com consta en el testament d’Elisenda de Fonollar, datat l’any 1247, pel qual aquesta llegà l’honor de Gateleda al seu fill primogènit, Guillem Al segle XV la casa forta o mas de Gateleda era el centre d’una quadra, que passà a mans de Galceran d’Aiguaviva i als seus descendents, els quals tingueren aquesta propietat fins a la darreria del segle XVIII

Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada

Les notícies que tenim documentades sobre el castell o casal de Vallverd són molt escasses Al final del segle XII, consta en el testament, datat el 1190, de Bernat de Vallverd que aquest havia manat construir una capella sota l’advocació de sant Jaume dins de l’esmentada fortalesa No sabem per quina raó, el 1205, aquest Bernat, juntament amb la seva esposa Berenguera, testaren de nou Entre les deixes testamèntaries trobem una referència a la casa de Vallverd, que tenen en franc alou Fan hereu d’aquesta possessió el seu fill Bernat D’aquest casal, actualment, en resten alguns…

La vila de Massalió és damunt un turó de 359 m d’altitud, a la riba esquerra del Matarranya El lloc i el castell de Massalió foren conquerits als musulmans vers el 1157 pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i el 1175, el seu fill, el rei Alfons I, en féu donació al bisbe de Saragossa i al capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat Poc després el prelat de Saragossa infeudà l’indret a diversos senyors, fins que el 1308 recuperà la jurisdicció del lloc Actualment no resta cap vestigi del castell medieval del poble de Massalió

No queda aparentment cap vestigi d’aquell castell a l’actual mas de Valric “Belrich”, situat al cim d’un turó, al nord-est de Montescot, el qual, en temps medievals, era vorejat per un estany Al segle XII, anà a mans de la família d’Avalrí Pere Bernat d’Avalrí, 1106-26 Gausbert, el seu fill, 1126-45 El 1222, el vescomte de Bearn, Ramon de Montcada, en guerra contra Nunó Sanç, senyor de Rosselló, el prengué per la força El 1285, Ramon d’Urtx, senyor d’Avalrí, el defensà contra els croats de Felip l’Ardit

Fill d’un poeta, Ortega feu estudis de medicina, que compaginà amb la formació musical Destacat intèrpret de piano, rebé el sobrenom de Chopin mexicà Compongué música de saló i algunes marxes que assoliren un cert èxit Guatimotzin , amb un argument tret d’un episodi de la història del Mèxic precolombí, fou una fita important dins la història de l’òpera mexicana com a intent de crear una òpera nacional Musicalment, tanmateix, és deutora dels models italians La Marcha republicana , per a piano, també fou una altra obra significativa dins del llavors naixent nacionalisme musical a Mèxic

Fill del compositor d’òperes Ignazio Fiorillo, des de molt jove feu gires per l’Europa central i oriental com a instrumentista Riga, Sant Petersburg i diverses ciutats de Polònia El 1788 s’establí a Londres, on formà part, com a viola, del quartet Salomon Vers el 1795 abandonà la interpretació La seva obra fou molt coneguda en vida seva, però actualment és recordat gairebé exclusivament per trenta-sis capricis per a violí de tipus didàctic És autor també de música de cambra tres quintets concertants, sonates, duos, etc, centrada generalment en el violí, i vint-i-quatre sonates…

Fill del també compositor William Mundy Es graduà en música l’any 1586 a la Universitat d’Oxford, on obtingué el doctorat l’any 1624 Desenvolupà la major part de la seva carrera professional com a organista de la capella de Sant Jordi, a Windsor, on succeí Richard Farrant També fou organista del collegi d’Eton Tan sols arribà a publicar un llibre amb composicions religioses i profanes, Songs and Psalms , a tres, quatre i cinc veus Londres, 1594 En forma manuscrita se n’han conservat també alguns anthems , motets llatins, peces per a tecla i algunes composicions per a conjunt…

Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"