Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Karl Wilhelm Feuerbach
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Fou professor de matemàtiques a Erlangen Demostrà diferents teoremes que reben el seu nom, i estudià la geometria del cercle, del triangle i de la piràmide triangular
Clet
Cristianisme
Papa (76-88).
Conegut també amb el nom d' Anaclet , fou el segon successor de sant Pere a la seu romana La seva festa se celebra el 26 d’abril
Judes Tadeu
Bíblia
Un dels dotze apòstols, germà de Jaume el Menor.
No se sap res de la seva vida ni de la seva mort, contades només en escrits llegendaris Una de les cartes apostòliques porta el seu nom
James Gregory
Física
Matemàtiques
Matemàtic i òptic escocès.
Fou membre de la Royal Society de Londres i professor de matemàtiques a la Universitat d’Edimburg Inventà el telescopi de reflexió que duu el seu nom
doxàstic
Música
En el ritu bizantí, tropari que és cantat després de la doxologia (Gloria Patri).
Si aquesta es divideix en dues parts, el tropari que segueix la segona part rep el nom de theotókion perquè s’adreça a la Mare de Déu
Sant Esteve de Comià
Masia
Antic poble
Antic poble (actualment masia) i parròquia del municipi de Borredà (Berguedà), vora la riera de Merlès.
L’església de Sant Esteve de Comià, romànica, és anomenada també Sant Esteve de Roma, del nom d’una de les masies més importants del terme — Roma —
Kermānshāhan
Divisió administrativa
Ostān de l’Iran.
La capital és Bakhtarān Entre el 1969 i el 1986 rebé el nom de Kermānshāhan, quan fou substituït pel de Bakhtarān fins el 1995, que recuperà el de Kermānshāhan
Wrangel
Illa
Illa de l’oceà Artic, davant la costa NE de Sibèria, entre la mar de Sibèria oriental i la mar dels Txuktxis.
Porta el nom del seu descobridor, FP Wrangel 1823, reconeguda posteriorment 1881 com a illa per De Long Possessió de Rússia des del 1924, és habitada per txuktxis
Valls Valdeses
Vall
Conjunt de valls dels Alps Cozie, als Alps occidentals, dominades per la vall del torrent Peliç (amb la ciutat de Tor-Peliç com a centre).
Constitueixen l’extrem nord-oriental d’Occitània, en territori de l’estat italià Prengueren aquest nom pel fet que, al s XIII, s’hi refugiaren els valdesos valdès
el Cap de la Nau
Departament que tenia la capital a Alacant i que comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i el Segura i, per l’interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.
En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d’Alacant Tenia les sotsprefectures de Xàtiva i de Dénia