Resultats de la cerca

Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating , i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs guano El seu germà Tomàs Trènor i Buccelli València 1835 — 1914 fou enginyer militar i assolí el grau de capità, però abandonà la carrera i collaborà en les empreses de Josep Campo fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona Frederic Trènor i Buccelli València 1830 — el Cabanyal, València 1897 collaborà en les empreses familiars…

El 925 destronà el seu cosí Alfons Froilaz “el Geperut” fill i successor de Fruela II Immediatament fou nomenat rei de Lleó A la mort del seu germà Sanç 929, Alfons incorporà novament Galícia al regne de Lleó El 931, entristit per la mort de la seva muller Onneca, abdicà a favor de Ramir, el seu germà petit, i entrà al monestir de Sahagún Un any més tard, però, penedit de la seva decisió, anà a Simancas i es féu proclamar altre cop rei Aviat retornà al monestir, bé que per poc temps Mentre Ramir ajudava els toledans enfrontats amb l’exèrcit cordovès,…

Batlle d’aquest a Girona i el Gironès 1276, batlle reial a Besalú 1268, administrador del patrimoni de l’infant 1272-76, féu alhora juntament amb el seu pare préstecs a l’infant Durant el regnat de Pere II fou director general d’emprèstits, conseller reial i, de facto , tresorer 1276-82 de la corona catalanoaragonesa, és a dir, l’única persona que, a més del rei, actuava en tots els estats de la corona El seu pare, Astruc mort abans del 1285, fou batlle de Girona 1276-86, i el seu germà Mošé mort abans del 1301, de facto batlle general de Catalunya 1276-…

Trencà el setge de Móra 1289 posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa 1298, que disputà més tard als hereus de l’almirall 1312 Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia 1296 i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix 1297 Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília 1299 Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns que li…

Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista El gorro blanco 1906 Retirat aviat de la professió, s’installà a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda posteriorment a la seva mort per l’entitat…

Fill de Niccolò Delli i germà del pintor conegut a Castella com a Nicolás Florentino , el qual, fins a la recent investigació d’A Condorelli, hi era identificat Gómez Moreno o bé era considerat fill seu Fiocco Actiu a Siena, abandonà aquesta ciutat el 1425, juntament amb el seu pare i el seu germà petit, Sansone Delli, el 1427 era a Venècia i, després d’una curta estada a Florència, es traslladà a la península Ibèrica 1433, on, al servei de la cort de Castella, efectuà el retaule major —però no el fresc que el corona— de la catedral vella de Salamanca Es…

Filla de Gustau II Adolf, succeí el seu pare a sis anys, i el consell de regència fou presidit per Axel Oxenstierna El 1650 fou coronada reina de Suècia, i sota el seu regnat Suècia es convertí en la primera potència bàltica El desori administratiu, el luxe i les tendències catòliques de Cristina l’enfrontaren amb els protestants i l’obligaren a dimitir 1654 a favor del seu cosí Carles X Viatjà per Europa, es convertí al catolicisme i conspirà contínuament per assolir el tron de Nàpols, el de Suècia 1660 i el de Polònia 1667 Establerta definitivament a…

Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova…

Fou un dels assistents a l’acte de fundació del Futbol Club Barcelona, el 29 de novembre de 1899 Uns quants dies després, participà en el debut de l’equip contra membres de la colònia anglesa a l’antic velòdrom de la Bonanova Fins el 1903 jugà 31 partits, en què alternà com a davanter i migcampista Fou també el primer tresorer de l’entitat i el seu segon president, entre el 24 d’abril de 1901 i el 5 de setembre de 1902 Un any després tornà a formar part de la junta directiva d’Arthur Witty, com a vocal i, posteriorment, vicepresident Durant el seu mandat l’equip guanyà la Copa…

Fou vocal del FC Barcelona 1952-57, vicepresident 1957-61 i, a causa de la dimissió de Miró-Sans, assumí la presidència interina encapçalant una junta gestora, de l’1 de març al 7 de juliol de 1961, quan l’assemblea de compromissaris escollí Enric Llaudet com a president Durant el seu mandat, el primer equip de futbol disputà per primer cop la final de la Copa d’Europa, a Berna, i traspassà Luis Suárez a l’Inter de Milà També presidí la Federació Catalana de Futbol 1961-64 Sota el seu mandat s’organitzà, conjuntament amb la federació espanyola, un Espanya-França…