Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Vallabriga

Aspecte del poble de Vallabriga
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (1.160 m alt) del municipi de Beranui (Ribagorça), al peu de la serra de Vallabriga (contrafort oriental del Turbó, que forma la paret occidental del congost d’Ovarra), dominant la vall d’Isàvena, damunt l’antic monestir d’Ovarra.
És centrat per l’església parroquial de Sant Esteve segle XIX de construcció popular
Torre Abadal
Història
Antiga quadra del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del segle XIII, potser l’antiga torre d’Olorda, possessió, ja al segle X, del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera
la Conreria
La Conreria
© Fototeca.cat
Cartoixa
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre, al límit septentrional del terme de Tiana (Maresme), edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges agustines fundat durant la primera meitat del segle XIII i traslladat el 1362 a Barcelona.
L’edifici fou adquirit per la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del CampEl 1399 s’hi establí una comunitat de preveres ermitans el 1408 fou adquirida per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1415, per la cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on s’establiren els cartoixans fins a l’acabament de la construcció de la propera cartoixa de Montalegre 1448, de la qual restà com a dependència fins a la desamortització Al segle XIX es convertí en hotel-restaurant, després del 1942 de fet des del 1940 passa a ésser seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com a…
Castelló

Vista parcial de les restes del castell de Castelló
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat (ja al segle XVII) centrat en un castell (desaparegut) de l’antic terme de Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), prop del monestir d’Elins, al qual fou donat pels comtes d’Urgell el 1009.
Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del segle X, com a pertanyent als Caboet
abat
Cristianisme
Superior, a la majoria d’ordes monàstics i canonicals, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció solemne especial, a la qual va annexa la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats i de consagrar altars.
El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat…
Bíblia de Rodes

Bíblia de Rodes (Llibre de Samuel, vol. 2, full 5)
Bíblia ripollesa, dita de Sant Pere de Rodes (al segle XII ja era al monestir de l’Empordà, d’on fou sostreta pel mariscal de Noailles al final del segle XVII) quelcom anterior a la Bíblia de Ripoll anomenada de Farfa.
Conté un nombre inferior de texts extrabíblics, però la riquesa artística és semblant La divisió actual en quatre volums és fictícia i moderna Actualment es conserva a la Bibliothèque Nationale de París
Joana Forners
Història
Dama barcelonina, fundadora, el 1552, d’un convent per a dones piadoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars; el 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d’Hongria de monges franciscanes de la segona regla.
Santa Maria de Lluçà
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt tapada per construccions posteriors Rambol L’església de Santa Maria es troba situada en un pla de la carena que separa les aigües del rec de Miralles i la riera del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,3 —y 56,1 31 TDG 203561 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Berga per Gironella al lloc conegut per Pedradreta surt una carretera que amb poc més de 4 km porta a Lluçà, on enllaça amb la que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol L’església es troba al punt quilomètric…
Sant Sebastià de la Selva de Mar
Art romànic
Situació L’església de Sant Sebastià, antiga parroquial de Sant Esteve de Mata, és avui la capella del cementiri de la Selva de Mar, situada als afores i a ponent del poble, en una posició una mica enlairada en un replà de la serra, encinglerat sobre la vall de la riera de la Selva, on hi ha el nucli de la població Vista de la façana de ponent de l’església, molt modificada al final del segle XIV F Tur Mapa 259M781 Situació 31TEG153857 Des del veïnat de Sant Sebastià, dins el poble de la Selva de Mar, del carrer de la Font Mollor, cal agafar el vell camí, empedrat i limitat per parets de…
L’organització religiosa del Conflent
Art romànic
Les parròquies i el deganat Mapa del deganat de Conflent, al segle XIII A Pladevall El Conflent ha estat sempre un dels tres grans territoris que han format la diòcesi d’Elna, juntament amb el Rosselló i el Vallespir Les tres comarques formaran els tres futurs grans ardiaconats de la diòcesi Fins entrat el segle IX no hi ha notícia d’esglésies ni vida religiosa per manca de documentació anterior El primer “document” que se sol citar per fer esment del Conflent és la delimitació de la falsa o falsificada delimitació de la diòcesi d’Elna continguda en la divisió del rei Vamba vers el 678 en la…