Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament…
estat
Música
Qualitat de l'acord que depèn de quin dels seus elements constitutius (fonamental, 3a, 5a o 7a) ocupa la posició del baix.
Es diu que l’acord es troba en estat fonamental quan la fonamental n’és la nota més greu, i es parla d’acord invertit quan no ho és, considerant estats diferents cadascuna de les inversions L’estat de l’acord no altera, en principi, la seva identitat, però sí que ho fa amb la seva estabilitat Es considera que l’acord en estat fonamental és molt més estable que l’acord invertit La 1a inversió o acord de sexta es dona quan la nota més greu és la 3a de l’acord, la 2a inversió o acord de sexta i quarta quan el baix és la 5a, i la 3a inversió o acord de…
competència
Geologia
En un riu o corrent d’aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.
La competència és difícil de determinar, puix que depèn de la densitat dels còdols, de llur forma rodons o angulosos i de si hom pren com a velocitat de les aigües la mitjana, la superficial o la de fons
harmònic | harmònica
Música
Dit dels sons secundaris o concomitants en els quals es descompon un so musical.
Es produeixen en forma de sèrie ascendent que sona juntament amb el so fonamental sovint no són identificables, excepte per experts, o no són percebuts, a causa de llur feblesa Els harmònics inferiors són uns sèrie de sons que tenen entre ells les mateixes distàncies de la sèrie ascendent Harmònics instrumentals són obtinguts pe la vibració d’una determinada part d’un cos sonor i són els únics que es poden considerar com a parcials
hidrotòrax
Patologia humana
Acumulació de serositat a la cavitat pleural d’un costat o de tots dos, sense reacció inflamatòria.
Generalment és conseqüència de determinades afeccions cardíaques o renals, les quals solen també anar acompanyades d’hidropesia
piragua
Transports
Embarcació llarga i estreta que pot navegar propulsada per pagaies o a vela.
Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per això és anomenada piragua…
tènia hidatídica
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels equinococcídids, que ateny 4-5 mm de longitud, i només té 3 o 4 proglotis.
A l’estat adult habita, generalment, a l’intestí del gos o altres carnívors, o com a quist de les ovelles, els porcs, els bous i també de l’home al fetge, als pulmons, al cervell, etc, on pot originar un gran cisticerc o quist anomenat hidàtide equinococcosi
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala…
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…
migrant
Sociologia
Persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent.
Segons si es pren com a referència el territori que es deixa o bé el territori al qual es va, es distingeix entre emigrants i immigrants , respectivament En el context de la Unió Europea, es considera migrant la persona que estableix la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos o la persona que deixa de tenir la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos