Resultats de la cerca

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…

La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…

Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…

Vida S’inicià de molt jove en el món de la música sota el mestratge de Juan Latorre Es traslladà a Barcelona el 1903 per estudiar enginyeria industrial i posteriorment filosofia, activitats que compaginà amb la composició El 1911 obtingué el primer premi d’un concurs internacional de composició convocat per la Societat Nacional de Música de Viena per la seva Suite levantina , obra que revisà i retitulà el 1914 com a Poema de niños Aquest guardó feu que es decantés definitivament per la música, i anà a ampliar els seus estudis primer a Munic, on conegué M Reger, i després a París, on fou…

Compaginà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb els de música al Conservatori del Liceu Posteriorment estudià composició amb JA de Donostia Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , de Barcelona, impartí classes de música en els cursos per a estrangers de la Universitat de Barcelona A més, fou professor de música a l’escena de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Fou un prolífic assagista i conferenciant sobre temes musicals, i publicà nombrosos articles i critiques en la premsa local i estrangera, i exercí la crítica musical en Ràdio Barcelona,  Serra d’Or ,  Diario de…

Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Institute of Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice International University 1998 Membre fundador de l’escola de comunicació i…

Vida i obra Estudià batxillerat i dos cursos de la carrera de dret i de lletres a Barcelona, carrera que deixà inacabada Des del 1899 exercí la crítica literària i artística a Catalònia  i Pèl & Ploma , influït per les novetats que arribaven de París, sobretot del simbolisme i de la idea wagneriana d’art total Es lliurà de ple a la vocació literària dins el moviment del Modernisme i fou un dels puntals en la fundació de la revista Joventut  1900-06 El 1901, amb Joaquim Pena, intervingué en la creació de l’Associació Wagneriana de Barcelona, on ocupà els càrrecs de bibliotecari i…

Vida Fill de cantants de sarsuela, debutà a vuit anys al teatre Principal Palace de Barcelona Començà en el món del cinema al costat de l’operador Ramon de Baños en La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América 1916-17, Émile Bourgeois El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament i li posà el renom de Griffith Després d’un viatge a Nova York i Hollywood 1923, participà en la fotografia d’ Ellas y ellos Baltasar Abadal i en Amor de campesino Josep Pitarch, Lluís Forasté i Martín Aguyé, i feu el muntatge d’ El martirio de vivir 1924, Enrico Santos A partir de…

El comportament sexual humà presenta un interès particular per raó de la riquesa neurològica que l’empara i de la variabilitat cultural que manifesta En l’anàlisi de l’etologia animal ja s’observa la notable complexitat que el comportament sexual implica com a resultat d’una delicada interacció d’elements sensorials i neurohormonals en diàleg continuat amb l’ambient i amb significatives variacions en l’experiència individual La neurologia humana, caracteritzada per la qualitat afectiva i pel desenvolupament de la intellectualitat i la consciència, representa l’enriquiment del comportament…

Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…