Resultats de la cerca

El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…

Mapa dels castells i fortaleses del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Abrera Castell de Voltrera Castelldefels Castell de Castelldefels Castellví de Rosanes Castell de Castellví de Rosanes Castell de Miralles Cervelló Castell de Cervelló Collbató Castell de Collbató Corbera de Llobregat Castell de Corbera Cornellà de Llobregat Castell de Cornellà Esparreguera Castell d’Esparreguera Castell de les Espases Esplugues de Llobregat Castell de Picalquers Gavà Castell d’Eramprunyà Torre Comtal de Gavà Martorell Castell de Rosanes Castell de Rocafort Molins de Rei…

El nucli principal, on es troba la parròquia Santa Maria, de creació moderna, s’anomena el Carrer del Suro és a la carretera a Ullastrell i a Terrassa Dins el terme hi ha les ruïnes de l’antic castell de Voltrera o de Vilalba

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-occidental F Junyent-A Mazcuñan Capella situada a l’extrem meridional del terme, ranejant el de Castellgalí, i emplaçada, actualment, dins una propietat privada, adjunta a la fàbrica, prop de la carretera de Manresa a Abrera i a tocar del riu Cardener Long 1°50’21” - Lat 41°41’55” Hom hi va per la carretera de Manresa a Abrera En arribar a la colònia fabril dels Comdals cal desviar-se, a mà dreta, just en arribar a un pont que cal travessar tot seguit per anar a l’altre cantó de la carretera, on…

Situació i presentació El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal i a l’W amb Abrera del Baix Llobregat Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià…

Situació Una vista de l’església des del cantó nord-oest, amb el penyal que fou aprofitat com a absis, excavat per la part interior F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella és situada prop de la colònia tèxtil de Cal Bassacs, barriada estesa a migdia de Gironella i a tocar la carretera d’Abrera a Berga Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Hom arriba a la capella per un camí que arrenca de la barriada de Cal Bassacs i que, avançant en direcció a migjorn, mena a l’…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’Abrera Dels…

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…