Situació
Una vista de l’església des del cantó nord-oest, amb el penyal que fou aprofitat com a absis, excavat per la part interior.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aquesta capella és situada prop de la colònia tèxtil de Cal Bassacs, barriada estesa a migdia de Gironella i a tocar la carretera d’Abrera a Berga.
Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: X 07,1 — Y 52,6 (31 TDG 071526).
Hom arriba a la capella per un camí que arrenca de la barriada de Cal Bassacs i que, avançant en direcció a migjorn, mena a l’església amb uns 500 m de recorregut. La colònia de Cal Bassacs és situada, a mà esquerra, de la carretera d’Abrera a Berga, poc abans d’arribar a la fita del quilòmetre 67. La clau de la capella la té el capellà que resideix a la colònia. (FJM-AMB)
Història
Malauradament les notícies històriques sobre Sant Marc de Cal Bassacs són nul·les; les referències, molt escadusseres, es remunten a l’època moderna quan les masies veïnes doten i col·laboren en la construcció de l’actual capella del segle XVIII.
Al final del segle XVIII ni tan sols s’esmenta com a sufragània de la parroquial de Santa Eulàlia de Gironella.
L’església actual de Sant Marc fou bastida l’any 1749, segons indica una pedra de cantonada i el 1853 calgué construir-hi uns contraforts laterals per tal de contrarestar el pes de la volta. (RSR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’edifici de Sant Marc de Cal Bassacs, amb una nau rectangular moderna, adaptada a una capçalera troglodita, obra, potser del segle X, destinada a eremitori.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’edifici consisteix en una nau moderna que s’adossa a un penyal excavat a manera d’absis. Evidentment que l’interès de la construcció, en aquest cas, rau en l’arquitectura troglodítica de l’absis que, per les seves característiques, pot correspondre a una obra força antiga, probablement preromànica.
La capçalera de l’edifici, doncs, no és altra cosa que una roca de forma més o menys piramidal i d’uns tres metres d’alçada, l’interior de la qual ha estat afaiçonat per tal d’obtenir-ne un petit recinte concavat, semblant als absis romànics. En efecte, el seu pla s’apropa a un semicercle realçat, bé que força irregular, especialment al fons del recinte, per tal com en aquest tram la curvatura que hi pertocaria ha estat interrompuda bruscament per un pla rectilini, talment com si hagués desaparegut l’arc i hagués restat només la corda. L’obertura adquireix la forma d’un arc de mig punt i el sostre s’assembla a una volta de quart d’esfera ultrapassada. A l’exterior, on la roca forma dos vessants, hi ha un regueró excavat al pendent sud que davalla tocant el mur tester de la nau, talment com si fos una canal, mentre que al pendent oposat s’observa una esgraonada tallada a la roca de manera irregular.
El fons ha estat perforat per una àmplia obertura a manera de finestral, la qual és empetitida, a l’exterior, amb l’additament de tres blocs monolítics que reposen sobre dues curtes filades de carreuons, bo i formant una finestra espitllerada, que ocupa la meitat de l’esvoranc, on hi ha un graó ben marcat. Aquest finestral és protegit, per la part de fora, per una regata que descriu un arc apuntat, la finalitat de la qual és evitar que l’aigua de la pluja penetri a l’interior del santuari.
Aquest absis no és encara a llevant, sinó que és situat vers el cantó de ponent, cosa que, en aquest cas, no ha pas d’estranyar, atès que hom aprofità com a santuari una roca, en principi, inamovible.
Vista des de l’exterior de l’obertura practicada a la roca i que serveix de finestra a l’antic eremitori, avui convertit en absis de la nova església.
R. Viladés
La part més primitiva de l’edifici és constituïda, sens dubte, per la capçalera, utilitzada originàriament potser com a eremitori, la qual, ateses les característiques de la finestra, és molt versemblant que pugui ésser datada com una obra del segle X. La nau, per la seva part, ja correspon a una remodelació moderna efectuada en el transcurs dels segles XVIII i XIX, amb el reaprofitament d’un portal gòtic, a les dovelles del qual hi ha gravats tres castells que, per les seves formes, s’adapten a la tipologia pròpia del segle XIV.
Actualment l’absis és separat de la nau per un envà, passant així a exercir les funcions de sagristia.
L’edifici és en bon estat de conservació. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 178
- Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1978, pàgs. 86-87
- Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 78-80
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 94-95